FLORS DE KUMEJIMA

A principis de maig vam fer unes curtes vacances a la petita illa de Kumejima, situada a l’oest de l’arxipèlag d’Okinawa, al sud del Japó i en ple mar de la Xina. En un post anterior ja vaig publicar un reportatge fotogràfic sobre l’illa, ressaltant especialment alguns dels indrets i detalls més emblemàtics que vam poder visitar.
Però m’havia deixat una altra de les coses que em va sorprendre d’aquesta illa: l’extraordinària proliferació i varietat de flors que es poden trobar per tot arreu. Als parcs i jardins públics, a les cases particulars, a les vores de carrers i carreteres i, naturalment, per camps, prats i muntanyes.
Com que no tinc coneixements florístics i allò que em sedueix és només la seva bellesa, no puc posar els nom de cada flor. En qualsevol cas, aquí en teniu una petita mostra fotogràfica.

IMG_1164 IMG_1165 IMG_1166 IMG_1231 IMG_1233 IMG_1309 IMG_1320 IMG_1358 IMG_1359 IMG_1361 IMG_1363 IMG_1364 IMG_1365 IMG_1366 IMG_1367 IMG_1368 IMG_1369 IMG_1371 IMG_1372 IMG_1373 IMG_1376 IMG_1377 IMG_1378 IMG_1379

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en JAPÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*