UNA VIDA DE LLETRA IMPRESA

Un dels meus records d’infantesa, de principis dels cinquanta, és d’acompanyar la mare a comprar queviures i veure amb delectació com, a la botiga, li donaven la compra embolicada amb papers de diari. Quan arribàvem a casa, i abans que aquell paper fos tallat a trossos per convertir-se en paper higiènic penjat d’un filferro al costat de la comuna, l’agafava pel meu compte i procurava llegir tot el que hi posava, encara que fos una plana d’anuncis.
Aquesta passió per la lectura l’he mantingut tota la vida. I entre les diverses professions que he exercit, on sempre m’he trobat més a gust ha estat en aquelles relacionades amb la lletra impresa. Per això, el 1972, amb 26 anys, vaig obrir la llibreria Xarxa, al Prat de Llobregat. El 1983, des de la mateixa llibreria vaig publicar el meu primer llibre, ‘Visca la terra’, que sis anys després el reeditaria Edicions Lluita amb el subtítol ‘Manual de l’ecologista català’. Van seguir ‘Energia i societat’, que va obtenir, a València, un premi de monografies per a l’ensenyament, i ‘Barcelona 92, com desfer Catalunya’, un llibre que va formar part de la campanya de sectors ecologistes i independentistes contra el projecte dels Jocs Olímpics de Barcelona, per espanyolista i especulatiu. En aquella època també feia de corresponsal de diverses publicacions i vaig publicar tres revistes: ‘Alenar’, un trimestral ecologista del Baix Llobregat, ‘Viure’, una publicació ecologista del Prat, i ‘Tot el Prat’, un mensual informatiu i publicitari. Posteriorment he treballat, fins la jubilació, en feines de gestió cultural i econòmica relacionades amb la premsa, primer al setmanari ‘El Temps’ i després, durant disset anys, com a secretari tècnic de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC).

Tot i que com a lector hi he dedicat bona part de la vida, vaig començar ja força gran a escriure novel·les. La primera, ‘La taca negra’, va obtenir l’any 2005 el premi Joan Arús de Castellar del Vallès i dos anys després la va publicar l’editorial Meteora. Fou el primer cop que apareixia el personatge del sotsinspector del Mossos d’Esquadra Emili Espinosa. Després d’aquesta han seguit ‘El vi fa sang’ (2010), ‘Dur de pair’ (2012), ‘Tempesta al Bàltic’ (2014) i ‘Procés enverinat’ (2016), totes policíaques i protagonitzades pel mateix Espinosa. Recentment he fet la meva primera incursió en la novel·la històrica amb ‘Els crims del convent’ (Editorial Gregal, 2017), una obra també amb clau detectivesca. També he col·laborat amb contes curts en diverses obres col·lectives. Actualment treballo en tres o quatre noves novel·les…

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en General, LECTURES D'ACÍ I D'ALLÀ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*