Congost de Fraguerau-Pantà de Margalef – Colla d’Amics GR

La sortida d’aquest diumenge, va transcorrer per uns paisatges preciosos del vessant nord de la serra del Montsant, amb inici a l’ermita de Sant Antoni, d’Ulldemolins. Però es va veure alterada per la desafortunada caiguda de la companya Rosa R., la qual va suportar, amb el canell trencat i una enteresa admirable, les hores de camí costarut fins el final de l’excursió, on la esperava una ambulància.

Una ruta molt ben senyalitzada

Alguns participants avançats. La ruta no tenia pèrdua i ens podíem separar. Foto gentilesa d’en Carles S.

El riu Montsant, que baixa de Prades, cap al principi de l’excursió

Un pont penjant creua el riu on comença el camí cap a l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau

Prop de Sant Bartomeu, una enorme balma que havia servit d’habitatge rudimentari

Interior de la balma

Paisatge des de l’ermita

Ermita de Sant Bartomeu

Caminant cap a l’aiguabarreig, on dinaríem. Ja hi ha hagut l’accident però s’ha decidit seguir endavant

Per tot arreu, rocams espectaculars, com aquest en forma de proa

La gana comença a apretar, tot son pujades i baixades i l’aiguabarreig encara no arriba

Ja falta poc…

Finalment hem arribat al punt on dinarem

Dsprés de dinar, continuen les pujades i baixades. La Rosa R., amb el braç immobilitzat, ho té més difícil. Però poden més les ganes d’arribar al final de l’excursió

La ruta és curulla de racons bonics com aquest, però ja no ens hi fixem tant com abans de l’accident

A la dreta, l’apicultor del mas de Soleràs. Gràcies a les seves gestions, al final de la ruta esperava una ambulància per portar la Rosa a l’hospital

Comencem a bordejar l’embassament de Margalef. Pensàven que arribàvem al final però encara quedava molt de camí

El sol és cada cop és més baix i la presa encara no arriba. Davant, separats per l’aigua, el parquing on tenim els cotxes

Finalment hem arribat i poden atendre l’accidentada en condicions. Son més de les 7 de la tarda. El Toni C. i la Rosa V. l’acompanyaran fins a l’hospital de Reus i després fins a casa seva, a Badalona

 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en General, GRAN RECORREGUT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*