SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

L’ALCOVER D’EN COSME VIDAL

Amb l’objectiu de documentar-me per una novel·la, vaig necessitar algunes dades històriques de la vila d’Alcover, a l’Alt Camp. I entre la documentació vaig trobar un llibre titulat ‘Alcover – Monografia històrica’, escrit i editat l’any 1897 per l’alcoverenc Cosme Vidal i Rosich quan tenia vint-i-un anys. S’acabava d’instal·lar a Reus, on els seus pares li havien comprat una petita llibreria. Més endavant, l’any 1904, Cosme Vidal, que després seria conegut amb el pseudònim de Joseph Aladern, va ser el fundador de la coneguda revista infantil En Patufet i esdevindria una figura destacada del nacionalisme català, gràcies, principalment, a les seves iniciatives i tertúlies a l’Ateneu Barcelonès. Com a escriptor, es va dedicar tant a la història com a la filologia.

Del llibre esmentat, heus aquí un capítol textual que fa referència a l’estat de la vila en l’època que fou escrit:

La població d’Alcover està situada en el punt precís hont acaba’l plà y comensa la montanya, sobre un terreno algo pendent.  L’aspecte de la població es molt antich, oferint desde lluny l’efecte d’una taca roja sobre la blavor de la montanya. Las casas son en general grans y’ls carrers estrets. Conta unas 830 de las primeras y 27 carrers ab 2 grans plassas, 3 plassetas, 3 patis y 6 arrabals. Fa pocs anys tenia mes de tres mil habitants, pero avuy, degut à sa decadència  industrial, en te sols 2,827. Son carrer Major te 425 metres de llargada y en ell hi ha las primeras casas de la vila y’ls principals establiments estant situats en el carrer del Rech y la Plassa Nova.

Vias de comunicació.— Té estació en el camí de ferro de Tarragona à Lleyda; carretera envers de Reus, de Montblanch y de Valls;  camins vehinals envers de Tarragona, Milà, Rourell, Mont-ral, Albiol y altres punts de menos importància. Es estació telegràfica limitada, comunicanse ab telefono ab Valls, y entre aquesta ciutat y la vila dugas empresas de cotxes fan très viatges al dia, recollint y deixant passatgers en la via del Nort, en nostra estació.

Indústria y Comers.— Teixits y filats.—L’ indústria de teixits y filats es molt antiga en aquesta vila. Durant els segles XVI, XVII y XVIII, hi havia establerts numerosos parayres què donavan ocupació à gran nombre de vehins. En moltas casas se conservan encare restos de fabricacions, y pels aforas se veuhen també restos de conduccions de ayguas que pera llurs fàbricas necessitavan. A las aforas de la vila hi hà un llarc pati conegut per Las Rodas per haverhi hagut allí establertas numerosas rodas de las què se servian pera la fabricació de cordas, cordills y fils de tota clase. Aquest important moviment industrial era causa què la vila sostingués un important comers ab Barcelona, de quin encare avuy se conservan numerosos documents que ho patentisan. Adtmés, durant aquellas èpocas, hi havia també establertas moltas sabonerias, fàbricas de turrons v de botons, ab tot lo qual la vila era cansiderada com un dels  primers centres industrials del Primcipat. La guerra de la independència destruïu tanta riquesa industrial. Solzament se continuà l’indústria de  filats y teixits en numerosas petitas  fàbricas ó grupos de telers de mà què fins fa poc temps donavan ocupació y ‘I pà à numerosas famílias.

Entre las fàbricas què’s cornservan en l’actualitat, figura en primer lloch l’anomenad  Molí d’Alcover, per haver pertenescut al Municipi. Està  situada à la vora del Francolí, moguda à forsa d’aygua y vapor, en la qual se treballan els teixits y filats segons els procediments mes moderns. Dona ocupació à unas 200 personas.

Fàbrica de sacs, yutes, satins y altres teixits, moguda à vapor, de Manuel Tell.— Se dedica à la  confecció dels gèneros esmentats y altres  gèneros de novetat, donant ocupació a unas 20 personas.

Fàbrica d’espardenyas, cordas y demés objectes de cànem, de Gaspar Girona y Guarch.—Es un dels centres industrials mes importants de la vila, puig dona ocupació à unas 60 personas, entre homes y donas.

La fabricació d’ espardenyas ès una de las industrias mes importants de la vila, puig son numerosas las botigas establertas, què encara què de poca importància consideradas una per una, vistas en conjunt  constitueixen un important núcleo de producció què s’exporta per tota la encontrada y fins per altres regions de Espanya, provehint moltas vegadas à part de I’ exèrcit.

Fàbricas de farina.—A la vora del Francolí hi ha situadas dugas importants fàbricas de farina. Es la primera de Ribas y Cª, instalada en un edifici grandiós ab grans  magatzems. Esta moguda à forsa de vapor y aygua, y en ella se molt el blat p’els mes moderns procediments, en  especial I’austro-úngar.

La segona es propietat de D. Joseph Orga, y està també  magníficament muntada, essent en número de moltas mils las sacas de farina qué anyalment surten de sas molas.

En la ribera del Glorieta hi ha  també dos molins fariners, pero son d’escassa importància.

Fàbricas de paper.—En  nombre de déu son las fàbricas de paper situadas à la vora del riu Glorieta y mogudas totas per la seva corrent. No obstant, degut à Ia crissis que  aqueixa indústria atravessa en nostra terra, la majoria de dites fàbricas estan paradas. Entre las pocas que treballan se compta la de D. Joseph Martí (pare) y la de D. Joseph Martí (fill).  Las dugas fabrican principalment paper continuo, blanch y d’estrassa y de varias classes y calitats. Algunas altres se dedican à la fabricació de paper de fumar d’excelent calitat, que s’envia à Sabadell en sa major part, el qual  convertit en llibrets pe’ls industrials d’aquella població, se posa à la venta ab el acreditat nom de Paper de  Sabadell.

Gèneres de punt.—Fàbrica de Pau Valldossera. Se dedica primpcipalment à la fabricació de mitjas y mitjons, donant ocupació à unas 30 treballadoras. Els gèneros què  produeix aquesta fàbrica s’ exportan en sa major part à Barcelona, Lleyda y  Saragoça.

Ceràmica.—Molt antiga ès aquèsta indústria en la vila. Fins à la meytat del sigle present, subsistí la fàbrica anomenada de Simeon en la qual se elaborava una obra especial què en và ningú ha pogut imitar. En el Museo Arqueològic provincial de Tarragona, se conserva un antich cossi elaborat en aquesta fàbrica durant els passats sigles.

Fàbrica de Joan Pàmies Solé, coneguda per Hort dels Cantis.— Molt notable ès aquesta fàbrica en la qual se elaboren ab gran perfecció tota mena d’ obgectes de terrissa, què son transportats à diferents punts de Catalunya. Sas espayosas dependencias son en gran número, cada una dedicada à una secció especial, ocupant entre totas una extenció de terreno de mes de 2500 metres cuadrats y donant ocupació a bon número de treballadors.

Amés existeixen altres fàbricas dedicadas a la mateixa indústria, còm son la de Baltasar Pàmies y la de Fernando Vendrell, en la qual s’han elaborat obgectes artístics de notable mèrit, en especial cantis, gerros y diferentas figuras pera jardí. En 1871 se feu present al Rey D. Amadeo de un artístic canti de aquesta fàbrica, el qual el Rey estimà molt.

Imprempta.— En una torra mora anomenada de La Saura, hi ha instalada una petita imprempta, De allí sortí la revista literaria y  artística titulada La Nova Catalunya, què no obstant sa curta existència, deixà sentir notablement sa influencia entre ‘I jovent literat de Catalunya, pels notabilissims escriptors què en ella colaboravan, tals com Verdaguer, Apeles Mestres, Maragall, Planas y Font, Tell y Lafont, y d’ altres de entre la joventut de mes aspiracions.

Comers de vins, aiguardents y olis.— Joan Andreu. Exportació à Ultramar de vins, aiguardents, olis y altres diferentas mercaderias, especialitat en els gèneros del propi culliter. Sucursal en Sant Martí de Provensals, Carretera de Mataró. Tant las mercaderias d’aquest propietari còm dels demés del poble, producció d’ aquest terme, son de superior calitat, en especial l’avellana, oli y garrofas, què obtenen sempre un bon mercat.

Joseph Escotè. Comers de vins, ayguardents, alcohols y mistelas, de superior calitat.- Joseph Gomis. Comers de vins, ayguardents, alcohols y mistelas, de sa cullita y fabricació.- Sebastià Xatruch. Comers de vins y mistelas al engrós. Ademès existeixen a la vila altres comersos è industrias de menos  importància.

Associacions. — Cassino de Alcover.— Societat recreativa instalada en una casa-palau del carrer Major. Salvo algunas curtas suspensions, compta dita societat 36 anys de existència, puig s’inaugurà en Juliol de 1861.

Societat Coral La Dalia.—Està instalada en un magnífic local del  carrer Major, compta uns 150 socis, dels cuals uns 40 forman la secció coral, dedicada, com tantas altres de Catalunya, à perpetuar l’obra del inmortal Clavé.

Centre Republicà Democràtich-Federal.—Societat destinada à propagar las ideas políticas què ‘I seu nom indica. Degut à lluitas intestínas ha anat bastant en decadència, puig en sos bons temps arribà à  contar mes de 400 associats què constituían en la població una forsa  política avassalladora.

Edificis notables.— Després de las Iglesias y ‘l Convent, què ya havem descrit, se destacan en primer lloch I’ edifici de la badia ó casa rectoral y «casa Cosme», hont hi ha instalada la societat «Cassino de Alcover». Son dos edificis molt parescuts, tots de pedra picada y d’ un aspecte sever y magestuós, y mes encara quan fa pocs anys tenian sencera I’artística barbacana què s’avansava uns 8 pams sobre ‘I carrer, y què avuy sols ne conserva una part la Rectoria. Ditas casas bessonas, foren coustruídas el 1618 p’els germans Anton y Pròsper Company, què  vingueren d’ Amèrica ahont  havien anat a fer fortuna.

Es grandiosa també la casa senyorial de’ls Srs. de Figuerola, que ocupa tota la part dreta de la Plassa  Nova, tenint tot l’ aspecte d’un convent.  Ayxís també es important la casa coneguda per casa de la Senyora Gran, d’un aspecte antiquissim, y en quin pati se conserva una notable escalinata ab barana de pedra surmontada per una columna. La família que fundà aquesta casa era noble y tenia gran importància en els sigles passats. Nobles també eran la casa Quies, situada al cap de munt del carrer de la Costeta. Fa pocs anys, sos actuals  propietaris, arrencaren un artístic escut què hi havia sobre la porta y’l trasladaren a I’ edifici de Vilasseca conegut pe’I Castell. Se conta un f’et curiós de l’amo de aquesta casa, home de gran riquesa. Diuheu què tenint hostatjat un gran personatge, què probablement seria I’Arquebisbe, li presentà pera seure una cadira molt vella. Havent notat l’amo què ‘I personatge no s’hi assentava ab prou gust, se li encara y li digué. —Mírisela millor aquesta cadira; no’n te V. cap al seu palau de tant de valor.— Y alsant  l’assiento, descubrí una caixa plena d’or, de lo qual el personatge quedà atmirat y agrahí aquella distinció. 

La casa Gassol, està habitada per una de las familias mes antigas y de representació en la comarca. En 1869 D. Joseph Gassol y Porta, parent y  tutor de D. Estanislao Figueras, fou nombrat Gobernador de Tarragona,  després d’haver figurat en els mes elevats puestos de la provincia y haver  presidit la Junta revolucionaria, y d’haverse vist elegit lo mateix que son fill Don Joan, diputat à Corts varias vegadas. En els passats anys, possehia grans propietats y drets de senyoria en diferentas comarcas de Catalunya, drets que s’han anat perdent per rahó del temps, abolicions de lleys y privilegis y ultimament per haverse  acabat la rama primpcipal de la casa.

La casa Municipal també es un edifici molt ben construït y espayós, edificat à mitjans del segle passat, situat al centre de l’ala esquerra de la Plassa Nova. Te una clara-boya central sobre una ampla escala què sols puja al primer pis. Te una gran Sala de Sessions, ab artístics bancs de fusta de noguer, severs y sumptuosos, ab llochs senyalats pe’ls Jurats y pèl poble. Te una notable sala per l’Arxiu, ab dos grans armaris, y la Segretaría, ahont se troba instalada  l’estació telegràfica-telefònica. Ademés te salas pe’l Jutjat, presons, baixos per botiges y habitacions pe’ls dependents del Municipi.

Ayguas potables y de regar. — Perteneixen al poble las ayguas del riu Glorieta y las del barranch de la Font Majò. Las primeras, durant el sigle XIV foren venudas al poble per el comte de Prades, mitjansant el preu de 200 florins. Se calcula en unas 3 regadoras l’aygua què de ordinari baixa per aquest riu, la qual s’ emplea en regar els camps després d’haver posat en moviment vàrias fàbricas de paper y un molí de farina. Aquèstas ayguas se vengueren per parts  entre ‘Is propietaris de la vila per medi del sistema de ferradas, sistema bastant primitiu y curiós. Al efecte s’omplia una ferrada ò siga galleda, de arena, la qual tenia un petit forat en Ia part inferior, per ont l’arena anava escorrense, còm se fa avuy encara  ab els antichs rellotges de arena. Qui tenia comprada una ferrada d’aygua la posseïa mentres rajava l’arena de la galleda; qui dugas, mentres trigavan en agotarse’ n dugas; qui très, mentres rajavan tres, y ayxís consecutivament. Encare avuy, quan l’aygua va escassa, el poble nombra ayguaders què ‘s cuydan de repartir dita aygua, si bé contant per horas, però no obstant se conserva ‘l nom de què l’aygua va à ferradas.

Al mateix temps se concedí al Comte de Prades el dret de tenirlhi dispost un calabós ab argolla en la vila, per lo què ho pogués necessitar, concedint ell en cambi el dret al poble de traurer fustas y llenyas en els boscos veíns què I’hi perteneixian. No obstant ayxò, què consta en  documents, el dret de la vila sobre ditas ayguas ha sigut desconegut y atropellat en un plet fallat fa poc temps p’el Tribunal Suprem de Gracia y Justícia.

L’aygua de la Font Majó ès de una calitat excelent y d’ ella se abasta la vila pera son consum, y naix en un torrent à 3 kilòmetres de la vila.

Fonts publicas. Durant alguns sigles no hi havia en tota lo vila mes què un dipòsit ab dugas canellas. Dit dipòsit subsisteix encare avuy y ès una notable construcció de pedra  picada de bastanta cabuda. El dia 2 de Febrer de 1895 s’inauguraren 5 fonts mes repartides en diferents llochs de la vila, subvenint ayxís à una necescitat què ‘s deixava sentir en la població. Ditas fonts estant alimentadas per un gran dipòsit construít en la part mes alta de la població y què construíreu voluntàriament casi tots els vehins.

Agricultura.— L’ agricultura ès la riquesa primpcipal de la vila, puig què ‘n son terme se cultivan las mes variadas plantacions. El terme de Alcover té uns 20 kilòmetres cuadrats, l’una meytat de pla y l’altra de montanya, quina octava part, poc mes ò menos, ès de regadiu, encara què molts anys falta l’aygua y’s  perden bona part de las cullitas. Junt ab las hortalissas se cultivan à l’horta els grans y las avellanas, motivant per tant en la vila algun comers en aquests fruyts, què son de classe excelent, sobre tots l’avellana. Las primpcipals casas què ‘s dedican à aquests comers, son las següents:

Anton Pàmies Solé.—Es la mes important de las casas què ‘s dedican al comers d’avellanas, blat, ordi y tota classe de grans.

Joan Barberà París.— Se  dedica à la compra d’ avellanas, las quals son trencadas en una màquina  especial pera servirlas ayxís al comers y à l’indústria de drogueria.

Pere Solé.—Compra y venda de avellanas y demés fruyts.

Barris rurals y casas de camp.—A 3 kilòmetres de la vila y à la vora del Francolí, hi ha ‘I barri rural de La Plana, que anys enrera tenia estació en la via del Nort, per acudir allí els passatgers y las mercancias de Valls. Se compon d’ un carrer d’ unes 10 casas, alguna altre de aislada y dugas fàbricas de farina, reunint en conjunt uns 40 habitants.

Burguet.— Grupo de 3 masias molt importants situadas à 3 kilòmetres de la població, ratllant ab el  terme de la Selva. Està situat en mitj d’extensos camps de vinya y per lo tant posseheix uns grans cups, d’hont surt un vi de superior calitat. Dita finca ès propietat de D. Olegari Mallafré.

Masias.—Son en número d’unas 25 las masias habitadas durant tot l’any, essent las primpcipals el Mas de Batistó, edifici grandiós, ab un oratori ó capelleta; Mas de  Gassol, en forma de gran y elegant chalet, ab un petit park; Mas de Monravà, Mas de Tarrés, Mas del Gat, La Picarilla, La Parellada, etz. Ademés, moltas familias durant I’istiu resideixen al camp en petitas masias què ‘s contan en número de mes de 100, la major part situadas en La Serra, extensa partida regada p’el riu Francolí.

Escolas públicas.—Organisada I’ensenyansa per la Lley de Instrucció pública de 20 de septembre de 1857, correspongueren á  Alcover 2 escolas públicas de noys y 2 de noyas, de la categoria d’ acèns de oposició, dotadas ab 1100 pessètas cada una, per tenir mes de 3000  habitants la població. Foren sos primers mestres D. Magí Bertran y D. Daniel Valldossera, y primeras mestras D.ª Teresa Domènech y D.’ Maria Martinez.

En ser trasladat al Vendrell el senyor Valldossera, motivà la primera vacant d’ escola elemental, y’s convertí en escola de pàrvuls, què vingé à desempenyar D. Joan Pons.

Fins al any 1895, se conservaren las mateixas escolas ab la mateixa categoria y sou, però à consecuencia de haver baixat el cens de la població fins à 2327 habitants, sigueren rebaixadas à la categoria d’ entrada per oposició, ab el sou anyal de 825 pessetas, conforme al R. D. de 4 de  febrer de 1889. 

Salubritat.—Alcover està situat à 225 metres sobre I nivell del mar. El seu clima ès relativament benigne, participant per sa posició especial, de las condicions del clima maritim y del de la montanya. Per estar situat sobre terrenos què no permeten las filtracions de las ayguas subterràneas y bastant inclinats en direcció al mar, no sòl haverhi en la població enfermetats de caràcter infecciós. Dominan las enfermetats del aparato respiratori en els mesos en què son mes marcadas las variacions  atmosfèricas. al finalisar l’hivern y al comensar la primavera, y las del aparato digestiu, à ultims d’istiu y primpcipis de  tardor. La mortalitat de la població, segons el derrer quinquèni, ès de un 2 y 1/2 per 100, poguènse per lo tant incloure entre las poblacions mes sanitosas de Catalunva.

Fi

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.