Aquesta és la tercera novel·la de la sèrie protagonitzada per Pere Rosich i Coia Pibernat, després d’ELS CRIMS DEL CONVENT (Gregal, 2017) i QUAN LA MORT TRUCA A LA PORTA (Llibres del Delicte, 2021).
Som al mes de gener de 1880. En Pere, fins fa dos anys comissari de policia a Reus, havia deixat aquest càrrec per crear, amb la seva dona, la primera agència de detectius privats, que van anomenar Investigaciones Mercantiles Rosich-Pibernat. Ara, després d’un escàndol que havia afectat l’empresa i la seva reputació, explicat en la novel·la anterior, s’acaben de traslladar de Reus a Barcelona.
En un segon lliurament, explicaré el context històric i social en què es desenvolupa aquesta novel·la, la Barcelona de 1880.
I, en el tercer lliurament m’endinsaré en la trama, una estafa colonial que, de Barcelona estant, va trasbalsar mitja Europa provocant un centenar de molts i milers d’afectats.
Naturalment, no ho podré explicar tot. A més d’històrica, la novel·la és detectivesca, la qual cosa vol dir que hi ha una part d’intriga que no puc desvetllar. L’haurà de descobrir el lector en llegir-la.
Cal dir que, en realitat, la primera agència de detectius privats la va crear a Barcelona, l’any 1888, el reusenc Daniel Freixa i Martí, un antic cap de policia que m’ha servit d’inspiració per crear la figura de Pere Rosich. En Freixa va obrir, l’any 1889, unes magnífiques oficines al carrer Pelai de Barcelona i pocs anys després una sucursal a Madrid. També va ser escriptor, publicant les novel·les LA POLICIA MODERNA i EL MUNDO DEL CRIMEN, basades en les seves experiències com a policia.
“La vigilancia y seguridad mercantil”, l’agència de detectius privats de Daniel FreixaDaniel Freixa i Martí
El feminisme de Coia Pibernat, que pot semblar excessiu per l’època, és una llicència que m’he permès amb tot el convenciment. Perquè al llarg de la història, i especialment durant la segona meitat del segle XIX, hi va haver dones com ella, que van trencar barreres malgrat que en principi, per la seva condició femenina, se’ls negués la possibilitat de demostrar les seves qualitats. A més, en l’època de la novel·la començaven els corrents feministes a Nord-amèrica i algun país europeu. La Coia és filla única d’un prestigiós notari de Reus. Un fill anterior, que hauria estat l’hereu, va morir a 11 anys, en una epidèmia de còlera. I el seu pare, maçó i liberal, havia abocat en la filla els ensenyaments que no li pogué donar al fill mort. Uns ensenyaments que no podien ser reglats perquè a Reus no hi havia universitat. I ni pensar-ho d’enviar-la a estudiar a Barcelona. Aquesta formació va despertar en ella la consciència sobre el paper subordinat de les dones. I la va convertir en una rebel i inconformista.
A la primera novel·la de la sèrie, ELS CRIMS DEL CONVENT, ambientada l’any 1869, fou quan la Coia va conèixer en Pere, un jove agutzil d’Alcover que per les circumstàncies del moment, en ple període revolucionari, va haver de fer de policia per resoldre els crims del títol.
