SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

LA PALA ALTA DEL MONT-ROIG – COLLA D’AMICS GR

El Mont-roig és una serra prepirinenca que s’aixeca al sud del Montsec, a la comarca de la Noguera. Un bon nombre de membres de la Colla hi va anar aquest passat cap de setmana. Després de fer nit a Balaguer i d’arribar-nos fins Vilanova de la Sal, abans de començar l’excursió vam fer una aturada als roures monumentals de Fontanelles.
La caminada la vàrem començar al santuari de Montalegre, tot prenent un corriol que ressegueix la línia carenera. Després de passar un parell de colls vam arribar al cim culminant del Mont-roig, la Pala Alta (950 m). Les vistes són espectaculars, només entelades diumenge per la boirina persistent. Les aigües blavenques dels embassaments contrastaven amb els verticals estimballs rogencs que ens envoltaven per tot arreu.
Seguint pel senderó vam fer un ràpid i pendent descens fins el coll de Porta. Aquí la Colla es va separar, i mentre els més agosarats van seguir carenejant enmig de carrasques i garrics esgarrinxosos, alguns altres van preferir seguir la pista, més planera, que s’endinsa pel vessant nord, fina arribar al refugi de l’Extrem on es van retrobar els dos grups, Aquí vam dinar.
El retorn el vam fer tot per pista, a estones flanquejant la cinglera per sota d’imponents parets, amb signes evidents de passats despreniments. Un espectacle natural de primera categoria.

Cementiri de Vilanova de la Sal
Petit cementiri de Vilanova de la Sal
Detall del roure de Fontanelles
Detall del roure de Fontanelles
Rètol  al santuari de Montalegre
Rètol i vista des del santuari de Montalegre
Al cim de la Pala Alta
Al cim de la Pala Alta
Tot carenant camí del coll de Porta
Tot carenant camí del coll de Porta
Els embassaments a vista d'ocell
Els embassaments a vista d’ocell
Estralls de la processionària
Estralls de la processionària del pi
La Colla al refugi d'Extrem
La Colla al refugi d’Extrem
El pantà de Camarasa des del Mont-roig
El pantà de Camarasa des del Mont-roig
de tornada al peu dels verticals estimballs rogencs
Camí de tornada, al peu de verticals estimballs rogencs
A Balaguer, després de la caminada
A Balaguer, després de la caminada

Caminada pel Priorat – Colla d’Amics GR

Després de fer nit a l’hostal Populetus de Poboleda (molt recomanable) i que arribessin els geerretistes que venien el diumenge, iniciàrem l’excursió amb una visita a la Cartoixa d’Escaladei. La caminada posterior fins la Morera de Montsant, on dinaríem, va començar poc després de les onze. Molt aviat trobàrem el GR-171, que vam seguir sempre de pujada. A la nostra esquerra quedaven les imponents cingleres del Montsant. A mesura que anàvem amunt tot passant per bonics senders, la visió panoràmica del paisatge prioratí es va anar ampliant. De seguida albiràrem a la distància el bonic poble de la Morera (750 m), centre emblemàtic d’excursions i el nostre primer objectiu. El dinar el vam fer al mirador, per damunt del poble i a l’ombra dels pins. Encara no eren les tres que iniciàrem la baixada. Uns rètols indicadors ens assenyalaven la drecera de Poboleda i l’Itinerari Saludable, que vam seguir una estona. És tracta d’un bonic sender amb alguns rètols indicadors de la flora. Fent unes quantes llaçades vam arribar a la cova de Mateva. Una mica més avall, on el sender desemboca en una pista, la colla es va dividir en dos grups. Uns van seguir aquesta pista, ampla i entretinguda, i els altres van continuar per senders més costeruts fins pràcticament el poble de Poboleda, on ens vam retrobar tots i s’acabà l’excursió.

L’anècdota final va ser que s’havien perduts les claus d’un dels dos cotxes que havíem deixat a Poboleda per transportar tots els conductors fins els altres vehicles, que eren a Escaladei. Finalment es va resoldre l’enrenou i tothom va poder emprendre la tornada quan encara era de dia.

Tota la colla a l'inici de l'excursió
Tota la colla a l’inici de l’excursió
A Escaladei, llegint, molt interessats, les primeres explicacions.
A Escaladei, llegint, molt interessats, les primeres explicacions.
Façana principal. Una de les poques coses de la cartoixa que s'havia mantingut en peu
Façana principal. Una de les poques coses de la cartoixa que s’havia mantingut en peu
Detall del claustre petit de la cartoixa d'Escaladei
Detall del claustre petit, restaurat, de la cartoixa d’Escaladei
Tot pujant cap a la Morera de Montsant
Tot pujant cap a la Morera de Montsant
Ja queden menys de dos quilòmetres
Ja queden menys de dos quilòmetres
L'esclat de la primavera avançada
L’esclat de la primavera avançada
La Morera des del Mirador
La Morera des del Mirador
Un paradís pels escaladors
Un paradís pels escaladors
Tots a punt per començar la baixada cap a Poboleda
Tots a punt per començar la baixada cap a Poboleda
Un agosarat sortint de la cova
Un agosarat sortint de la cova
Al fons de tot, Poboleda
Al fons de tot, Poboleda
Arbres florits a la llunyania
Arbres florits esperant la propera glaçada
Paisatge de vinyes prioratines tot arribant al final de l'excursió
Paisatge de vinyes tot arribant al final de l’excursió

Excursió per Llorens del Penedès i les Gemenelles – Colla d’Amics GR

Aquest diumenge, més de trenta de membres de la Colla ens vam aplegar al bonic poble de Llorenç del Penedès per fer una caminada matinal circular que ens havia de portar fins el cim de les Gemenelles, amb tornada a Llorenç pel sud.
El dia va acompanyar. Lluïa un sol intens i s’havia aturat el vent que bufava els dies anteriors. Vàrem travessar diverses pistes entre camps de conreu, passàrem a prop del castell de Gemenelles (avui casa de turisme rural), vam creuar alguns torrents secs, albiràrem algunes cabanes de pastor amb la seva singular arquitectura i vàrem penetrar en algunes zones boscoses, fins que vam agafar un corriol “trialer” que s’enfila muntanya amunt i que desemboca en una pista ampla que fa de tallafocs i de pas dels camions de bombers. Així vam arribar fins a dalt de la primera Gemenella. La vista del Penedès és esplèndida. La baixada va ser per una pista de fort pendent. Un cop al pla, altres pistes entre camps en van portar de tornada al poble. Durant una estona ens van acompanyar els trets propers d’uns caçadors. La jornada es va completar amb un dinar multitudinari en un restaurant de Llorenç del Penedès.

Aquí teniu un petit reportatge fotogràfic.

DSC09400

DSC09404

DSC09405

DSC09407

DSC09414

DSC09425

DSC09426

DSC09428

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Caminada amb vistes al Turó de l’Home – Colla d’amics GR

Aquest diumenge un bon nombre de membres de la Colla hem fet una caminada circular (més aviat quadrada) amb sortida i arribada a Sant Esteve de Palautordera. La primera part del recorregut l’hem fet seguint els senyals d”El Camí’, la ruta de senderisme cultural pels Països Catalans bastida amb l’objectiu de conèixer vivencialment la cultura, la història, els paisatges i la gent. Alguns dels punts més destacats del trajecte han estat el petit embassament de Santa Margarida, el creuament de la Tordera (per sort baixava poca aigua), el castell de Fluvià (avui casa de colònies), l’església de Santa Magdalena i, especialment, el castell de Montclús, actualment en runes i, segons un rètol (?), en procés de reconstrucció. Aquest castell te una història d’allò més interessant que parteix del segle X i arriba fins el XVIII. Poc abans de finalitzar la caminada hem passat a tocar del Circ Cric, les instal·lacions circenses de Tortell Poltrona que tenen aquí la seva seu permanent. Com és tradicional quan s’acosten aquestes festes, l’excursió ha acabar amb un dinar, els habituals bons desitjos i, fins i tot, alguna cançoneta.

Un reconeixement especial als organitzadors, l’Aureli i la Marta, pel seu savoir-faire i pel detall del recordatori ‘Fem pinya’.

DSC09333

DSC09348

DSC09341

DSC09354

DSC09364

 

DSC09372

DSC09370

DSC09378

DSC09380

DSC09381

 

PROCÉS DIABÒLIC

imagesA partir del resultat de les eleccions del 27 de setembre, la CUP està tenint una rellevància mediàtica molt per sobre del seu nombre de diputats. Això, que m’imagino que als cupaires els fa sentir més que mai protagonistes de la història, pot tenir conseqüències nefastes per a ells.
Sigui quin sigui el resultat de les converses per investir Artur Mas, crec que hi sortiran perdent.
Si finalment no li donen els vots que necessita, per a molts catalans seran els culpables de que el Procés no pugui tirar endavant tal com està previst.
I en cas que li donin els vots, trencaran el seu compromís electoral de no investir-lo i s’exposen a una escissió per l’esquerra.
En canvi, em temo que l’Artur Mas hi surt guanyant en els dos casos.
Si no el voten, anem a noves eleccions i així acontenta els empresaris espantats per com va tot plegat. I la culpa serà de la CUP
I, si el voten, tindrà les mans lliures per continuar el Procés al ritme que vulgui. Sempre hi haurà una raó o altra per ralentizar-ho (un canvi de govern a Espanya, un desacord amb Esquerra o la CUP, la conjuntura internacional… o qualsevol altra excusa).
Certament, els resultats de les eleccions van ser diabòlics!

LECTURES PEL PROCÉS

EL387784Aquest dies de tantes incerteses, recomanaria una lliçó de realisme, com ara rellegir el llibre d’Humberto Eco ‘El cementiri de Praga’ (Rosa dels Vents, 2010).
Es tracta d’una novel·la que parla de serveis secrets, manipulacions, complots inexistents, intrigues i difamacions, ambientada al segle XIX però aplicable a qualsevol temps, lloc i circumstància.
La contraportada ens dóna algunes pistes de per on va la cosa: “…res no és el que sembla i ningú és qui realment diu ser: tot és segons convingui…”. I també: “…qui triomfa, ara i sempre, és qui desconfia de tots i es manté alerta…”.
I una possible conclusió: Simonini (el cínic i espavilat protagonista) i altres homes com ell, sempre han estat, són i seran entre nosaltres fent-nos ballar al ritme de les seves manipulacions.

EXCURSIÓ AL CASTELL DE PERA – COLLA D’AMICS GR

Aquest passat diumenge uns quants membres de la Colla vam gaudir d’una de les múltiples rutes excursionistes del parc natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. Després d’esmorzar a Can Brossa, vam començar l’excursió a la Muntada, al nord-oest de Sant Llorenç Savall. Una forta pujada fins la carena i un bon tram carenant ens van portar fins el castell de Pera, del que no en queda gran cosa, només algunes parets amb espitlleres. Seguírem caminant amb la intenció d’arribar fins el sepulcre megalític de Roca Sareny. Però tot i que hi havia alguns cartells indicadors no hi va haver manera de trobar-lo. Així que vam seguir per la carena cap al cim de Roca Sareny. A partir d’aquí, una forta baixada. La nostra intenció era pujar a continuació fins la carena dels Emprius i passar a tocar del Queixal Corcat. Però se’ns havia fet tard. Vam haver de deixar-ho córrer i continuar baixant fins la pista que ens portaria de tornada al pont de la Muntada. Un altre dia serà. L’anècdota de la jornada fou que hi havia una batuda de senglars i bona part de l’excursió va estar amenitzada per soroll de trets i lladruc de gossos.

DSC09325

 

Camí del castell
Camí del castell
Castell - Foto: Ricard
Restes del castell – Foto: Ricard
Caminant per carenes
Caminant per carenes

DSC09321

Baixada complicada
Baixada complicada
Senglar mort a la vora del camí
Senglar mort a la vora del camí
Selfie de comiat
Selfie de comiat

El Showa Kinen Park de Tòquio

El Showa Kinen Park es troba a Tachikawa, a l’oest de la gran àrea metropolitana de Tòquio, a una hora en tren del centre de la ciutat. Es tracta d’un parc de grans dimensions, creat el 1983, amb onze quilòmetres de carrers exclusius per bicicletes i força més per recórrer a peu. Disposa d’una gran varietat de jardins i boscos temàtics. Les millors èpoques per visitar-lo són la primavera, amb extenses zones de flors i els famosos cirerers florits japonesos, i a la tardor, amb els rics i variats colors de les fulles dels arbres. Hi ha un preciós jardí japonès, sens dubte l’estrella del parc, amb una escola de bonsais on se n’exhibeix una impressionant col·lecció, alguns dels quals tenen entre 200 i 300 anys. Situat al voltant d’un estany, el Jardí Japonès és un bon exemple del paisatgisme tradicional de Japó.

Hi ha també extenses zones esportives, parcs infantils, piscines i, fins i tot, una zona de barbacoes a l’aire lliure amb les brases preparades perquè els visitants hi preparin la carn.

Amb el poc espai disponible que hi ha a Tòquio, sorprenen les dimensions d’aquest parc. L’explicació és que, durant la postguerra, la zona havia estat una gran base aèria americana. Amb una infinitat de llocs per explorar, el Showa Kinen Park requereix d’un dia sencer per gaudir-lo. Per atendre els visitants, el parc compta amb restaurants, cafès, parades de menjar, salons de te, màquines de begudes i nombrosos serveis.

IMG_1843

IMG_1849

Bonsai de 300 anys

Bonsai de 300 anys

Detall del jardí japonès

Detall del jardí japonès

IMG_1897

 

Flors de tardor
Flors de tardor

IMG_1907

IMG_1913

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

LA FESTA JAPONESA DEL ‘RAMEN’

Aquests dies té lloc a Tòquio, al parc olímpic de Komazawa, a la gran explanada que hi ha entre l’estadi i el palau d’esports, la Festa del Ramen. Es tracta d’aquesta menja tant popular al Japó, feta amb els llargs fideus del mateix nom i que s’absorbeixen, igual que el semblant udon, fent soroll amb la boca. Desenes de restaurants especialitzats instal·len les seves cuines en paradetes anunciades amb grans banderoles, on es preparen els bols de ramen que la gent adquireix a preus populars.

IMG_1553

 

IMG_1563

Vam ser-hi ahir dissabte. I menjarem el nostre ramen amb els tradicionals bastonets, en taules habilitades sota de grans carpes per protegir-nos del sol d’un magnífic i calorós dia de tardor.

IMG_1567

 

IMG_1582

Hi ha ramen per a tots els gustos: amb verdures, amb carn, amb ou, amb tofu, picants, gruixuts o de pasta fina… També, en dotzenes d’altres parades s’hi poden trobar tots els complements que hom desitja: begudes, gelats i postres de tota mena, així com tots aquells articles de consum propis d’una fira per on passen cada any desenes de milers de persones. Completa el muntatge un escenari on s’hi fan de manera permanent actuacions musicals i folklòriques.

Com sempre que al Japó hi ha un esdeveniment massiu, la recollida de deixalles és exemplar. Tant, que quan arriba la cloenda no queda cap rastre al terra. Tothom sense excepció ho diposita en els llocs de recollida selectiva.

IMG_1570

IMG_1573

Explanada

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

EL SISTEMA JAPONÈS DE RECOLLIDA SELECTIVA

Ja vaig explicar en aquest mateix bloc com tenen organitzada la recollida de la brossa a les ciutats japoneses. Cada dia de la setmana cal deixar al punt de recollida només una categoria de deixalles (orgànica, vidre i llaunes, paper i cartró, plàstics,…). Si algú hi deixa alguna cosa que no correspon aquell dia, els encarregats de recollir-ho no se’n fan càrrec. I el veí responsable de la zona ha de guardar-ho fins el dia que toca. Aquest veí responsable canvia cada setmana i ho és per torn, de manera que et pot tocar un cop cada dos o tres mesos.

Aquesta setmana hem sigut testimonis de dos detalls del funcionament del sistema:

-El dia que tocava la  recollida de l’orgànica vam veure un equip de quatre inspectors uniformats revisant una a una les bosses que havien deixat els veïns en un punt de recollida. Comprovaven que ningú no hi hagués posat res que no fos orgànic. Aquestes comprovacions les fan aleatòriament i en cas de trobar res irregular hi deixen una etiqueta d’advertiment.

IMG_1550

-El segon detall l’hem trobat aquest mateix matí (foto): Algú havia posat un esprai gastat barrejat amb les ampolles de plàstic que tocava recollir avui. Els escombriaires l’han deixat i el veí responsable ha escrit una nota adreçada al culpable del delicte. Diu, més o menys, això: “La basura que no es pot cremar s’ha de llançar quinzenalment, els divendres abans de les 7,30. Avui ja han passat”. A la tarda el pot ja no hi era. Se l’haurà endut el culpable o el mateix responsable de la zona, per guardar-lo fins aquí dos divendres.

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

Excursió per la Terra Alta – Colla d’Amics GR

El diumenge 21 de juny, amb un sol esplèndid, vam anar fins la Terra Alta per tal de recórrer alguns dels indrets més bonics i emblemàtics d’aquest agrest territori de l’extrem sud occidental de Catalunya. El lloc de trobada va ser la capital comarcal, Gandesa, on alguns membres de la Colla havien fet nit.  D’allí vam sortir amb els cotxes fins les proximitats de la Cota 705, l’espai històric de les serres de Pàndols i de Cavalls que recorda la batalla de l’Ebre, una batalla que amb el seu gran nombre de baixes republicanes va ser decisiva per a la caiguda de Catalunya en mans del feixisme, a les acaballes de la Guerra Civil. Allí vam deixar els vehicles i començà la caminada.

Per una constant baixada vam arribar a la vall del Frare i a les proximitats de la serra del Crestall, per un camí que també forma part de la ruta de Sant Jaume de Compostela, com vam poder veure amb una monumental escultura de dos peus inspirada en Tàpies. Un espectacular senderó que segueix el riu de la Canaleta ens va portar fins el balneari de la Fontcalda, un conjunt d’edificis que acompanyen una ermita, en una zona de fonts termals. La seva ubicació està dins d’un paratge natural de gran bellesa i amb construccions geològiques quasi úniques al món, que destaquen per la disposició vertical dels sediments, amb predomini de roca calcària compacta i amb nombrosos plegaments. Els avencs i les valls estretes amb parets nues de vegetació i gairebé verticals composen un relleu espectacular. Després d’una bona remullada al riu, tots a dinar a l’ombra.

A la tarda vam agafar la coneguda Via Verda de la Terra Alta. Aquesta via, que aprofita l’antic traçat d’un ferrocarril, recorre espectaculars paisatges i es apta per circular-hi a peu, en bicicleta i a cavall. Nosaltres van fer el tram de la Fontcalda fins a Bot, final de l’excursió, on hi ha un seguit de túnels que, amb la calor que feia, van representar un bon alleujament.

En resum, una excursió esplèndida i molt interessant. El nostre agraïment al Ferran, que l’havia proposat.

Monument a dalt de la Cota 705
Monument a dalt de la Cota 705
Vista des de la Cota
Vista des de la Cota. Al fons a l’esquerra, la Nuclear d’Ascó
Quatre esforçades geerristes en un descans del camí
Quatre esforçades geerristes en un descans del camí
Peus de caminaire amb creus a l'estil Tàpies
Peus de caminaire amb creus a l’estil Tàpies
Al fons de la vall, la Fontcalda
Al fons de la vall, la Fontcalda
El riu Canaleta convidant a banyar-s'hi
El riu Canaleta convidant a banyar-s’hi
A la Fontcalda, fen temps després de dinar
A la Fontcalda, fen temps després de dinar
Enfilant la Via Verda cap a Bot. Al fons, un dels túnels
Enfilant la Via Verda cap a Bot. Al fons, un dels túnels
Gaudint de la frescor del túnel
Gaudint de la frescor
La primera selfie de la Colla
La primera ‘selfie’ de la Colla

FLORS DE KUMEJIMA

A principis de maig vam fer unes curtes vacances a la petita illa de Kumejima, situada a l’oest de l’arxipèlag d’Okinawa, al sud del Japó i en ple mar de la Xina. En un post anterior ja vaig publicar un reportatge fotogràfic sobre l’illa, ressaltant especialment alguns dels indrets i detalls més emblemàtics que vam poder visitar.
Però m’havia deixat una altra de les coses que em va sorprendre d’aquesta illa: l’extraordinària proliferació i varietat de flors que es poden trobar per tot arreu. Als parcs i jardins públics, a les cases particulars, a les vores de carrers i carreteres i, naturalment, per camps, prats i muntanyes.
Com que no tinc coneixements florístics i allò que em sedueix és només la seva bellesa, no puc posar els nom de cada flor. En qualsevol cas, aquí en teniu una petita mostra fotogràfica.

IMG_1164 IMG_1165 IMG_1166 IMG_1231 IMG_1233 IMG_1309 IMG_1320 IMG_1358 IMG_1359 IMG_1361 IMG_1363 IMG_1364 IMG_1365 IMG_1366 IMG_1367 IMG_1368 IMG_1369 IMG_1371 IMG_1372 IMG_1373 IMG_1376 IMG_1377 IMG_1378 IMG_1379

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

Imatges de Kumejima

Acabem de passar alguns dies a l’illa de Kumejima. Està situada a uns 100 quilòmetres a l’oest de Naha, la capital d’Okinawa, al sud del Japó. Disposa de port i aeroport, cosa que la fa accessible la major part de l’any. Té una superfície de 59 quilòmetres quadrats i uns vuit mil habitants.

Kumejima és famosa per les seves platges de sorra blanca i per unes roques d’origen volcànic que, a causa de la pressió i de l’acció de l’aigua, han adoptat formes planes i hexagonals. L’atracció més famosa de l’illa és la platja d’Hatenohama, una llarga barra de sorra d’uns set quilòmetres, envoltada d’aigua, just a l’est. És una zona protegida i només s’hi pot accedir amb petites embarcacions i en viatges organitzats.

Kumejima és una de les illes exteriors de major grandària de les que formen l’arxipèlag d’Okinawa i té una llarga i interessant història.

Tant per qui simplement busqui relaxar-se com per qui vulgui practicar busseig o esports aquàtics, aquesta illa és un indret ideal. Hi ha diversos hotels a preus assequibles.

A més del turisme, la seva economia se sustenta, sobre tot, en el conreu de la canya de sucre, més resistent que l’arròs als embats del tifons que arriben cada estiu a la zona.

Arribada a l'illa
Arribada a l’illa
Instal·lacions d'un hotel, de d'una de les habitacions
Instal·lacions d’un hotel, des d’una de les habitacions
Platja de sorra blanca i vista parcial dels exàgons de pedra
Platja de sorra blanca i vista parcial dels hexàgons de pedra
Un altre detall de les roques volcàniques de formes geomètriques
Un altre detall de les roques volcàniques de formes geomètriques
Cap d'una tortuga gegant de l'aquari del museu de l'illla
Cap d’una tortuga gegant de l’aquari del museu de l’illa
Curiosos arbres amb arrels que sorgeixen de la soca
Curiosos arbres amb arrels que sorgeixen de la soca
Una altra de les nombroses platges
Una altra de les nombroses platges
Detall de la barrera de sorra blanca
Detall de la barrera de sorra blanca d’Hatenohama
Detall d'una casa museu de l'interior de l'illa
Detall d’una casa museu de l’interior de l’illa
Fragment d'un pi monumental que s'arrossega per una gran superfície
Fragment d’un pi monumental que s’arrossega per una gran superfície
Penyal costaner de roques volcàniques
Penyal costaner de roques volcàniques
Closca de petxina gegant. La gen les té per decorar
Closca de petxina gegant. La gent les té per decorar
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

Excursió per la riba del Ter – Colla d’amics GR

El diumenge 19 d’abril, la Colla va fer una caminada pel GR-210 que recorre la riba del riu Ter, concretament el tram entre Sant Quirze de Besora i Borgonyà. Amb un temps molt variat (sol i pluja), la ruta va ser un veritable passeig per la vora del riu. Vam passar a tocar d’antics molins i fàbriques que feien servir la força de l’aigua per moure la maquinària. Tot i que no ho sembli, es tracta d’una ruta molt variada, ja que de tant en tant es deixa el riu i ens enfilem per boscos i turons, a considerable alçada, per recuperar després el camí de la riba. En alguns indrets vàrem passar a tocar de la via del tren. Un tren, el de la línia de Barcelona a Puigcerdà, que uns quants vam fer servir per anar i tornar.

El riu entre mig del verd
El riu enmig del verd
Per senders ombrívols
Caminant per senders ombrívols
Seguim per la vora del riu
Seguim per la vora del riu
Pedres afectades per l'acció de l'aigua.
Roques afectades per l’acció de l’aigua
La colla en una pausa del camí.
Quasi tota la colla en una pausa del camí
Una de les pujades del camí, per sobre de la via del tren
Una de les pujades, per damunt de la via del tren
El riu als nostres peus
El riu als nostres peus
Detall floral de la colònia de Borgonyà. És admirable la cura que en tenen els veïns
Detall floral de la colònia de Borgonyà. És admirable la cura que en tenen els veïns

Festival de Novel·la Negra i Policíaca a l’Espluga de Francolí

Programa definitiu del Festival que celebrarem a l’Espluga pel pont de l’1 de maig. T’animes a venir?

EL VI FA SANG,  FESTIVAL INTERNACIONAL DE NOVEL·LA CRIMINAL EN CATALÀ DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ 2015

Dimarts 28 d’abril de 2015

19.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Presentació del llibre ’La memòria del cor’ de Xavier Torrents (Publicacions UAB)  Introducció: Salvador Balcells.

Dimecres 29 d’abril de 2015

19.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Presentació dels llibres ‘La sergent Anna Grim’ de Montse Sanjuan (Pagès Editors) i ‘Cap llàgrima sobre la tomba’ de Sílvia Mayans (Pagès Editors).

Dijous 30 d’abril de 2015

18.00 h. Fassina Balanyà:

Presentació dels llibres “Males arts” d’Albert Gassull (Empúries-62) i ‘La nit de Damballah’ de Jordi Solé (Columna-62).

19.30 h. Carrers de l’Espluga de Francolí:

Batucada popular anunciant el Festival

Divendres 1 de maig de 2015

11.00 h. Museu Vida Rural:

Inauguració del Festival amb presència d’autoritats i organitzadors.

11.45 h. Museu Vida Rural:

Homenatge a tres pioners del gènere en català (Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo i Jaume Fuster)’

Conductors de l’acte: Salvador Balcells (escriptor i comissari del Festival) i Àlex Martin Escribà (director de Crims.cat, professor Universitat de Salamanca).

Amb intervencions de Rafael Tasis Ferrer (fill de Rafael Tasis), Carles Molins (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i Josep Vallverdú (escriptor).

12.30 h. Museu Vida Rural:

Copa de cava de la Conca de Barberà.

12.45 h. Museu de la Vida Rural:

Taula rodona: ‘La novel·la criminal en català, avui’

Rafael Vallbona (periodista, escriptor i professor Blanquerna), Sebastià Benassar (escriptor i periodista) i Anna Maria Villalonga (professora UB, escriptora i estudiosa del gènere).

Moderador: Joan Rendé (escriptor, periodista i vinater)

13.45 h. Museu Vida Rural:

Tast de vins de la DO Conca de Barberà

16.30 h. Museu Vida Rural:

Taula rodona: ‘El personatge a les novel·les criminals’

Margarida Aritzeta (escriptora i professora URV), Jaume Benavente (escriptor), Marta Banús (escriptora) i Lluís Bosch (escriptor).

Moderador: Salvador Balcells (escriptor i promotor cultural).

18.00 h. Celler Rendé Masdéu:

Presentació dels llibres ‘El franctirador’ d’Albert Pijuan i  ‘La casa dels intercanvis’ d’Albert Musa (Angle Editorial), ‘Crims nostrats’ de diversos autors (Edicions Xandri) i ‘Puta pasta’ d’Emili Bayo (La Magrana-RBA) guanyador del premi Crims de Tinta 2015.

19:30 h.  Celler Vidbertus:

Presentació dels llibres ‘Rafael Tasis novel·lista policíac’ d’Àlex Martin Escribà (AlRevés), “On mai no creix l’herba’ de Sebastià Benassar (Crims.cat-AlRevés), ‘La sang és més dolça que la mel’ de Josep Torrent, Premi Memorial Agustí Vehí (Crims.cat-AlRevés) i altres novetats de la col·lecció Crims.cat.

22.30 h.  Casalet:

Projecció de la pel·lícula de cinema negre Seven, de David Fincher, interpretada per  Brad Pitt y Morgan Freeman

 

Dissabte 2 de maig de 2015

De les 10.00 h  a les 14:00 h i de les 17.00 h a lesa 20.00 h. Pati Antic Hospital:

Mercat de novel·la negra i policíaca.

11.00 h.  Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona ‘Trames criminals i independència de Catalunya’

Jordi Pijoan (escriptor), Núria Cadenes (escriptora, llibretera i política) i Jordi de Manuel (escriptor i professor).

Moderador: Jordi Cervera (escriptor i periodista).

12.00 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona: Col·leccions específiques de gènere criminal, si o no?’

Jordi Canal (director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Ll.), Àlex Martin Escribà (director de Crims.cat, professor Universitat de Salamanca), Jordi Fernando (editor de Meteora) i Josep Gregori (editor de Bromera).

Moderador: Josep Maria Rovira (editor, gestor cultural i comunicador)

13.30 h. Celler Cooperatiu (Catedral del Vi):

Presentació dels llibres ‘La dona de gris’ d’Anna Maria Villalonga (Llibres del Delicte), ‘L’amant xinès’ de Margarida Aritzeta (Llibres del Delicte) i altres novetats de Llibres del Delicte.

16.30 h. Sala Polivalent Antic Hospital:

Taula rodona: ‘La traducció al català (i del català) de novel·la criminal’

Pau Joan Hernàndez (traductor), Pau Vidal (traductor i escriptor) i Dolors Udina (traductora).

Moderador: Sebastià Benassar (escriptor i periodista).

18.00 h. Fassina Balanyà:

Presentació dels llibres ‘La música dels camaleons’ de Jordi Cervera (Editorial Bromera), ‘Ordres sagrades’ de Benjamin Black (Editorial Bromera), Dibuix a les fosques’ de Jaume Benavente (Editorial Meteora) i ‘La trampa’ de Teresa Juvé (Editorial Meteora).

 Casalet:

Concert de jazz – Jordi Rabascall 12 to 12 Quartet featuring Oriol Vallès Presenten el seu nou disc Do the Duu Du amb Jordi Rabascall a la veu, Oriol Gonzalez a la bateria, Oriol Roca al contrabaix, Albert Caire al piano i Oriol Vallès a la trompeta.

 

Diumenge 3 de maig de 2015

A partir de les 11.00 h. Casalet:

GALA FINAL DEL FESTIVAL ‘EL VI FA SANG’ dirigida i presentada per l’equip de l’Espluga FM Ràdio:

–         Reconeixement i homenatge a un autor internacional de novel·la criminal per la seva obra traduïda al català.

–         Lliurament de premis del concurs literari ‘Un cas criminal en cinc versions’

–         Reconeixement a autors vinculats al territori

–         Lliurament del 1er. premi EL VI FA SANG a un autor o autora català per la seva obra.

13.30 h. Casalet:

Cloenda del Festival amb presència d’autoritats i organitzadors i assassinat d’una ampolla de vi. Tast de vins de la DO Conca de Barberà

…………………………………………………………………………………………………………..

Notes:

–         En cas necessari, la Gala Final es traslladaria del Casalet al teatre del Casal.

–         Els escenaris del Festival estaran ambientats amb motius criminals.

–         Al llarg del Festival hi haurà breus accions teatrals al·lusives i inesperades.

–         Totes les presentacions de llibres aniran acompanyades de tast de vins.

–         L’entrada a totes les activitats del Festival és lliure i gratuïta. I sense inscripció prèvia.

–         L’accés als tasts de vins pot quedar limitat a la capacitat del respectius espais.

Portada El vi fa sang