SALVADOR BALCELLS

A partir del resultat de les eleccions del 27 de setembre, la CUP està tenint una rellevància mediàtica molt per sobre del seu nombre de diputats. Això, que m’imagino que als cupaires els fa sentir més que mai protagonistes de la història, pot tenir conseqüències nefastes per a ells.
Sigui quin sigui el resultat de les converses per investir Artur Mas, crec que hi sortiran perdent.
Si finalment no li donen els vots que necessita, per a molts catalans seran els culpables de que el Procés no pugui tirar endavant tal com està previst.
I en cas que li donin els vots, trencaran el seu compromís electoral de no investir-lo i s’exposen a una escissió per l’esquerra.
En canvi, em temo que l’Artur Mas hi surt guanyant en els dos casos.
Si no el voten, anem a noves eleccions i així acontenta els empresaris espantats per com va tot plegat. I la culpa serà de la CUP
I, si el voten, tindrà les mans lliures per continuar el Procés al ritme que vulgui. Sempre hi haurà una raó o altra per ralentizar-ho (un canvi de govern a Espanya, un desacord amb Esquerra o la CUP, la conjuntura internacional… o qualsevol altra excusa).
Certament, els resultats de les eleccions van ser diabòlics!

Aquest dies de tantes incerteses, recomanaria una lliçó de realisme, com ara rellegir el llibre d’Humberto Eco ‘El cementiri de Praga’ (Rosa dels Vents, 2010).
Es tracta d’una novel·la que parla de serveis secrets, manipulacions, complots inexistents, intrigues i difamacions, ambientada al segle XIX però aplicable a qualsevol temps, lloc i circumstància.
La contraportada ens dóna algunes pistes de per on va la cosa: “…res no és el que sembla i ningú és qui realment diu ser: tot és segons convingui…”. I també: “…qui triomfa, ara i sempre, és qui desconfia de tots i es manté alerta…”.
I una possible conclusió: Simonini (el cínic i espavilat protagonista) i altres homes com ell, sempre han estat, són i seran entre nosaltres fent-nos ballar al ritme de les seves manipulacions.

Aquest passat diumenge uns quants membres de la Colla vam gaudir d’una de les múltiples rutes excursionistes del parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Després d’esmorzar a Can Brossa, vam començar l’excursió a la Muntada, al nord-oest de Sant Llorenç Savall. Una forta pujada fins la carena i un bon tram carenant ens van portar fins el castell de Pera, del que no en queda gran cosa, només algunes parets amb espitlleres. Seguírem caminant amb la intenció d’arribar fins el sepulcre megalític de Roca Sareny. Però tot i que hi havia alguns cartells indicadors no hi va haver manera de trobar-lo. Així que vam seguir per la carena cap al cim de Roca Sareny. A partir d’aquí, una forta baixada. La nostra intenció era pujar a continuació fins la carena dels Emprius i passar a tocar del Queixal Corcat. Però se’ns havia fet tard. Vam haver de deixar-ho córrer i continuar baixant fins la pista que ens portaria de tornada al pont de la Muntada. Un altre dia serà. L’anècdota de la jornada fou que hi havia una batuda de senglars i bona part de l’excursió va estar amenitzada per soroll de trets i lladruc de gossos.

El Showa Kinen Park es troba a Tachikawa, a l’oest de la gran àrea metropolitana de Tòquio, a una hora en tren del centre de la ciutat. Es tracta d’un parc de grans dimensions, creat el 1983, amb onze quilòmetres de carrers exclusius per bicicletes i força més per recórrer a peu. Disposa d’una gran varietat de jardins i boscos temàtics. Les millors èpoques per visitar-lo són la primavera, amb extenses zones de flors i els famosos cirerers florits japonesos, i a la tardor, amb els rics i variats colors de les fulles dels arbres. Hi ha un preciós jardí japonès, sens dubte l’estrella del parc, amb una escola de bonsais on se n’exhibeix una impressionant col·lecció, alguns dels quals tenen entre 200 i 300 anys. Situat al voltant d’un estany, el Jardí Japonès és un bon exemple del paisatgisme tradicional de Japó.

Hi ha també extenses zones esportives, parcs infantils, piscines i, fins i tot, una zona de barbacoes a l’aire lliure amb les brases preparades perquè els visitants hi preparin la carn.

Amb el poc espai disponible que hi ha a Tòquio, sorprenen les dimensions d’aquest parc. L’explicació és que, durant la postguerra, la zona havia estat una gran base aèria americana. Amb una infinitat de llocs per explorar, el Showa Kinen Park requereix d’un dia sencer per gaudir-lo. Per atendre els visitants, el parc compta amb restaurants, cafès, parades de menjar, salons de te, màquines de begudes i nombrosos serveis.

Bonsai de 300 anys

Detall del jardí japonès

Aquests dies té lloc a Tòquio, al parc olímpic de Komazawa, a la gran explanada que hi ha entre l’estadi i el palau d’esports, la Festa del Ramen. Es tracta d’aquesta menja tant popular al Japó, feta amb els llargs fideus del mateix nom i que s’absorbeixen, igual que el semblant udon, fent soroll amb la boca. Desenes de restaurants especialitzats instal·len les seves cuines en paradetes anunciades amb grans banderoles, on es preparen els bols de ramen que la gent adquireix a preus populars.

Vam ser-hi ahir dissabte. I menjarem el nostre ramen amb els tradicionals bastonets, en taules habilitades sota de grans carpes per protegir-nos del sol d’un magnífic i calorós dia de tardor.

Hi ha ramen per a tots els gustos: amb verdures, amb carn, amb ou, amb tofu, picants, gruixuts o de pasta fina… També, en dotzenes d’altres parades s’hi poden trobar tots els complements que hom desitja: begudes, gelats i postres de tota mena, així com tots aquells articles de consum propis d’una fira per on passen cada any desenes de milers de persones. Completa el muntatge un escenari on s’hi fan de manera permanent actuacions musicals i folklòriques.

Com sempre que al Japó hi ha un esdeveniment massiu, la recollida de deixalles és exemplar. Tant, que quan arriba la cloenda no queda cap rastre al terra. Tothom sense excepció ho diposita en els llocs de recollida selectiva.

Explanada

Ja vaig explicar en aquest mateix bloc com tenen organitzada la recollida de la brossa a les ciutats japoneses. Cada dia de la setmana cal deixar al punt de recollida només una categoria de deixalles (orgànica, vidre i llaunes, paper i cartró, plàstics,…). Si algú hi deixa alguna cosa que no correspon aquell dia, els encarregats de recollir-ho no se’n fan càrrec. I el veí responsable de la zona ha de guardar-ho fins el dia que toca. Aquest veí responsable canvia cada setmana i ho és per torn, de manera que et pot tocar un cop cada dos o tres mesos.

Aquesta setmana hem sigut testimonis de dos detalls del funcionament del sistema:

-El dia que tocava la  recollida de l’orgànica vam veure un equip de quatre inspectors uniformats revisant una a una les bosses que havien deixat els veïns en un punt de recollida. Comprovaven que ningú no hi hagués posat res que no fos orgànic. Aquestes comprovacions les fan aleatòriament i en cas de trobar res irregular hi deixen una etiqueta d’advertiment.

-El segon detall l’hem trobat aquest mateix matí (foto): Algú havia posat un esprai gastat barrejat amb les ampolles de plàstic que tocava recollir avui. Els escombriaires l’han deixat i el veí responsable ha escrit una nota adreçada al culpable del delicte. Diu, més o menys, això: “La basura que no es pot cremar s’ha de llançar quinzenalment, els divendres abans de les 7,30. Avui ja han passat”. A la tarda el pot ja no hi era. Se l’haurà endut el culpable o el mateix responsable de la zona, per guardar-lo fins aquí dos divendres.

El diumenge 21 de juny, amb un sol esplèndid, vam anar fins la Terra Alta per tal de recórrer alguns dels indrets més bonics i emblemàtics d’aquest agrest territori de l’extrem sud occidental de Catalunya. El lloc de trobada va ser la capital comarcal, Gandesa, on alguns membres de la Colla havien fet nit.  D’allí vam sortir amb els cotxes fins les proximitats de la Cota 705, l’espai històric de les serres de Pàndols i de Cavalls que recorda la batalla de l’Ebre, una batalla que amb el seu gran nombre de baixes republicanes va ser decisiva per a la caiguda de Catalunya en mans del feixisme, a les acaballes de la Guerra Civil. Allí vam deixar els vehicles i començà la caminada.

Per una constant baixada vam arribar a la vall del Frare i a les proximitats de la serra del Crestall, per un camí que també forma part de la ruta de Sant Jaume de Compostela, com vam poder veure amb una monumental escultura de dos peus inspirada en Tàpies. Un espectacular senderó que segueix el riu de la Canaleta ens va portar fins el balneari de la Fontcalda, un conjunt d’edificis que acompanyen una ermita, en una zona de fonts termals. La seva ubicació està dins d’un paratge natural de gran bellesa i amb construccions geològiques quasi úniques al món, que destaquen per la disposició vertical dels sediments, amb predomini de roca calcària compacta i amb nombrosos plegaments. Els avencs i les valls estretes amb parets nues de vegetació i gairebé verticals composen un relleu espectacular. Després d’una bona remullada al riu, tots a dinar a l’ombra.

A la tarda vam agafar la coneguda Via Verda de la Terra Alta. Aquesta via, que aprofita l’antic traçat d’un ferrocarril, recorre espectaculars paisatges i es apta per circular-hi a peu, en bicicleta i a cavall. Nosaltres van fer el tram de la Fontcalda fins a Bot, final de l’excursió, on hi ha un seguit de túnels que, amb la calor que feia, van representar un bon alleujament.

En resum, una excursió esplèndida i molt interessant. El nostre agraïment al Ferran, que l’havia proposat.

A principis de maig vam fer unes curtes vacances a la petita illa de Kumejima, situada a l’oest de l’arxipèlag d’Okinawa, al sud del Japó i en ple mar de la Xina. En un post anterior ja vaig publicar un reportatge fotogràfic sobre l’illa, ressaltant especialment alguns dels indrets i detalls més emblemàtics que vam poder visitar.
Però m’havia deixat una altra de les coses que em va sorprendre d’aquesta illa: l’extraordinària proliferació i varietat de flors que es poden trobar per tot arreu. Als parcs i jardins públics, a les cases particulars, a les vores de carrers i carreteres i, naturalment, per camps, prats i muntanyes.
Com que no tinc coneixements florístics i allò que em sedueix és només la seva bellesa, no puc posar els nom de cada flor. En qualsevol cas, aquí en teniu una petita mostra fotogràfica.

Acabem de passar alguns dies a l’illa de Kumejima. Està situada a uns 100 quilòmetres a l’oest de Naha, la capital d’Okinawa, al sud del Japó. Disposa de port i aeroport, cosa que la fa accessible la major part de l’any. Té una superfície de 59 quilòmetres quadrats i uns vuit mil habitants.

Kumejima és famosa per les seves platges de sorra blanca i per unes roques d’origen volcànic que, a causa de la pressió i de l’acció de l’aigua, han adoptat formes planes i hexagonals. L’atracció més famosa de l’illa és la platja d’Hatenohama, una llarga barra de sorra d’uns set quilòmetres, envoltada d’aigua, just a l’est. És una zona protegida i només s’hi pot accedir amb petites embarcacions i en viatges organitzats.

Kumejima és una de les illes exteriors de major grandària de les que formen l’arxipèlag d’Okinawa i té una llarga i interessant història.

Tant per qui simplement busqui relaxar-se com per qui vulgui practicar busseig o esports aquàtics, aquesta illa és un indret ideal. Hi ha diversos hotels a preus assequibles.

A més del turisme, la seva economia se sustenta, sobre tot, en el conreu de la canya de sucre, més resistent que l’arròs als embats del tifons que arriben cada estiu a la zona.

El diumenge 19 d’abril, la Colla va fer una caminada pel GR-210 que recorre la riba del riu Ter, concretament el tram entre Sant Quirze de Besora i Borgonyà. Amb un temps molt variat (sol i pluja), la ruta va ser un veritable passeig per la vora del riu. Vam passar a tocar d’antics molins i fàbriques que feien servir la força de l’aigua per moure la maquinària. Tot i que no ho sembli, es tracta d’una ruta molt variada, ja que de tant en tant es deixa el riu i ens enfilem per boscos i turons, a considerable alçada, per recuperar després el camí de la riba. En alguns indrets vàrem passar a tocar de la via del tren. Un tren, el de la línia de Barcelona a Puigcerdà, que uns quants vam fer servir per anar i tornar.

Programa definitiu del Festival que celebrarem a l’Espluga pel pont de l’1 de maig. T’animes a venir?

EL VI FA SANG,  FESTIVAL INTERNACIONAL DE NOVEL·LA CRIMINAL EN CATALÀ DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ 2015

Dimarts 28 d’abril de 2015

19.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Presentació del llibre ’La memòria del cor’ de Xavier Torrents (Publicacions UAB)  Introducció: Salvador Balcells.

Dimecres 29 d’abril de 2015

19.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Presentació dels llibres ‘La sergent Anna Grim’ de Montse Sanjuan (Pagès Editors) i ‘Cap llàgrima sobre la tomba’ de Sílvia Mayans (Pagès Editors).

Dijous 30 d’abril de 2015

18.00 h. Fassina Balanyà:

Presentació dels llibres “Males arts” d’Albert Gassull (Empúries-62) i ‘La nit de Damballah’ de Jordi Solé (Columna-62).

19.30 h. Carrers de l’Espluga de Francolí:

Batucada popular anunciant el Festival

Divendres 1 de maig de 2015

11.00 h. Museu Vida Rural:

Inauguració del Festival amb presència d’autoritats i organitzadors.

11.45 h. Museu Vida Rural:

‘Homenatge a tres pioners del gènere en català (Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster)’

Conductors de l’acte: Salvador Balcells (escriptor i comissari del Festival) i Àlex Martin Escribà (director de Crims.cat, professor Universitat de Salamanca).

Amb intervencions de Rafael Tasis Ferrer (fill de Rafael Tasis), Carles Molins (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i Josep Vallverdú (escriptor).

12.30 h. Museu Vida Rural:

Copa de cava de la Conca de Barberà.

12.45 h. Museu de la Vida Rural:

Taula rodona: ‘La novel·la criminal en català, avui’

Rafael Vallbona (periodista, escriptor i professor Blanquerna), Sebastià Benassar (escriptor i periodista) i Anna Maria Villalonga (professora UB, escriptora i estudiosa del gènere).

Moderador: Joan Rendé (escriptor, periodista i vinater)

13.45 h. Museu Vida Rural:

Tast de vins de la DO Conca de Barberà

16.30 h. Museu Vida Rural:

Taula rodona: ‘El personatge a les novel·les criminals’

Margarida Aritzeta (escriptora i professora URV), Jaume Benavente (escriptor), Marta Banús (escriptora) i Lluís Bosch (escriptor).

Moderador: Salvador Balcells (escriptor i promotor cultural).

18.00 h. Celler Rendé Masdéu:

Presentació dels llibres ‘El franctirador’ d’Albert Pijuan i  ‘La casa dels intercanvis’ d’Albert Musa (Angle Editorial), ‘Crims nostrats’ de diversos autors (Edicions Xandri) i ‘Puta pasta’ d’Emili Bayo (La Magrana-RBA) guanyador del premi Crims de Tinta 2015.

19:30 h.  Celler Vidbertus:

Presentació dels llibres ‘Rafael Tasis novel·lista policíac’ d’Àlex Martin Escribà (AlRevés), “On mai no creix l’herba’ de Sebastià Benassar (Crims.cat-AlRevés), ‘La sang és més dolça que la mel’ de Josep Torrent, Premi Memorial Agustí Vehí (Crims.cat-AlRevés) i altres novetats de la col·lecció Crims.cat.

22.30 h.  Casalet:

Projecció de la pel·lícula de cinema negre Seven, de David Fincher, interpretada per  Brad Pitt y Morgan Freeman

Dissabte 2 de maig de 2015

De les 10.00 h  a les 14:00 h i de les 17.00 h a lesa 20.00 h. Pati Antic Hospital:

Mercat de novel·la negra i policíaca.

11.00 h.  Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona ‘Trames criminals i independència de Catalunya’

Jordi Pijoan (escriptor), Núria Cadenes (escriptora, llibretera i política) i Jordi de Manuel (escriptor i professor).

Moderador: Jordi Cervera (escriptor i periodista).

12.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona: Col·leccions específiques de gènere criminal, si o no?’

Jordi Canal (director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Ll.), Àlex Martin Escribà (director de Crims.cat, professor Universitat de Salamanca), Jordi Fernando (editor de Meteora) i Josep Gregori (editor de Bromera).

Moderador: Josep Maria Rovira (editor, gestor cultural i comunicador)

13.30 h. Celler Cooperatiu (Catedral del Vi):

Presentació dels llibres ‘La dona de gris’ d’Anna Maria Villalonga (Llibres del Delicte), ‘L’amant xinès’ de Margarida Aritzeta (Llibres del Delicte) i altres novetats de Llibres del Delicte.

16.30 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona: ‘La traducció al català (i del català) de novel·la criminal’

Pau Joan Hernàndez (traductor), Pau Vidal (traductor i escriptor) i Dolors Udina (traductora).

Moderador: Sebastià Benassar (escriptor i periodista).

18.00 h. Fassina Balanyà:

Presentació dels llibres ‘La música dels camaleons’ de Jordi Cervera (Editorial Bromera), ‘Ordres sagrades’ de Benjamin Black (Editorial Bromera), Dibuix a les fosques’ de Jaume Benavente (Editorial Meteora) i ‘La trampa’ de Teresa Juvé (Editorial Meteora).

 Casalet:

Concert de jazz – Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet featuring Oriol Vallès Presenten el seu nou disc Do the Duu Du amb Jordi Rabascall a la veu, Oriol Gonzalez a la bateria, Oriol Roca al contrabaix, Albert Caire al piano i Oriol Vallès a la trompeta.

Diumenge 3 de maig de 2015

A partir de les 11.00 h. Casalet:

GALA FINAL DEL FESTIVAL ‘EL VI FA SANG’ dirigida i presentada per l’equip de l’Espluga FM Ràdio:

–         Reconeixement i homenatge a un autor internacional de novel·la criminal per la seva obra traduïda al català.

–         Lliurament de premis del concurs literari ‘Un cas criminal en cinc versions’

–         Reconeixement a autors vinculats al territori

–         Lliurament del 1er. premi EL VI FA SANG a un autor o autora català per la seva obra.

13.30 h. Casalet:

Cloenda del Festival amb presència d’autoritats i organitzadors i assassinat d’una ampolla de vi. Tast de vins de la DO Conca de Barberà

…………………………………………………………………………………………………………..

Notes:

–         En cas necessari, la Gala Final es traslladaria del Casalet al teatre del Casal.

–         Els escenaris del Festival estaran ambientats amb motius criminals.

–         Al llarg del Festival hi haurà breus accions teatrals al·lusives i inesperades.

–         Totes les presentacions de llibres aniran acompanyades de tast de vins.

–         L’entrada a totes les activitats del Festival és lliure i gratuïta. I sense inscripció prèvia.

–         L’accés als tasts de vins pot quedar limitat a la capacitat del respectius espais.

L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) 1, 2 i 3 de maig de 2015

EL VI FA SANG constitueix un festival literari atípic. En primer lloc pel seu mateix nom. A diferència de la resta de festivals d’aquest gènere, s’ha substituït la denominació Novel·la Negra per Novel·la Criminal. Considerem que aquest segon concepte aplega millor les dues grans variants del gènere:

La novel·la policíaca o detectivesca, dita també novel·la enigma, que destaca per la importància del paper central que hi té el detectiu investigador, ja sigui oficial, privat o afeccionat. El seu objectiu és resoldre un cas criminal més o menys complicat.

La novel·la negra, entesa com a narració que va més enllà de l’esquema del crim i la seva investigació i sovint se centra en altres motius literaris associats, com ara el submón del delicte, les característiques personals del detectiu o del criminal, una visió crítica de la societat, etcètera.

L’altra originalitat del Festival EL VI FA SANG resulta del fet de maridar literatura de gènere amb bon vi. De fet, la combinació de llibres amb vi no és cap novetat. Les biblioteques públiques de Catalunya, incloses les de la Conca de Barberà, ja fa temps que ho fan amb el programa Biblioteques amb DO.

Així doncs, aquest festival també combina la promoció de la novel·la criminal amb la promoció dels vins de la Denominació d’Origen Conca de Barberà.

Fins ara, entre els festivals i trobades d’aquesta mena en el nostre àmbit lingüístic, només n’hi havia dos de dedicats al la novel•la criminal catalana. Es tracta d’Andorra Negra i Tiana Negra, que han celebrar les seves primera i tercera edició, respectivament.

EL VI FA SANG ve a omplir un altre buit ja que, a més d’obres d’autors catalans i en català, inclou també traduccions al català d’autors en altres llengües. És per aquest motiu que l’anomenem INTERNACIONAL.

Cartell_El Vi fa Sang

Aquest diumenge passat, amb un temps esplèndid que només es va espatllar una mica després de dinar, la colla va fer un bonic i agradable recorregut amb sortida i arribada a Castellet. Alternant corriols i camins, amb vistes magnífiques en alguns trams de la ruta, el Penedès per una banda i el Mediterrani per l’altra, vam seguir el GR-92 fins Cal Balaguer, on el vam abandonar (el GR segueix en direcció a Vilanova) per baixar en direcció al fondo de Coma Pineda. Aquest camí ens va portar, després de molts revolts, fins el peu de la presa.
Per un bonic corriol vam pujar fins a la part superior on contemplarem l’embassament ple a vessar. A partir d’aquí, un agradable sender va vorejant l’aigua fins arribar a la masia de Cal Bladet. Deixant el pantà a la nostra dreta, vam pujar la muntanya de Cal Bladet i, un cop a dalt, baixàrem fins la font d’Horta, on vam dinar. Es tracta d’un paratge humit de gran bellesa.
La tornada al poble, seguint en baixada i sota una pluja fina, la vam fer en un tres i no res, tot i la tirada de carretera que ens va tocar recórrer en el tram final.
Da Castellet cal destacar el castell, amb una llarga història i avui restaurat amb gust i seu de la fundació d’una multinacional catalana.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac està ple d’al·licients pels excursionistes que en recorren els camins i senders. El poble de Mura i els seus voltants en són un bon exemple. Hi ha les coves, creades per l’erosió de l’aigua sobre la pedra, els antics forns de calç o l’espectacle de les cases del Puig de la Balma.
Aquest diumenge hem fet un recorregut circular sortint de Mura i prenent el camí de les fonts i les coves, molt ben senyalitzat. Tot pujant riera amunt per la vall d’en Reixach trobem el forn de calç i, més amunt, el camí d’accés a les coves, avui tancades. Assolim el màxim desnivell al turó del Ducs (818 m) amb vistes fantàstiques de Montcau i Montserrat. Ja de tornada al poble passem a tocar del Puigbó i el Puig-andreu, travessant amb compte algunes balmes de pas difícil a causa de l’humitat. Quan arriben al Puig de la Balma les càmeres i els mòbils treuen foc. Les grans cases encastades dins la balma formen un espectacle insòlit i monumental. Una mica més endavant deixem la pista i, per senderons que fan més via, continuem baixant. Passem pel Molí del Mig fins la Creu de Mura, ja amb el poble a la vista, amb les seves cases que s’enfilen pel pendent de la muntanya.
L’excursió la completem amb un dinar a l’Hostal de Mura. El dia ha estat una mica rúfol, amb molts núvols. Però quan sortim de l’Hostal per anar a agafar els cotxes, ens trobem amb la sorpresa d’un cel completament blau.

Ahir al vespre, com una mena d’avançament del festival BCNegra que s’inaugura avui, va tenir lloc a la biblioteca La Bòbila, especialitzada en novel·la negra, la presentació del llibre ‘Rafael Tasis, novel·lista policíac’, escrit per Àlex Martin Escribà i publicat per l’editorial Alrevés. L’autor i l’Anna Maria Villalonga, ambdós estudiosos del gènere, ens van explicar aquesta faceta d’en Tasis, que va viure entre 1906 i 1966.

Va escriure, a l’exili de Paris, tres novel·les d’aquest tipus: ‘La bíblia valenciana’, ‘Un crim al Paralelo’ i ‘Es hora de plegar’, on presentava una Barcelona que ja només existia en la imaginació dels exiliats com ell, la dels anys previs a l’esclat de la guerra.

Però també convé explicar que Rafael Tasis va ser molt més que un novel·lista. Era crític literari, traductor, impressor, llibreter, periodista, activista polític i, per damunt de tot, un autodidacta amb una voracitat lectora poc habitual i una fabulosa curiositat intel·lectual. Havia estat director general de presons de la Generalitat republicana. I a partir del retorn de l’exili, l’any 1948, la seva llibreria de la Rambla va esdevenir un centre neuràlgic del catalanisme cultural i literari de la postguerra. També va escriure i publicar obres de teatre, llibres d’història, antologies literàries, llibres d’assaig i innombrables articles en diaris i revistes de l’interior i de l’exili.

Era tal la seva fama de divulgador cultural, intel·lectual compromès i batallador constant, que pels ambients catalanistes de l’època s’havia fer popular la frase: “Quan no sapigueu una cosa, pregunteu-ho a en Tasis”.