SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

Resum de les opinions del Grup de Lectura d’Editorial Meteora en la trobada del 18 de juny de 2012 sobre AMB L’AIGUA FINS AL COLL, de Petros Màrkaris

Tothom va estar d’acord a dir que aquesta obra de Petros Màrkaris complia tots els requisits de la novel·la negra. En té tots els ingredients necessaris. Tenim crims i tenim investigació, al més pur estil clàssic.
Es valorà molt positivament el fet que l’autor hagi sabut introduir les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques actuals en la trama d’una novel·la negra. Li ha donat així, a més, un to realista que reflecteix els costums d’aquest moment que vivim tots. No només és una problemàtica que afecti Grècia, sinó qualsevol altre país.
Aquest tret d’actualitat ha agradat molt i ha donat peu a iniciar un debat que ha anat més enllà de la trama novel·lesca perquè ens ha portat a analitzar i comparar la situació de Grècia i la dels altres països de la zona euro i els que, com Espanya, estan més mancats de solvència econòmica, com ara Portugal, Irlanda… I s’ha comparat també amb la política d’estalvi que han tingut, des de sempre, els països nòrdics. Una manera de ser austera pròpia de l’educació en la religió calvinista.
Màrkaris no deixa de retratar absolutament cap aspecte de la societat actual: parla dels funcionaris, del divorci, dels xinesos i el tèxtil, dels gitanos romanesos… de tot el que forma part de la nostra vida actual.
S’ha comentat que el final no sorprèn perquè l’autor ja deixa entreveure qui serà l’assassí algunes pàgines abans de finalitzar la novel·la. Potser fins i tot d’una manera massa evident, que contrasta amb el suspens anterior.
Es comenta que Màrkaris té intenció de fer una trilogia amb el mateix tema i aquesta n’és la primera part.
La novel·la té un ritme àgil, és ràpida de llegir i t’assabentes a la perfecció de la realitat grega actual. Tot això amb una ambientació excel·lent, amb molt d’humor i ironia que s’agraeixen.
L’autor també aprofita per ridiculitzar els qui tot ho justifiquen sota l’etiqueta de “terrorisme”. I demostra que hi ha moltes altres circumstàncies que poden moure a assassinar.
Els protagonistes secundaris tenen un molt bon paper i estan molt ben dibuixats. Això s’agraeix a l’hora de seguir la trama.
El company del Grup Salvador Balcells diu que se sent molt identificat amb Màrkaris perquè veu que les obres que ell escriu i les de l’autor grec, salvant les distàncies, busquen una finalitat molt semblant: reflectir la situació actual que vivim i parlar també dels conflictes familiars que viuen els protagonistes de les seves històries. En ambdós casos, policies.
També es parla de l’amor-odi que Màrkaris sent cap al seu protagonista perquè és policia. I això sembla ser que és el que sent l’autor a la vida real. Ell havia estat un antipolicia i per això, també, el seu protagonista és un policia atípic que no ho sembla gens ni mica.
Aprofitant que la Marta Banús va ser en algunes xerrades amb l’autor, ens va dir que per al personatge de la dona del protagonista Màrkaris es va inspirar en la seva mare. Per això a tots ens fa la impressió que la seva senyora té unes reaccions de persona més gran del que li correspondria.
També va confirmar-se que Màrkaris a totes les seves novel·les mostra l’afició del protagonista, Kostas Kharitos, a llegir diccionaris. No és una afició específica d’aquesta novel·la. Com també és general en la seva obra descriure de manera molt precisa els carrers d’Atenes fins a l’últim detall.
Va haver-hi opinions que van dir que aquesta novel·la és la que més trets té en comú amb les de Donna Leon, que en les altres les similituds no es perceben tant, però en aquesta el paral·lelisme de les vides i els costums dels personatges és més alta.
I es va acabar parlant de la crisi, de la caiguda del mur de Berlín, del final de l’estat del benestar i de com arreglar aquest món on vivim.
Com d’habitud, el nostre agraïment més sincer als components del Grup de Lectura per la seva assistència i per les seves contribucions al debat.

Per la trascripció: M. Dolors Sàrries 

  1. L’autor col·loca com de passada les circumstàncies socioeconòmiques actuals que en aquell moment fuetejaven Grècia i que s’estan escampant per tota la Comunitat Econòmica Europea a marxes forçades. La lectura d’aquesta novel·la està resultant premonitòria.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.