L’ESTAFA DEL SEGLE (3 de 3)
LA NOVEL·LA
Després d’una breu introducció on apareix una carta relacionada amb l’estafa del títol, la novel·la comença quan, a la bocana del port, el vapor de ferro Alvarado, carregat de mercaderies, topa contra les roques de l’espigó i s’enfonsa, provocant dos morts i la pèrdua de la càrrega.
Els armadors li encarreguen a l’agència de detectius Rosich-Pibernat d’esbrinar de qui ha estat la culpa, si de la tripulació del vaixell o dels agents portuaris. És el primer treball important de l’agència acabada d’establir a la ciutat.
Per fer vida social i promocionar l’empresa, en Pere i la Coia assisteixen a la inauguració del Gran Cafè de Fivaller, al carrer d’Avinyó, un dels nombrosos grans cafès que van proliferant per la ciutat. “La ciutat dels cafès”, com se la comença a anomenar. En aquesta inauguració coneixen el director del Diari Català, el conegut polític, advocat i periodista Valentí Almirall.
Per aquests mateixos dies surt del port de Barcelona, mig d’amagat, un vapor sobrecarregat de gent en direcció a Oceania. Noliejat pel marquès de Rays, un noble francès establer a la ciutat. Els esperen més de tres mesos de viatge.
La Coia Pibernat fa temps que pertany a Atalanta, una societat secreta de característiques semblants a la maçoneria però exclusivament femenina i sense tanta parafernàlia simbòlica. El primer objectiu d’Atalanta és de fer el possible per millorar la situació de les dones. Ella s’acaba d’incorporar a la delegació barcelonina.
Mentre la Coia i Amàlia Domingo, una coneguda espiritista també sòcia d’Atalanta, esperen l’arribada del tren procedent de París en el que torna la presidenta d’un viatge informatiu, veuen una corrua de gent d’aspecte humil que acaba d’arribar al port en un vaixell de línia procedent de Gènova.
És un nou grup dels que han pagat o s’han compromès a pagar al marquès de Rays per anar a establir-se en una colònia anomenada La Nova França, creada per aquest noble en un indret prop de Nova Guinea i les illes Salomó, a Oceania.
El marquès de Rays, un aventurer originari de Bratanya, figura que és el propietari i promotor d’aquesta colònia. Fa pocs mesos que ha traslladat la seu de l’empresa colonial de Marsella a Barcelona. Aquí, té el suport de les autoritats, especialment del governador civil.
Aquests italians, quasi tots procedents de la regió del Vènet, és previst que surtin al cap de poc de Barcelona cap al seu destí, a bord d’un altre vapor, l’anomenat Índia.
L’agència de detectius Rosich-Pibernat rep l’encàrrec, per part d’un representant del marquès i cònsol d’Haití, el doctor Bernat Febrer, de comprovar la veracitat del sospitós currículum d’un aspirant a ser capità del vapor Índia, el tarragoní Moisès Farell.
Mentre romanen a Barcelona a l’espera de ser embarcats, els futurs colons estan allotjats en dues cases de la Barceloneta llogades pel marquès. L’estada s’allarga més del previst i resulta problemàtica per les condicions en què han de viure. Entre ells, destaca la família Barberotto, pare, mare i filla jove, que a poc a poc van esdevenint líders del nombrós grup.
Mentrestant, per notícies arribades de França i d’Itàlia, s’incrementen les sospites que La Nova França podria ser una estafa monumental. La premsa liberal ho denuncia, mentre la premsa conservadora defensa el marquès i el seu projecte colonitzador, que defineix com a catòlic i apostòlic. També té el suport de l’Església catòlica, especialment dels jesuïtes.
L’estada es va allargant i complicant. Una societat benèfica d’italians establerts a la ciutat intenta ajudar-los i fer-los veure que són víctimes d’un entabanador. Fins i tot s’organitzen actes benèfics per recaptar fons que permetin el retorn a Itàlia dels colons penedits.
La Coia Pibernat i en Valentí Almirall estan cada cop més compromesos en denunciar aquesta presumpta estafa colonial. En Pere Rosich no ho té tan clar, i aquesta diferència repercuteix en la seva relació de parella.
Finalment, la majoria dels colons podran marxar a bord de l‘Índia, després que es resolen alguns entrebancs d’última hora. El destí que els espera, tant al llarg del viatge com a la llunyana colònia, pot ser terrible…
