SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

PROCÉS ENVERINAT (11)

11‘Tal com havien quedat, el cambrer li indicà qui era Pons quan aquest acabava de creuar la porta d’entrada. Espinosa, en veure’l, tingué una sorpresa. Pel to de veu quan havien parlat per telèfon, esperava un home d’aspecte semblant a Raül Valero. Però la fila d’aquest home era a les antípodes: més aviat baix d’estatura i prim com un fideu. Li va resultar impossible d’endevinar els anys que podia tenir, possiblement entre quaranta i cinquanta. El cabell engominat, pentinat enrere i presumiblement tenyit de color negre li donava un aspecte tètric, accentuat per uns ulls negres dins d’unes conques profundes solcades per unes potes de galls immenses. Quan li va donar la mà li va semblar com si toqués la pell d’una mòmia, de seca i arrugada que estava. Es van adreçar al petit reservat i van demanar la carta. Era un dels moments preferits d’Espinosa per conèixer els seus interlocutors. Com hi passejaven els ulls, quins plats triaven, quin vi seleccionaven, tot plegat eren elements que denotaven el gust i el nivell econòmic del comensal. Com que en aquest cas el compte anava a càrrec d’Espinosa, no li va importar que el seu convidat fos un home que demanés vi negre amb gasosa i triés la paella més barata, a base de musclos i conill, obviant l’exquisidesa de marisc, especialitat de la casa.’

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.