SALVADOR BALCELLS

MARIA ANTÒNIA CANDELER

Hi ha persones que semblen haver vençut el desgast del temps, perquè passen els anys i sempre es veuen igual de joves. Maria Antònia Candeler era un exemple acabat d’aquest fenomen tan interessant, més encara tenint en compte que havia estat mare dues vegades.

Originària de Gandia, on s’inicià de molt jove en la política, va exercir posteriorment el seu magisteri a Eivissa, com a catedràtica de física i química en un institut de batxillerat. Malgrat el treball a l’illa i el temps dedicat a la família, no va perdre mai el contacte amb la seva comarca d’origen ni amb els seus companys de sempre de militància independentista. D’altra banda era una excel·lent investigadora en la seva especialitat i la tesi doctoral que va escriure, sobre la repercussió de certs contaminants artificials presents a l’aire en el desenvolupament de determinades alèrgies, fou destacada fins i tot per publicacions científiques estrangeres.

Fins i tot en ple procés de redacció d’aquella tesi, rebia a la seva casa de la Safor el comitè executiu del partit i en feia d’amfitriona perfecta. I malgrat les molèsties que li devia ocasionar, no es va queixar mai. Amb el seu marit vivien en una casa força gran als afores de Gandia, que es feia servir sovint per a les reunions. Els reunits també s’hi quedaven a sopar i dormir. Així, fent-ho tot al mateix lloc, es podien allargar les trobades fins la matinada sense haver de desplaçar-se ni donar explicacions a ningú. Tot i no pertànyer a l’executiu, La Maria Antònia i el seu marit eren presents a bona part de la reunió, però quan calia fer el sopar o preparar els llits, qui s’aixecava era sempre ella. Bé, al menys el marit l’ajudava a fregar els plats. Alguns dels reunits s’hi havien ofert, però ella sempre s’hi negà.

Després van venir les oposicions a càtedra, el trasllat a Eivissa i, al cap d’un temps, el divorci de la parella. D’ell no se n’ha tornat a saber res.

La Maria Antònia, a més de quedar-se amb els fills, va seguit militant a la seva manera tranquil·la. Només se la va veure amoïnada quan li van demanar de fer-se càrrec de la recomposició del partit a les Illes, després d’una escissió, i no va gosar dir que no. Però amb un viatge a Palma en va tenir prou per deixar-ho córrer. Ella es movia entre Eivissa i la Safor, aquest era el seu món, anar a Mallorca era com si la enviessin a les antípodes.

Durant uns quants anys va assistir com a professora a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent, en cursos organitzats per la Universitat de les Illes Balears. I és que, malgrat la prevenció cap a Palma i Mallorca, va acabar anant-hi a viure. Havia deixat l’institut per la universitat, car ja feia temps que li anaven al darrera.

No va tornar a casar-se, però ha mantingut fins avui una tranquil·la relació de parella amb un company de claustre. A més d’un dels membres del comitè executiu li hauria agradat ser l’afortunat.