ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (5)

INFANTILISME

Una característica curiosa dels japonesos és com els agrada la representació de símbols infantils, fins i tot en aspectes de la vida plenament adults. Això s’observa principalment en la televisió, on es veuen programes que, sense saber la llengua, diries que són pensats per distreure o divertir els infants, però que poden tractar els temes més seriosos.

Això també s’observa en molts cartells públics, farcits d’imatges infantils per anunciar coses que no ho són gens.

Quatre exemples:

Un home del temps, en una emissora de televisió, informant in situ.

En aquesta imatge de la televisió, l’ home del temps acaba d’informar des de fora de l’emissora de les condicions meteorològiques. Al seu costat, una mascota.

Un cartell indicant als conductors del perill de nens jugant.

Un cartell indicant als conductors del perill de nens jugant.

Un petit cartell al terra, a tocar d'un forat de claveguera. Indica que per aquí s'escola l'aigua de la pluja.

Un petit cartell al terra, a tocar d’un forat de claveguera. Indica que es mantingui net de fulles i brutícia perquè per aquí s’escola l’aigua quan plou.

Aquest cartellet assenyala que aquí hi viu el membre d'una patrulla civil de barri.

Aquest cartellet assenyala que aquí hi viu el membre d’una patrulla civil de barri. Als peus de la figura, es veu un lladre fugint.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en JAPÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*