PROCÉS ENVERINAT (1)
‘Els trets, molt seguits, amb prou feines es van sentir, confosos amb la fressa del motor que en aquell moment accelerava per desaparèixer seguint la mateixa ruta d’hores abans. La plaça, força animada al llarg del matí, feia estona que era pràcticament buida. De ben segur, els de la moto havien escollit el moment per poder tornar, disparar i fugir sense cap entrebanc.
Tot va ser molt ràpid. Oriol es va girar cap als altres, alhora que Ramon queia com un ninot de drap sobre la taula, que es va plegar pel mig arrossegant el tendal. El seu cos va donar un cop sec al terra. Els ulls oberts, l’esguard buit. Una taca de sang espessa i d’un vermell fosc va començar a estendre’s al voltant, tacant la seva camisa groga.’
La darrera del sotsinspector Espinosa, el 3 de novembre a les llibreries.