SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

PROCÉS ENVERINAT (4)

4‘El cas d’aquell mort era paradigmàtic. Per experiència, Espinosa sabia que un dels elements que contribueix a agreujar el dol és quan la família intueix que la mort no ha tingut sentit. Un cas de mala sort, només que s’hagués ajupit, el dol potser el patiria una altra família. Els amics o companys podrien dir que havia mort pel país, però no li corresponia a la policia fer aquesta mena d’apreciacions, tot i que a Brufau se li escapà. La vídua semblava una dona vençuda. Espinosa calculà que tindria uns quaranta anys i que devia haver estat una persona prou conscient del seu atractiu, la típica dona d’una certa posició benestant que es cuida, potser gimnàs diari i perruqueria setmanal, ben vestida i amb una bona manicura. Ara, però, encongida i amb els ulls buits i aquosos, havia perdut l’encís que sens dubte la feia sentir segura i amb ganes de viure. El pis era un dúplex, moblat amb un gust exquisit, gens recarregat, la qual cosa corroborà les primeres impressions que va tenir de la dona. No era casualitat que Ramon Dorca fos propietari d’una casa de mobles. La dona no va acceptar la negativa incipient dels agents i preparà cafè, que va servir junt amb unes peces de xocolata negra en una safata de fusta amb cert aire oriental. Les tasses de cafè, sense nanses, semblaven també de disseny. Espinosa va pensar que hauria d’anar en compte de no cremar-se i vessar el cafè sobre la catifa persa que hi havia sota els sofàs on s’havien assegut.’

La darrera del sotsinspector Espinosa, a partir del 3 de novembre a les llibreries.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (3)

3‘Els tres dies següents, després d’una enganyosa millora, s’informà del deteriorament de les funcions hepàtiques, fortes diarrees, vòmits i deliris, fins que, finalment, Adell entrà en coma. A partir d’aleshores els esdeveniments es precipitaren. Després de fer-li tot tipus de proves mèdiques i sense un diagnòstic del tot clar, es conclogué que només podria salvar-lo un trasplantament de fetge. Però no hi havia temps. I així, irremissiblement, el conegut diputat castellonenc moria a l’hospital de Tarragona a conseqüència, a parer dels metges, de la ingesta d’un bolet verinós i mortal, la cogoma o farinera borda, coneguda científicament com amanita phalloides…’

La darrera del sotsinspector Espinosa, el 3 de novembre a les llibreries.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (2)

2‘El fet que en els dies següents continués sense haver-hi cap reivindicació de l’atemptat donà peu a moltes especulacions, especialment a les xarxes socials. Els tuïts #AssassinsDeLlibertat i #NoEnsAturaran foren trending tòpic durant unes quantes hores. A Facebook s’especulava, i una part de la premsa també se’n feu ressò, que en el crim del Vendrell podien estar-hi involucrats els serveis secrets. Les teories de la conspiració guanyaven adeptes arreu. Tot que alguns comentaristes consideraren el crim una demostració de desesperació i d’impotència per part d’alguns sectors, la realitat era que el país es trobava amb el primer mort d’un procés que fins aleshores s’havia mantingut estrictament en el terreny de l’enfrontament verbal i de la no violència…’

La darrera del sotsinspector Espinosa, el 3 de novembre a les llibreries.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

PROCÉS ENVERINAT (1)

1‘Els trets, molt seguits, amb prou feines es van sentir, confosos amb la fressa del motor que en aquell moment accelerava per desaparèixer seguint la mateixa ruta d’hores abans. La plaça, força animada al llarg del matí, feia estona que era pràcticament buida. De ben segur, els de la moto havien escollit el moment per poder tornar, disparar i fugir sense cap entrebanc.
Tot va ser molt ràpid. Oriol es va girar cap als altres, alhora que Ramon queia com un ninot de drap sobre la taula, que es va plegar pel mig arrossegant el tendal. El seu cos va donar un cop sec al terra. Els ulls oberts, l’esguard buit. Una taca de sang espessa i d’un vermell fosc va començar a estendre’s al voltant, tacant la seva camisa groga.’

La darrera del sotsinspector Espinosa, el 3 de novembre a les llibreries.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (20)

CARRERS I CASES A JAPÓ

A diferència del que estem acostumats als nostres pobles i ciutats, els carrers de Japó no tenen nom ni número. Davant d’aquesta constatació, el primer que hom es pregunta és com s’ho fan els japonesos per trobar una casa, per exemple en una conurbació tant gran com la ciutat de Tòquio, amb més de 13 milions d’habitants i 23 districtes, cada un d’ells format per nombrosos barris.

Però resulta que un cop conegut, el sistema no pot ser més fàcil d’entendre: A cada barri, es numeren els blocs o illes de cases. A cada cantonada, un rètol indica el districte, el barri i el corresponent número d’illa. I cada casa té un doble número, el de l’illa i el de la casa.

DSC00708

En aquesta fotografia el número 38 és el bloc o illa de cases, Ogikubo és el barri i Suginami-ku és el districte.

DSC00709En aquesta segona fotografia, 38 és el bloc o illa de cases i 4 és el número d’una de les cases corresponent a aquesta illa. Una illa o quadrícula de cases dóna a quatre carrers, i els números de les cases van resseguint aquesta quadrícula en el sentit de les agulles del rellotge, fins que el darrer ( per exemple el 20), comunica amb el primer.

Parlant de districtes, s’hi poden trobar pels carrers, cada cinquanta metres aproximadament, extintors públics per ser usats de forma immediata per la població en cas d’incendi. Això malgrat que el servei de bombers és molt ràpid i efectiu. Els extintors de carrer també estan numerats i distribuïts per zones.

DSC00718Aquest és l’extintor de carrer número 122 de la zona 41 del districte de Suginami. Malgrat la seva facilitat d’accés, la gent els respecta escrupolosament i seria extraordinari que algun desaparegués.

Publicat dins de General, JAPÓ | Deixa un comentari

MATSURI: FESTIVITAT TRADICIONAL JAPONESA

Aquest passat cap de setmana ha tingut lloc la festa local (matsuri) de Zempukuji, un barri de Tòquio pertanyent a la prefectura de Suginami. Com acostuma a passar a Japó, aquestes festes es fan a l’entorn d’un temple, en aquest cas el santuari xintoista d’Igusa Hachiman, que la patrocinava. Tal com va passar el cap de setmana anterior al barri veí de Kamiogi, els accessos als temples es converteixen en una fira, amb tot de paradetes, la majoria de menges de tota mena. Resulta sorprenent l’obsessió dels japonesos pel menjar. Les televisions hi dediquen bona part de la seva programació en hores de màxima audiència.
Els matsuri són una barreja de tradició i modernitat, amb protagonisme destacat dels tambors Taiko, usats des de fa més de 2000 anys i adoptats tant per budistes com per xintoistes per a les seves cerimònies religioses. També s’hi poden exhibir exposicions diverses, com ara de bonsais i d’ikebanes. I també exhibicions d’arts marcials japoneses.
En petits temples improvisats que es poden trobar en qualsevol local, es fan també matsuris particulars, amb els seus tambors i, fins i tot, processons que passegen les icones sagrades, com ara la de la deessa local (kami), en altars portàtils en mig del trànsit intens.

Les següents imatges i enllaços reflecteixen el que hem viscut:

Carrer d'accés al temple, farcit de parades
Carrer d’accés al temple, farcit de parades
Parada de fideus
Parada de fideus
Parada de carn rebossada
Parada de carn arrabossada
Parada de brotxetes de carn. Destacable l'edat del venedor
Parada de brotxetes de carn. Destacable l’edat del venedor
Concert femení de tambors al temple
Concert femení de tambors al temple
Espectador picant el tambor entremig de dos guardes de la tercera edat
Espectador picant el tambor entremig de dos guardes de la tercera edat
Tambor al carrer, davant d'un petit temple
Tambor al carrer, davant d’un petit temple
Sortint del temple, amb els tradicionals kimonos
Sortint del temple, amb els tradicionals quimonos
Exposició de carrosses i tambors antics
Exposició de carrosses i tambors antics
Detall de l'exposició de bonsais
Detall de l’exposició de bonsais
Exposició d'ikebana (guarniments florals)
Exposició d’ikebana (guarniments florals)
Detall
Detall
Processó per l'avinguda
Processó per l’avinguda
Entrenament de kendo, art marcial formatiu amb sabre de bambú
Entrenament de kendo, art marcial formatiu amb sabre de bambú

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

CAMINADA PEL PORT D’ARNES – COLLA D’AMICS GR

La darrera sortida de la temporada va portar els components de la Colla cap a l’extrem sud-oest del Principat de Catalunya, allí on l’espai natural del massís dels Ports es mostra més accessible i alhora espectacular. Vam fer estada a l’hostal Can Barrina d’Arnes, un allotjament molt recomanable.
La primera part de la caminada va transcórrer per la vora del riu de les Valls, pràcticament sec en la superfície, ja que només molt de tant en tant emergeix l’aigua. Tot el dia va bufar un vent fresc, però gens molest, més aviat al contrari: sense ell la calor potser hauria sigut excessiva. Una suau ascensió i baixada per l’altre vessant de la muntanya ens va portar fins els riu dels Estrets, realment espectacular. Seguint riu avall entre gorgs i moles, algunes amb escaladors en ple ascens, vam arribar fins un indret de tolls i aigües tranquil·les, molt conegut pels banyistes. Allí ens vam poder remullar, alguns totalment i altres només els peus.
Un dinar reparador i la tornada amb aturada de rigor a Horta de Sant Joan, va cloure un magnífic cap de setmana.

En Ferran. l'organitzador, donant instruccions i explicacions abans de la sortida
En Ferran. l’organitzador, donant instruccions i explicacions abans de la sortida
Bona part de la Colla
Bona part de la colla en la primera aturada
Al peu de la Roca Grossa
Al peu de la Roca Grossa
Per la vora del riu de les Valls
Per la vora del riu de les Valls
Uns camins molt ben traçats
Uns camins molt ben traçats
Una sorpresa al mig del bosc: pins molt ben arrenglerats franquejant el camí
Una sorpresa al mig del bosc: pins molt ben arrenglerats franquejant el camí
La punta de l'Àliga des del camí
La punta de l’Àliga des del camí
La única dificultat (?) del recorregut
L’única dificultat (?) del recorregut
Bany reparador en un dels tolls del riu dels Estrets
Bany reparador en un toll del riu dels Estrets
Escaladors enfilant-se per les moles de Biarnets
Escaladors enfilant-se per les moles de Biarnets
Rètols indicadors prop del final de la caminada
Rètols indicadors prop del final de la caminada

Els dos museus Edo-Tokyo

Fins el 1869 la capital de Japó era la ciutat de Kioto. Però aquell any l’emperador va traslladar la seva residència al castell d’Edo, una ciutat situada al centre-est de l’illa principal de l’arxipèlag japonès. A partir d’aleshores, Edo va passar a ser anomenada Tokyo, que vol dir, literalment, ‘capital de l’est’. Quasi cent-cinquanta anys després, superats el gran terratrèmol de 1923 i els bombardejos americans de 1942 a 1945, la metròpolis de Tòquio ha esdevingut l’aglomeració urbana més gran del món.
Un espectacular museu ubicat al barri de Riogoku explica l’evolució d’Edo-Tòquio al llarg de la història. I a l’oest de l’àrea metropolitana, a l’interior del parc Koganei, un altre museu a l’aire lliure complementa l’anterior amb tot un seguit d’edificis històrics que permeten seguir l’evolució de l’arquitectura del lloc en el decurs del temps.

Edifici del Edo-Tokyo Museum
Edifici del Edo-Tokyo Museum
Espectacular edifici de la sala central del museu. Fotografia feta des d'un pis superior
Espectacular edificació històrica a la sala central del museu. Fotografia feta des d’un pis superior
Reconstrucció a mida reals d'un pont històric de Tòquio
Reconstrucció a mida reals d’un pont tradicional de Tòquio
Diorama amb escenes de la vida quotidiana de l'era Edo. Hi ha prismàtics a disposició del públic per veure les cares de les figuretes
Diorama amb escenes de la vida quotidiana de l’era Edo. Hi ha prismàtics a disposició del públic per veure amb detall les faccions de les figuretes
Interior d'un bar a mitjans del segle XIX
Reconstrucció de l’interior d’un bar a finals del segle XIX
Un altre diorama. Els detalls són espectaculars
Un altre diorama. Els detalls són espectaculars
Davant d'una representació de teatre tradicional
Davant d’una representació de teatre tradicional
Al museu a l'aire lliure de Koganei, cobert antic per guardar sacs d'arròs
Al museu a l’aire lliure de Koganei, cobert antic per guardar sacs d’arròs
Al mateix museu, mausoleu d'una concubina del governador d'Edo
Al mateix museu, mausoleu d’una concubina del governador d’Edo
Caseta de policia i bústia de correus de les primeres dècades del segle XX
Caseta de policia i bústia de correus de les primeres dècades del segle XX
Tramvia elèctric dels anys trenta i quaranta
Tramvia elèctric dels anys trenta i quaranta
Casa d'estil occidental. Totes les cases reconstruïdes al museu es poden visitar
Casa d’estil occidental. Totes les cases reconstruïdes al museu es poden visitar
El dia que vam visitar el museu un nombrós grup d'homes i dones de la tercera edat estaven pintant algunes de les cases
El dia que vam ser al museu un nombrós grup de persones de la tercera edat estaven dibuixant façanes
Les cases històriques reconstruïdes al museu formen carrers. En aquest cas, amb botigues als baixos
Les cases històriques reconstruïdes al museu formen diversos carrers. En aquest cas, amb botigues als baixos
Interior d'una casa de banys dels anys cinquanta del segle passat
Interior d’una casa de banys dels anys cinquanta del segle passat. Aquí, banyeres de la secció d’homes
Exposició d'una fàbrica d'ombrel·les de paper. També s'explica el procés manual de fabricació
Exposició d’una fàbrica d’ombrel·les de paper. També s’explica el procés manual de fabricació
Interior d'una casa tradicional amb foc a terra per coure el menjar o escalfar el te
Interior d’una casa tradicional amb foc a terra per coure el menjar o escalfar el te
Casa japonesa que barreja l'estil tradicional amb detalls moderns (moqueta en lloc de tatami)
Casa japonesa que barreja l’estil tradicional amb detalls moderns (moqueta en lloc de tatami)
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

El parc Inokashira de Kichijoji

Visitar els nombrosos parcs i jardins de Tòquio pot ser una activitat que no s’acabi mai, de tants que n’hi ha i de com varien al llarg de l’any, especialment a la primavera i la tardor. Els més coneguts, per cèntrics, són els de Ueno, Yoyogi, Shinjuku Gyouen, Kitanomaru i els Jardins Imperials. Però n’hi ha mots més, alguns de gran extensió, repartits pels barris d’una ciutat que supera els 13 milions d’habitants (l’àrea metropolitana, coneguda com Grand Tokio, en té 33,5 milions i és la més gran del món). Aquí presento algunes fotografies d’un dels parcs més bonic i oblidat, el parc Inokashira, que es troba a Kichijoji, a l’est de la ciutat, un barri amb encant comunicat amb el centre de la ciutat per la línia de ferrocarril Chuo Line. Es tracta d’un parc que disposa d’un gran llac amb barques per passejar, una zona tancada de reserva d’aus, parc zoològic i, per tot arreu, una zones boscoses tant extenses que al visitant li és fàcil oblidar que es troba a l’interior de la ciutat.

Rètol indicador de l'interior del parc.
Rètol indicador en una de les entrades del parc.
Nenúfars florits a les aigües del llac
Nenúfars florits a les aigües del llac
Soques d'arbres protegides de les malures amb materials flexibles i reciclables
Soques d’arbres decantades cap al llac i protegides de les malures amb materials flexibles i reciclables
En alguna casos, per evitar que les branques arribin a l'aigua o als camins, se les aguanta amb suports com aquests
En alguna casos, per evitar que les branques arribin a l’aigua o als camins, se les aguanta amb suports com aquests

Camins com aquest proliferen arreu.

Els camins i senders proliferen arreu
Un monument de marbre negre a la vora del camí (?)
Monument de marbre negre a la vora d’un camí.
Al fons, una dona amb parasol creua pel pont
Al fons, dona amb ombrel·la creuant el pont
Detall d'un temple budista al mig del parc
Detall d’un temple al mig del parc, en una de les illes del llac
Amb carros com aquests transporten cap al parc els nens de les guarderies
Amb carros com aquests, arriben els nens de les guarderies
Al pont d'accés a l'illeta del temple
Pont d’accés a l’illeta del temple
Estàtua de Buda envoltat per una serp. Desconec el significat
En un racó del temple, estàtua de figura sedent envoltada per una serp. En desconec el significat
Van voler visitar el museu Ghibi (equivalent japonès de la productora Disney) però estava tancat per obres
A tocar del parc, van voler visitar el museu Ghibli, (equivalent japonès de la productora Disney) però estava tancat per obres
A més de les zones boscoses, també hi ha prats com aquest, on jugar o prendre el sol
A més d’extenses zones boscoses, també hi ha prats com aquest, on jugar o prendre el sol
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

PUJAR AL TAKAO PER VEURE EL FUJI

La muntanya Takao (Takaosan) es troba a l’oest de Tòquio, a la vora oriental de la serralada de Kanto. És un lloc molt visitat pels habitants de la capital japonesa, especialment perquè des del cim hi ha una vista excepcional del Fuji, la muntanya emblema de Japó. Però Takao és més que un mirador. També està considerada una muntanya sagrada, amb diversos temples. A mitja alçada hi ha l’antic temple Yakuoin, de mitjans del segle vuitè; i per tot arreu es veuen símbols religiosos d’antigues pràctiques japoneses vinculades al culte a la muntanya, que barregen creences shintoistes i budistes amb altres de més antigues. És habitual trobar-se amb devots ascètics fent pregàries o practicant ritus ancestrals.
El senderisme, molt practicat per japonesos de totes les edats, també té aquí molts atractius. Una xarxa de senders condueixen fins el cim, situat a 599 metres. Nosaltres vam pujar per la via Inariyama, un sender estret i variat, amb diversos trams d’escales. I vam baixar per la pista principal, majoritàriament pavimentada, que passa pels recintes dels temples principals. Per qui no vulgui caminar tant, fins a la meitat de la muntanya hi ha la possibilitat d’agafar telecadires o un funicular aeri.

Diferents camins per arribar al cim
Es poden agafar diferents camins per arribar al cim
Començant la pujada
Comencem la pujada a 190 m. sobre el nivell del mar. El cim el tenim a 599 m.
Al cap de poc, ja apareixen les primeres capelles
Al cap de poc de caminar, ja trobem les primeres capelles
El sender està farcit d'arrels d'arbres al descobert, sens dubte producte de l'erosió
El sender està farcit d’arrels d’arbres al descobert, sens dubte producte de l’erosió
Agafant forces per seguir pujant
Agafant forces per seguir pujant
Ja som a dalt! Al fons, el Fuji
Ja som a dalt! Al fons, s’intueix el Fuji
Aquí una vista de més a prop, amb teleobjectiu
Aquí una vista del Fuji de més a prop, amb teleobjectiu
Cap a l'altre costat, la perifèria del gran Tòquio
Cap a l’estrem contrari del Fuji, la perifèria del gran Tòquio
Detall d'un dels temples
Part superior dels temple Yakuoin
Aquí un altre detall
Aquí un altre detall del temple
Construcció annexa al temple principal
Construcció annexa al temple principal
Inscripcions religioses a la vora del camí
Inscripcions religioses a la vora del camí
En plena baixada sempre farcida de caminaires
En plena baixada, sempre farcida de caminaires
Més arbres enormes amb part de les arrels al descobert. Són tant llargues i profundes que no hi ha perill de caiguda
Arbres enormes a la vora del camí, amb part de les arrels al descobert. Malgrat ho pugui semblar, no hi ha cap perill que l’arbre caigui
El culte a Buda s'alterna amb el dels déus de la muntanya, que tenen el nas llarg i pic de corb
El culte a Buda s’alterna amb el que es professa als déus de la muntanya. Aquests tenen el nas molt llarg i un pic de corb
Final de l'excursió. A baix al poble, cal cercar un lloc per menjar alguna cosa i recuperar-se de l'esforç
Final de l’excursió. A baix al poble, cal cercar un lloc per menjar alguna cosa i recuperar-se de l’esforç
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (19)

RÈTOLS. A Japó, especialment a les ciutats, destaquen els rètols que regulen fins els més petits detalls d’allò que es pot fer o que no es pot fer. En alguns altres lliuraments d’aquesta sèrie ja he fet referència a la multitud de rètols que et trobes per tot arreu i que indiquen, per exemple, les poques zones on es pot fumar, els dies que es pot deixar al carrer un determinat tipus d’escombraries, on és perillós jugar perquè hi circulen cotxes, fins i tot petits cartells al terra indicant que no es taponin els forats per on s’escola l’aigua quan plou… Aquí n’esposo uns quants més, tots ells trobats en un dels múltiples parcs de la ciutat de Tòquio.

Coses que no es poden fer al parc
Coses que no es poden fer al parc
Un dels múltiples serveis repartits pel recinte, tots molt nets
Un dels múltiples serveis repartits pel recinte, tots molt nets. A més a més dels especials, hi els els d’homes i de dones
Advertiment de perill d'entrabancar-se en cas de saltar la tanca
Advertiment de ‘perill d’entrabancar-se‘ en cas de saltar la tanca. En realitat i seriosament, prohibició d’entrar
Indicador de zona d'evaquació en cas de catàstrofe, especialment de terratrèmols
Indicador de zona d’evaquació en cas de catàstrofe, especialment de terratrèmols
Prohibició de pescar els peixos de colors del llac
Prohibició de pescar els peixos de colors del llac
No donar menjar als animals aquàtics. Es contamina l'aigua i s'entristeixen
No donar menjar als animals aquàtics. Es contamina l’aigua i s’entristeixen
Àrea de protecció d'espècies
Àrea de protecció d’aus. Els rètols estan també en anglès perquè aquest parc és molt visitat per estrangers
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

OTAGURO PARK

El parc d’Otaguro es troba al districte de Suginami, prop de l’estació d’Ogikubo de la Chuo Line, una de les línies de ferrocarril que creuen la ciutat de Tòquio.
Es tracta d’una petita i quasi desconeguda joia en mig de la ciutat. Disposa d’una superfície de prop de nou mil metres quadrats i prèviament havia estat un jardí privat.
Passejant pel seu interior, entre el verd fresc dels aurons i dels grans ginko biloba que omplen el parc, en un matí plujós de primavera, un se sent transportat a un ambient calmat, pur i transcendent i li sembla impossible que es trobi en mig d’una gran connurbació on es mouen molts milons de persones.
La mansió japonesa que hi ha a l’interior del parc, de 1933, va ser residència i lloc de treball de Motoo Otaguro (1893-1979) conegut pianista i crític musical. Ara ha estat declarada monument. Al seu interior s’hi exhibeix el piano i el fonògraf preferits del senyor Otaguro. S’hi fan concerts i exposicions de petit format i hi ha un saló on, amb reserva prèvia, es pot gaudir de la cerimònia del te.
A l’abril s’hi fan exposicions de flors i herbes silvestres i es ven te de cirera i dolços japonesos. Algunes nits d’octubre hi ha trobades per observar la lluna, mentre els bambús del parc disposen d’una il·luminació especial. Novembre i desembre són mesos eminentment musicals: A més d’una temporada de concerts, té lloc al parc el festival de música d’Ogikubo.

DSC09727

DSC09728

DSC09737

DSC09735

DSC09734

DSC09736

DSC09742

DSC09746

DSC09748

DSC09749

DSC09752

DSC09753

DSC09751

 

Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

EL JAPÓ MENYS TURÍSTIC

IMG_2640

Un cap de setmana a la prefectura de Chiba ens ha permès conèixer una part de Japó realment esplèndida, d’una bellesa primaveral esclatant, però que no forma part dels recorreguts turístics habituals dels visitants estrangers. Aquesta prefectura, de poc més de cinc mil quilòmetres quadrats i sis milions i quart d’habitants, es troba, en la seva major part, a la muntanyosa península de Boso, situada a l’est de la capital i que limita amb l’oceà Pacífic per la dreta i amb la badia de Tòquio per l’esquerra. Amb l’excepció de la gran zona plana del nord, que inclou l’aeroport de Narita, el més important de Japó, el parc Disney i altres instal·lacions que formen part de la gran àrea metropolitana de Tòquio, així com l’enorme zona industrial de Keiyo, bona part del centre i sud de la prefectura de Chiba és zona protegida, amb dos parcs nacionals i diversos parcs naturals de la prefectura, inscrits en el marc del sistema de parcs de Japó, que s’estén arreu del país. Multitud de petites ciutats, pobles i llogarets esquitxen un territori que a les zones planes es dedica sobre tot al conreu de l’arròs i a les parts muntanyoses proliferen frondosos boscos de diferents espècies. Això ha donat lloc a l’existència de moltes àrees recreatives vinculades amb la natura. Allí la gent en treu profit amb petits negocis com ara els ryokan (allotjaments típics japonesos),  els onsen (cases de bany amb aigües termals),  i la venda directa de productes del camp , principalment, de menjars preparats, la gran especialitat dels japonesos. Un dels principals atractius d’aquesta zona muntanyosa és el petit tren de vapor, de nom Satoyama Torocco, que recorre diversos pobles.

Camps d'arròs al voltant de petits pobles
Camps d’arròs al voltant de petits pobles
Petits temples com aquest proliferen per tot arreu
Petits temples com aquest proliferen per tot arreu
Detall d'un petit cementiri de poble
Detall d’un minúscul cementiri en mig dels camps
Rius anònims porten l'aigua que regarà els caps d'arròs
Rius anònims porten l’aigua de les muntanyes que regarà els caps d’arròs al pla
El petit tren de vapor preparat per la sortida
El petit tren de vapor preparat per la sortida
El maquinista a punt, tot esperant el xiulet
El maquinista a punt, tot esperant el xiulet
El vagó de cua encara buit
Capçalera del tren. En el nostre trajecte, la màquina anava al darrere
La revisora picant els bitllets
La revisora picant els bitllets
Una casa a la vora de la via, al pas del tren
Una caseta a la vora de la via. Els locals saluden el pas del tren.
Cementiri rural a tocar de les cases i de les vies del tren
Cementiri rural encaixonat entre les cases i la via del tren
Un tren d'allò més fotogènic
Un tren d’allò més fotogènic. Ens creuem amb dotzenes de fotògrafs com aquests
Chiba en vermell
La prefectura de Chiba en vermell
Publicat dins de JAPÓ | Deixa un comentari

Caminada entre vinyes del Penedès – Colla d’Amics GR

Aquest passat diumenge, amb una calor que semblava d’estiu, una quinzena de membres de la Colla ens vam arribar fins La Múnia, la capital del municipi de Castellví de la Marca, per fer un recorregut entre les vinyes, que ara comencen a brotar, i per pujar fins les runes conegudes com del Castellot. Amb aquest nom es coneix l’antic castell de Castellvell de la Marca, que es troba damunt d’un penya-segat de quasi 500 metres. Va ser bastit al segle XI i defensava els límits occidentals de la comarca. Des de dalt es domina una àmplia panoràmica. La vista es perd fins als confins de la mar, dominant les terres planes de l’Alt i Baix Penedès.
La població d’aquesta zona, molt disseminada en petits nuclis i masies, viu sobretot del conreu de la vinya, tot i que també és important la producció d’alls, de productes de secà, d’arbres fruiters i de productes d’horta.

Començant la caminada entre vinyes
Començant la caminada entre vinyes
Una de les nombroses esglésies del terme.
Una de les nombroses esglésies del terme.
Els camins estan molt ben senyalitzats.
Els camins estan molt ben senyalitzats.
La colla de caminaires.
La colla de caminaires.
Després d'una bona estona de caminar sobre asfalt, s'agraeixen aquests senders.
Després d’una bona estona de caminar sobre asfalt, s’agraeixen aquests senders.
Començant la pujada al Castellot.
Començant la pujada al Castellot.
Les ruïnes del castell ja són a la vista.
Les ruïnes del castell ja són a la vista.
Espectaculars vistes amb el mar a la distància.
Espectaculars vistes amb el mar a la distància.

EL VI FA SANG – UN FESTIVAL TAMBÉ GASTRONÒMIC

EL VI FA SANGLa segona edició del Festival EL VI FA SANG de Novel·la Criminal en Català www.elvifasang.cat que tindrà lloc a l’Espluga de Francolí els dies 8, 9 i 10 d’abril, tindrà aquest any un important vessant gastronòmic. A més dels tasts de vins que acompanyen les presentacions de novetats literàries, s’han programat els dinars i sopars per tal que no desmereixin de la resta d’activitats. Heus aquí el detall:

DIVENDRES 8 D’ABRIL – SOPAR – RESTAURANT I CAVES SIMÓ DE PALAU

Sopar a base de diferents plats degustació maridats amb vins de l’Espluga de Francolí

Carpaccio de magret d’ànec amb encenalls de foie i confitura de tomàquet
Caneló de llamàntol amb cues de llagostí i crema de marisc
Llom de bacallà amb romesco i xips vegetals
Timbal d’arròs bomba amb jarret de xai confitat i reducció de vi negre RendéMasdéu
Postre:
Sopa freda de xocolata blanca amb fulles de Brownie i gelat de vainilla

Vins i caves de l’Espluga de Francolí, aigua, pa cafè o infusions

Preu per persona 25€

DISSABTE 9 D’ABRIL – DINAR – ART RESTAURANT

Primer plat per picar:
• Pa de vidre amb tomàquet
• Pissarra d’embotits i formatges de la Conca
• Croquetes de l’àvia
• Calamars a la romana i perfum de Moritz
• Patates braves de l’Art

Segons a triar:
Rodó de vedella de Girona amb bolets
o
Suprema de lluç al forn amb patates de Prades i verduretes

Postres:
Gelat de vainilla amb xocolata calenta

Vins DO Conca de Barberà, aigua, pa cafè o infusions

Preu per persona: 22€

DISSABTE 9 D’ABRIL – SOPAR – CELLER VIDBERTUS

Sopar a base de tapes degustació maridades amb vins del mateix celler

Preu per persona: 15€

DIUMENGE 10 D’ABRIL – DINAR – RESTAURANT EL GATIM

Aperitiu :
Olives, patates xips i fuet

Entremès amb:
• Mini tartal•letes de gratinat de carbassó, surimi i pebrot del piquillo
• Timbal d’albergínia
• Torrada d’escalivada amb tonyina
• Broqueta de pinya amb pernil
• Broqueta de formatge amb codonyat

2on plat a triar entre:
Bacallà al forn amb samfaina
o
Conill amb cargols

Postres:
Pastís casolà

Vins i caves de l’Espluga de Francolí, aigua, pa cafè o infusions

Preu per persona 20€

Per qualsevol dels àpats cal fer la reserva prèvia a pgarrell@esplugadefrancoli.cat o bé al telèfon 977870227 (Pilar Garrell). Caldrà indicar el número de comensals, i quan hi ha l’opció d’un segon plat a escollir (dinars de dissabte i diumenge), caldrà indicar la opció escollida per cada comensal.