PROCÉS ENVERINAT (15)
‘Abans de marxar li va demanar a Rosa Pitarch una fotografia del seu marit per si més endavant li calia una identificació, amb la seguretat que no la faria servir per a res més, va recalcar. Tampoc no hauria calgut, perquè quan ella li va donar semblava encantada. Va insistir molt que el sotsinspector la mantingués informada. Espinosa va haver de frenar l’impuls de fer-li dos petons de comiat.
Ja camí de l’estació, encara estava desconcertat. Es preguntava com era possible que li hagués vingut aquell desig de tocar-la i petonejar-la. I també tenia dubtes sobre si realment aquella dona volia venjar-se del marit perquè sospitava que podia haver mort l’amant. O si era simplement el seu caràcter franc i obert, afegit a una vida familiar poc gratificant, que la feien interessar-se per la investigació que s’estava duent a terme. O, fins i tot, gaudir-ne. Mai se sap amb aquestes burgeses insatisfetes, es digué. Tenen altres valors, una altra manera de fer les coses. És l’avantatge de no haver-se de preocupar de fer bullir l’olla.’