ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (2)

SEGURETAT

Una de les característiques de Japó que crida més l’atenció a gent de països com el nostre és la seguretat al carrer. Ja sigui per tradició o per l’educació que reben els japonesos, els espais públics de pobles i ciutats són segurs tan de dia com de nit. Resulta impensable que algú s’endugui res que no sigui seu. És normal veure a l’exterior de supermercats o grans magatzems, carrets de la compra deixats sense subjectar, o dotzenes de bicicletes, moltes sense tancar el cadenat de seguretat i algunes amb bosses d’anteriors compres, deixades al cistell mentre els propietaris són a dins de la botiga. La majoria d’establiments tenen els seus productes al carrer, a l’abast de tothom, i ningú no s’emporta res sense pagar. També és normal que en llocs de lleure, com ara parcs o centres esportius, la gent deixi les seves coses (roba, bosses, motxilles,…) en qualsevol lloc i sense vigilància mentre juga o corre. Acostumats a això, no és estrany que els japonesos siguin víctimes propiciatòries dels pispes quan viatgen a l’estranger.

Bicicletes a la porta d'un super, cap al tard. Al cistell, part de la compra

Bicicletes a la porta d’un super, cap al tard. Al cistell, part de la compra anterior.

Bosses i roba al banc d'un parc. Ningú pels voltants

Bosses i roba al banc d’un parc. Els propietaris juguen confiats.

Bicicleta al carrer amb el giny de seguretat obert. I, a sobre, s'han deixat la clau al pany

Bicicleta al carrer, a l’abast de tothom, amb el giny de seguretat obert. I amb la clau al pany!

 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en JAPÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*