ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (6)

RESIDUS DOMÈSTICS

Una cosa que els japonesos tenen clar i perfectament assumit és l’estricte compliment de la selecció de residus i la recollida dels mateixos. A Japó, curiosament, no existeixen els contenidors de carrer. Com a molt, hi ha unes cistelles plegables posades pels mateixos veïns, cada setmana un de diferent, on es dipositen les bosses de les deixalles, ben tancades en el cas de la orgànica. El que hi ha, en canvi, és la recollida selectiva per dies. Per exemple, en la zona de Tòquio on vivim nosaltres quan som a Japó, la recollida passa els següents dies:  Dilluns: plàstics (excepte ampolles), llaunes i vidre.  Dimecres: orgànica.  Divendres: ampolles de plàstic, paper i cartró.  Dissabte: orgànica. Per a la recollida d’objectes com ara mobles vells, electrodomèstics en desús o altres coses que es vulgui llençar, cal pagar. Existeix un recollida oficial per a la qual s’han d’adquirir uns adhesius que cal enganxar a l’objecte i telefonar perquè te’l passin a recollir. També hi ha drapaires privats que passen amb camions i s’emporten el que sigui previ un pagament a negociar. Aquests s’anuncien amb altaveus. Tot plegat seria problemàtic sinó fos per la disciplina dels japonesos. Cal deixar les bosses de bon matí, abans no passi el camió a recollir-les, posem per cas a les vuit. No està permès deixar-les, per exemple, la nit abans ni quan el camió ja ha passat. I tothom ho respecta! Els camions acostumen a ser petits i gens sorollosos, adaptats als carrers tranquils i estrets de les extenses zones residencials de cases unifamiliars. Amb tot plegat, els carrers d’aquestes zones són sempre nets com una patena, ja que una altra cosa mot mal vista és llençar-hi ni que sigui un paper. Sense necessitat que hi hagi papereres, no se’n veu mai cap pel terra.

Contenidor plegable.

Contenidor plegable.

Un altre contenidor. El cartell de la dreta indica amb colors els dies de recollida.

Un altre contenidor. El cartell de la part superior dreta indica amb colors els dies de recollida.

En alguns actes multitudinaris, com ara festes al carrer o pícnics sota els cirerers florits, es fan servir aquests contenidors. Quan la gent se'n va, tot queda net.

En alguns actes multitudinaris, com ara festes al carrer o pícnics sota els cirerers florits, es fan servir aquests contenidors. Quan la gent se’n va, tot queda net.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en JAPÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*