SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

EXCURSIÓ LES BULLOSES / PIC CARLIT

Ja fora de la temporada de sortides de la Colla d’Amics GR, aquest cap de setmana hem organitzat una excursió a l’Alta Cerdanya. Es tractava de fer l’ascensió al pic Carlit. I tot i que el temps era insegur, les previsions deien que els matins encara s’aguantaria. La nit de divendres a dissabte ens vam allotjar a l’hotel refugi Les Bones Hores, a tocar de l’estany de les Bulloses i punt de sortida de la caminada. 


De nit a les Bulloses, amb la silueta del pic Peric al fons

A les vuit del matí de dissabte enprenguérem la marxa cap al nostre objectiu. Feia bon temps, amb núvols prims que esmorteïen l’efecte del sol.


Un dels nombrosos llacs del camí

A mesura que ens acostàvem, es veia que les clapes de neu que hauríem de creuar al llarg de la pujada erem més grosses del què ens imaginàvem.

L’ascens al Carlit sempre està molt freqüentat. Aquest cop no fou una excepció i, quan encara pujàvem, molta gent ja baixava, potser preveient que el bon temps no duraria gaire.

Al cap d’una estona la cosa es va començar a espatllar. Llamps i trons, pluja i, fins i tot, calamarsa, ens van acompanyar fins a la tornada. Afortunadament, set dels components de la nostra colla van poder arribar fins dalt del cim i contemplar el magnífic panorama que es divisa cap al nord-est. Alguns vam haver de deixar-ho a uns dos-cents metres del cim. Ens vam haver de conformar amb les magnífiques vistes del sud-oest, que no és poc!
A manca d’una d’actual, aquí teniu una fotografia del cim de la meva anterior pujada, fa uns quants anys:

Aquesta és la pinta que féiem aprofitant uns moments que la pluja va donar-nos treva. Xops, però sense perdre l’humor.

 

La tarda del dissabte, sense parar de ploure, vàrem baixar amb els cotxes fins el poble de Sallagosa on poguérem gaudir del merescut descans a l’entranyable hotel Planes, amb un bon sopar inclòs.
Ahir diumenge, després de recorrer la primera fira d’estiu de Sallagosa i haver fet les corresponents compres de productes típics, vam anar a fer un dinar campestre de comiat a la zona del llac d’Osseja, ja molt a prop de Puigcerdà.


Una de les taules a prop del llac 


L’altra taula. Falto jo, que feia la foto, i l’Olga i el Jordi que ja havien marxat 

La tornada cap a Barcelona va tenir també els seus moments de tensió, quan a l’alçada de Ribes de Fresser ens va caure una forta pedregada que, per moments, semblava haver de trencar els vides dels cotxes. 
Amb la tensió del moment i de que m’estava quedant sense benzina, no se’m va ocórrer de fer-ne cap fotografia. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.