SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

PROCÉS ENVERINAT (4)

4‘El cas d’aquell mort era paradigmàtic. Per experiència, Espinosa sabia que un dels elements que contribueix a agreujar el dol és quan la família intueix que la mort no ha tingut sentit. Un cas de mala sort, només que s’hagués ajupit, el dol potser el patiria una altra família. Els amics o companys podrien dir que havia mort pel país, però no li corresponia a la policia fer aquesta mena d’apreciacions, tot i que a Brufau se li escapà. La vídua semblava una dona vençuda. Espinosa calculà que tindria uns quaranta anys i que devia haver estat una persona prou conscient del seu atractiu, la típica dona d’una certa posició benestant que es cuida, potser gimnàs diari i perruqueria setmanal, ben vestida i amb una bona manicura. Ara, però, encongida i amb els ulls buits i aquosos, havia perdut l’encís que sens dubte la feia sentir segura i amb ganes de viure. El pis era un dúplex, moblat amb un gust exquisit, gens recarregat, la qual cosa corroborà les primeres impressions que va tenir de la dona. No era casualitat que Ramon Dorca fos propietari d’una casa de mobles. La dona no va acceptar la negativa incipient dels agents i preparà cafè, que va servir junt amb unes peces de xocolata negra en una safata de fusta amb cert aire oriental. Les tasses de cafè, sense nanses, semblaven també de disseny. Espinosa va pensar que hauria d’anar en compte de no cremar-se i vessar el cafè sobre la catifa persa que hi havia sota els sofàs on s’havien assegut.’

La darrera del sotsinspector Espinosa, a partir del 3 de novembre a les llibreries.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.