SALVADOR BALCELLS

EL MANIFEST GENERAL

Els Secretariats general i locals van consensuar un Manifest que es llegiria públicament en els tots els actes d’arribada de la Marxa a cada població del recorregut. També se’n repartien còpies per a la premsa i les autoritats.
Deia així:

El riu Llobregat a complert a partir dels inicis de la industrialització de la seva conca dues funcions molt definides: la de font de subministrament d’aigua per a l’ús domèstic, industrial i agrícola, i la de conducte per l’eliminació de residus de tota mena.

Aquesta doble utilització, si bé fins fa pocs anys no presentava problemes greus,

actualment s’està demostrant incompatible, perquè s’ha trencat l’equilibri a favor dels residus i la contaminació.

Això és així perquè es busca a tot preu el màxim benefici immediat i perquè els

interessos privats passen per davant dels col·lectius.

Aquestes raons han provocat als Països Catalans i especialment a la conca del

Llobregat, atemptats al paisatge, aigües enverinades, caos urbanístics, degradació i reculada de l’agricultura, tallades massives d’arbres, contaminació atmosfèrica, industrialització caòtica, creixement monstruós d’algunes ciutats i desintegració d’algunes zones rurals.

Molt sovint, quan l’economia privada no hi arriba és el mateix estat el que provoca aquest desgavell. Qui pateix més directament les conseqüències d’aquest estat de coses són les classes populars (obrers, pagesos, etc.).
 

PER TOT AIXÒ: perquè la conca del Llobregat recuperi l’equilibri ecològic i perquè els que hi vivim puguem assolir unes condicions de vida dignes, en un ambient sa i no degradat,
 

EXIGIM:

·La depuració prèvia de tots els residus urbans i industrials que van a parar al riu.

·Una administració correcte dels recursos hidràulics de la conca del Llobregat.

·La democratització de la comissaria d’aigües del Pirineu Oriental, per tal que els

pobles riberencs tinguin veu i vot en les qüestions que els afecten.

·La creació de zones agrícoles permanents i protegides, que, tot respectant les terres de conreu permetin la recuperació social i econòmica de les comunitats rurals.

·Una ordenació racional del territori que posi fre als desequilibris entre la ciutat i el camp, i entre la franja litoral i les comarques interiors del Principat.

·Una industrialització basada únicament en les necessitats reals del poble.

·Una atenció preferent als serveis col·lectius, sobre tot a les zones rurals i a les

barriades obreres.

·Una delimitació d’espais protegits, tant els d’interès científic i cultural com els

d’interès econòmic i social.

·Incorporació efectiva del coneixement directe de la natura a tots els graus de

l’ensenyament.

·Repoblació forestal immediata amb espècies autòctones arreu on sigui necessari i principalment a prop de les zones industrialitzades.

·Respectar el curs natural del riu, sense desviar-lo, i fer una canalització racional del tram final que permeti la implantació de zones verdes i d’esbarjo.

·El control per part del poble, a través d’ajuntaments democràtics, de la utilització privada dels recursos col·lectius, sobretot l’aire i l’aigua.

·Una limitació estricta de les explotacions d’àrids (sorres i graves), les quals han

provocat la contaminació de les aigües subterrànies, l’empobriment de les millors

terres agrícoles i l’ensorrament i destrucció del pont de Molins de Rei.

·La retirada del projecte de fer canals paral·lels al llarg del riu, tant per a l’aigua

potable com per a les aigües residuals, pels costos socials que comportaria, perquè dificultaria el control del abocaments i els legalitzaria i perquè permetria l’increment de la contaminació.

·La protecció del mar Mediterrani, actualment en perill de mort, per tal que les seves aigües, sobretot a les zones litorals, recuperin l’equilibri perdut a causa dels abocaments incontrolats, que posen en perill l’economia i la vida de milions

d’habitants de les seves conques.