PROCÉS ENVERINAT (9)
‘Abans de prosperar, Raül Valero havia estat una mena de pinxo simpàtic que es movia com peix a l’aigua pels ambients de la delinqüència de la ciutat de València i voltants. I, a partir d’una topada amb l’Espinosa d’aleshores, havia jugat a dues bandes: operava fora de la llei al mateix temps que li feia de confident informal, generalment sense retribució econòmica, només perquè el deixessin tranquil. Però va arribar un moment que aquest pastel que s’havien muntat començà a trontollar quan, arran d’una borratxera, va parlar més del compte. Si seguia fent d’informador s’exposava a un risc molt gran, que probablement tard o d’hora li hauria costat car. Però Emili Espinosa ho va poder aturar a temps fent córrer la veu per on calia que a Valero se’l buscava per diversos delictes. Aquesta fou l’excusa perfecta per amagar-se i desaparèixer de la circulació una bona temporada. Després d’allò, Emili Espinosa va marxar de la Guàrdia Civil als Mossos d’Esquadra. I, un cop lluny de València, la relació entre tots dos es va refredar.’
La darrera del sotsinspector Espinosa, a partir del 3 de novembre a les llibreries.