Aquesta setmana, a laseu del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya he tingut l’oportunitat d’escoltar la conferència de Gheorghe Sarau, conseller per la llengua romaní del govern romanès. El conferenciant havia estat convidat pel Departament i a l’acte eren presents representants de diversos organismes de la Generalitat i representants de la comunitat gitana de Catalunya.
Com se sap, molts gitanos (com, per exemple, els gitanos catalans) han abandonat la seva llengua original i han adoptat la llengua del país on viuen (conservant, això sí, trets morfològics i sobretot lèxics del romaní) , però també és cert que molts l’han conservada, especialment a la zona oriental d’Europa.
El professor Sarau ens explica les actuacions que el govern romanès fa a favor de la llengua romaní. Certament tota una sorpresa i més sabent que fins fa dos dies se’ls negava pràcticament tots els drets (només una dada: fins a mitjan segle XIX els gitanos de Romania eren esclaus).
Segons dades oficials del govern romanès, en el curs 2007/2008 el nombre d’alumnes amb identitat romaní assumida al sistema educatiu romanès era de 263.409 (el sistema educatiu romanès té una mica més de 3 milions i mig d’estudiants), és a dir, un 7 i mig per cent del cens escolar. És curiós d’observar com la dada d’alumnes que assumeixen la identitat romaní puja any rere any, la qual cosa sembla indicar que l’estigma que havia representat en el passat ser gitano va desapareixent de mica en mica.
D’aquests alumnes uns 26.805 (una mica més del 10%) han fet ensenyament de o en romaní. Hi ha des de’alumnat que fa el currículum optatiu romaní: 3 o 4 hores de llengües i tradició romanís (de primària a segon de batxillerat) i una hora d’història (final de primària i començament de la secundària); fins alumnat que fa l’ensenyament íntegrament en romaní (uns 320 alumnes aquest curs), tret de quatre hores de romanès.
A més, a la conferència s’explicaren les diferents pràctiques positives que s’han posat en marxa: programes iniciats pel Ministeri d’Educació romanès, programes organitzats per entitats no.governamentals, programes europeus (que han permès tenir materials escolars en llengua romaní). Tot plegat ha permès tenir actualment 420 professors de llengua i història romaní, 600 mediadors escalars especialitats en els romanís, 42 inspectors especialitzats en el tema, 60 especialistes en l’escolarització i en l’ensenyament del currículum romaní, més de 2.500 professors no-romanís han rebut formació sobre la realitat romaní…
Sens dubte, un esforç molt important per a un Estat que tot just surt d’una situació econòmica que portava a l’emigració dels seus ciutadans: el sistema educatiu de Catalunya té més de 9000 alumnes romanesos (als quals caldria sumar el més de 500 alumnes moldaus). Segons informà el conferenciant, a Romania 16 minories tenen ensenyament especial en la seva llengua (hongaresos, alemanys, ucraïnesos, serbocroates, tàtars, eslovacs, turcs, russos, búlgars, polonesos, txecs, gagausos, grecs…). I cal recordar que els gitanos romanesos són entre 1.800.000 i 2.500.000.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!