El pols de la llengua als Països Catalans

La setmana passada se celebrà, per cinquè any consecutiu, el Correllengua a Eivissa. Per qüestions organitzatives, enguany el Correllengua 2008 es tancava simultàniament a Perpinyà (on tradicionalment es fa l’acte de cloenda, ja que es fa coincidir amb la data del Tractat dels Pirineus, que segregà Catalunya Nord de la resta de Catalunya) i a l’altre extrem del país: Eivissa.

 Els actes eivissenc començaren divendres a Santa Eulària amb una gimcana per la llengua organitzada per l’IES Es Xarc (quants instituts de Catalunya s’involucren en el Correllengua?), que comptà amb el suport de l’Ajuntament (per cert del Partit Popular) i que acabà amb la lectura del Manifest. Continuà dissabte al passeig de s’Alamera de la Vila d’Eivissa amb una cursa per la llengua per barri de la Marina, un correfoc amb la colla de diables d’Eivissa, els quals havien convidat la colla de diables de Cunit (portaren la seva magnífica bèstia de foc), un concert per la llengua (amb el grup de Formentera 4 de copes i el grup mallorquí Fora des sembrat, un grup que, per cert, està fent la seva gira de comiat). A més, diversos representants polítics de l’illa donaren públicament suport al Manifest del Correllengua 2008. Certament, Eivissa, agermanada amb la resta de terres catalanes, visualitzava una catalanitat que sorprendria a més d’un català del Principat: els nois de Cunit, la majoria de família d’origen immigrant, preguntaven encuriosits als seus companys eivissencs sobre l’ús de la llengua a Eivissa (potser és que, encara, es parla més català a Eivissa que no pas a Cunit, una població que ha sofert un augment espectacular de població producte de l’arribada de molta gent procedent del Barcelonès i del Baix Llobregat).

 Ara bé, en tornar a casa, i en concret a l’aeroport d’Eivissa, despertàrem del miratge de normalitat que havíem viscut els dos dies anteriors…

Efectivament, si bé és cert que la situació de la llengua a les Illes no és tan diferent a la del Principat de Catalunya (llengua de l’administració, de l’ensenyament no universitari, dels mitjans de comunicació públics –IB3 televisió i ràdio tenen un bon nivell lingüístic), també ho és que el prestigi de la llengua en altres àmbits i especialment entre una part significativa d’immigrants (i d’autòctons) no és exactament igual que la del Principat (tot i que l’escena que us descriuré també m’ha passat en algun hospital privat de Barcelona i en algun restaurant també barceloní).

Com dèiem, diumenge a la tarda anàrem a l’aeroport eivissenc a agafar l’avió i, en estar en obres i, per tant, tot canviat de lloc, vaig preguntar a l’oficina d’informació de l’aeroport de la zona de sortides (repeteixo: oficina d’informació) on era el caixer automàtic de la Caixa. La contesta, lacònica, fou “me lo puede decir en español”. La meva resposta era evident: qualsevol personal normal, encara que sigui de l’altiplà espanyol, pot deduir que automàtic vol dir “automàtico” i que caixer vol dir “cajero” i que la Caixa és la Caixa! (a Madrid també la coneixen amb aquest nom) i per tant li ho vaig tornar a repetir en català afegint la paraula diners (que com tothom veu és molt diferent a “dinero”). Òbviament que m’havia entès a la primera, però només volia fer palès el seu malestar per algú que havia gosat a parlar-li en català. Em va dir on era el caixer i em va etzibar un: “gracias por su educación”…

Sense alterar-me, li vaig dir que qui tenia poca educació era ell i que oblidava que era en un servei públic on els ciutadans catalanoparlants hauríem de tenir el dret, com a mínim, que ens entenguessin. Segur que si li hagués preguntat en anglès m’hagués entès –i contestat! – a la primera.   

Però la culpa no és ben bé d’ell –algú que no sap ni on viu i que prou pena té de ser tan ignorant que no entén una llengua tan i tan similar al castellà–, la culpa és de la gent que l’ha contractat, que suposo que ha de ser AENA (una entitat pública empresarial, adscrita al Ministeri de Foment i encarregada de la gestió dels aeroports de l’Estat), que no ha entès encara què vol dir realment un servei públic. No cal dir que he fet una queixa formal a AENA, ara n’espero la resposta…

Pere Mayans

De tota manera, per no deixar-vos amb aquest mal sabor de boca, mireu aquestes magnífiques imatges del Correllengua d’Eivissa 2008 (malauradament encara n’haurem de fer molts, de Correllengües arreu del país perquè no es tornin a repetir casos com el que hem comentat):

http://www.flickr.com/photos/fnogues/sets/72157608767390898/show/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!