LA COLLA VELLA – 41) Germà Torrents
GERMÀ TORRENTS
A mitjans de l’any 1977 Germà Torrents va preguntar a alguns companys què els semblaria de crear una editorial. La proposta va sorprendre força, entre altres coses perquè no hi havia diners per dur-la a la pràctica. En canvi ell ho veia molt fàcil. Va dir que es podia començar publicant tres o quatre llibres a l’any, que així la inversió seria mínima.
Molts encara no ho tenien gens clar i en preguntar-li perquè volia una editorial, va exclamar que era prou evident, que si funcionava tal com ell preveia podia ser una bona font d’ingressos pel partit, a més de permetre’ls publicar els textos que interessava llegir o divulgar, com ara les obres dels grans teòrics marxistes i nacionalistes i fins i tot llibres no polítics. No debades hi havia aleshores uns quants militants escriptors, algun d’ells força bo.
El tema es discutí al comitè executiu. Era el que tocava fer, tot i que l’èxit del projecte depenia del fet que no transcendís gaire. Formalment no havia de ser una editorial de partit, era la millor manera d’entrar al mercat i probablement d’estalviar-se traves legals.
Tal com era de preveure, la direcció ho autoritzà i en Torrents i dos companys més van rebre l’encàrrec de tirar-ho endavant. El partit va posar cent mil pessetes d’aleshores a la seva disposició. Si necessitaven més diners s’haurien d’espavilar.
Germà Torrents ja estava vinculat al món del llibre. Havia començat d’aprenent a una llibreria del centre de Barcelona i posteriorment treballà de venedor per a una editorial de textos mèdics.
Una de les primeres coses que calia fer era posar-li nom a la nova empresa editora. Com que no en trobaren cap que els fes el pes s’organitzà una mena de concurs restringit entre la gent que havia manifestat més interès pel projecte. Hi va haver propostes de tota mena i finalment es decantaren per “Edicions El Puny”.
El primer èxit de vendes no es va produir fins al cap de dos anys, amb el llançament de la col·lecció de narrativa. S’inicià amb una obra del conegut escriptor Francesc Pascual, una novel·la negra amb rerafons polític.
En Pascual, que també militava al partit, s’havia compromès amb l’editorial el dia de la festa inaugural, i ho va complir lliurant-los l’obra acabada al cap de pocs mesos. En canvi, no es va poder publicar fins un any i mig més tard. Abans de començar a treure novel·les es van haver d’editar uns quants manuals de temàtica política, que formaven part del compromís inicial amb la direcció del partit.
En Torrents aviat li agafà gust a això de fer d’editor. De fet, la feina més específicament editorial, com ara triar els originals per publicar, encetar noves col·leccions, etc. la feia quasi tota ell tot sol, des del seu pis de Barcelona. La tasca dels altres socis era de control i assessorament en la gestió econòmica, però dels aspectes literaris se n’ocupava en exclusiva.
No fou estrany, per tant, que quan va allunyar-se del partit s’emportés, com aquell que diu, l’editorial. Fou una mica desagradable haver d’arribar als tribunals, però es van veure obligats a fer-ho perquè es volia quedar amb el logotip, tot el fons editat i els contractes amb escriptors. Per un excés de confiança s’havía deixat que quasi tot anés a nom seu.
Finalment es pogué recuperar el nom i els drets sobre algun dels autors més coneguts. La major part, però, va decidir quedar-se amb ell, influenciats per la campanya que encetà presentant-se com l’opció professional independent de partits i d’altres lligams ideològics. De fet, no deixava de tenir raó, però va fer bé la punyeta a la gent que s’havia embarcat amb ell en aquella aventura, entre altres coses perquè això passava quan els llibres començaven a donar beneficis i a representar un ajut important per a les finances de l’organització.
Cal dir que al cap d’un temps, passat l’empipament inicial, es reprenien els contactes i fins i tot es feu alguna edició conjunta, com ara la publicació de les actes del simposi “L’independentisme català al llindar del segle XXI”.
La fortuna personal de Germà Torrents l’ha feu, tanmateix, editant novel·la negra, eròtica i de ciència ficció, gèneres que s’havien iniciat conjuntament i que s’endugué en la deserció.