ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (6)
RESIDUS DOMÈSTICS
Una cosa que els japonesos tenen clar i perfectament assumit és l’estricte compliment de la selecció de residus i la recollida dels mateixos. A Japó, curiosament, no existeixen els contenidors de carrer. Com a molt, hi ha unes cistelles plegables posades pels mateixos veïns, cada setmana un de diferent, on es dipositen les bosses de les deixalles, ben tancades en el cas de la orgànica. El que hi ha, en canvi, és la recollida selectiva per dies. Per exemple, en la zona de Tòquio on vivim nosaltres quan som a Japó, la recollida passa els següents dies: Dilluns: plàstics (excepte ampolles), llaunes i vidre. Dimecres: orgànica. Divendres: ampolles de plàstic, paper i cartró. Dissabte: orgànica. Per a la recollida d’objectes com ara mobles vells, electrodomèstics en desús o altres coses que es vulgui llençar, cal pagar. Existeix un recollida oficial per a la qual s’han d’adquirir uns adhesius que cal enganxar a l’objecte i telefonar perquè te’l passin a recollir. També hi ha drapaires privats que passen amb camions i s’emporten el que sigui previ un pagament a negociar. Aquests s’anuncien amb altaveus. Tot plegat seria problemàtic sinó fos per la disciplina dels japonesos. Cal deixar les bosses de bon matí, abans no passi el camió a recollir-les, posem per cas a les vuit. No està permès deixar-les, per exemple, la nit abans ni quan el camió ja ha passat. I tothom ho respecta! Els camions acostumen a ser petits i gens sorollosos, adaptats als carrers tranquils i estrets de les extenses zones residencials de cases unifamiliars. Amb tot plegat, els carrers d’aquestes zones són sempre nets com una patena, ja que una altra cosa mot mal vista és llençar-hi ni que sigui un paper. Sense necessitat que hi hagi papereres, no se’n veu mai cap pel terra.
