El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
1714. Crònica d’un setge: dos comentaris sociolingüístics
En un país en què, a voltes, ens ha fet vergonya parlar de nosaltres mateixos, sobretot perquè uns altres ens han dit que la nostra història no és història, perquè l’única història és la seva història, vull felicitar la gent del Jove Teatre Regina per oferir-nos l’obra 1714, Crònica d’un setge. Sense els grans recursos d’altres produccions, ofereixen una obra més que digna, una obra en què han sabut oferir les contradiccions i les grandeses d’un moment únic en la història d’aquest poble (i jo diria un dels grans moments de la història moderna, on queda clar que només el poble defensa el poble).
Un bons actors, que se saben moure, que saben cantar, que tenen ofici, que saben emocionar, sense maniqueismes, un públic que es lliura a l’obra (en la meva sessió, el públic, al final, aplaudint dempeus!). Gràcies per l’obra, que, com deia el meu fill de 16 anys, li havia permès entendre millor un període històric que massa vegades sembla un apèndix més d’una altra història. Molts d’anys per al jove Teatre Regina!
Però és més…
I aquesta obra també ens en permet, de comentaris sociolingüístics. El més evident és el que ens proporciona el personatge que interpreta la cançó “Aquesta terra”. D’origen castellà (en una claríssima referència a la immigració que va arribar a Catalunya a la segona meitat del segle XX), comença la cançó en castellà, explicant els seus orígens i el perquè va arribar a casa nostra, però l’acaba en català perquè aquesta és ja la seva gent, la seva terra. Sens dubte, un dels moments àlgids de l’obra, on explica, sense explicar-ho, com s’ha produït la integració a tots els nivells d’una part de la immigració.
L’altra reflexió sociolingüística, en aquest cas sobre la nostra comunitat lingüística, és el paper del personatge valencià, el maulet Vicent. Segurament, el més valent de tots els personatges. Si a aquest personatge li afegim les constants referències al fet, real, dels intents de les naus mallorquines de fer arribar ajut a Barcelona, és evident que la idea de la unitat dels parlants catalans en els moments greus de la història no és un invent del segle XX.
Penso que és una obra a la qual cal portar els nostres alumnes, perquè és una bona obra teatre, perquè permet conèixer un perídoe cabdal de la nostra història i perquè també ens permet fer aproximacions molt interessants a la nostra realitat sociolingüística i a la nostra comunitat lingüística.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!