ESTAMPES DE LA VIDA QUOTIDIANA JAPONESA (1)

INTRODUCCIÓ

Per raons familiars, els darreres anys hem tingut l’oportunitat de viatjar a Japó en diverses ocasions i en èpoques de l’any diferents. En la mateixa categoria JAPÓ trobareu reportatges fotogràfics d’alguns d’aquests viatges, especialment quan hem visitat llocs emblemàtics i turístics del país del sol naixent.

Ara, tanmateix, voldria compartir amb vosaltres alguns aspectes diferents d’aquest país: formes de vida quotidiana dels japonesos que ens poden sobtar si les comparem amb les nostres, però que també ens haurien de fer reflexionar, ja que moltes d’aquestes estan vinculades estretament amb una millor qualitat de vida, amb l’educació cívica i amb la seguretat ciutadana, tres aspectes en els que el Japó ens supera de molt. També hi ha aspectes curiosos i demostratius d’un tarannà determinat, com ara l’èxit de molts programes de televisió per a adults que, observats des de la nostra perspectiva, semblen adreçats a infants. Això passa fins i tot en els informatius. O l’atracció, quasi diria veneració, que la natura desperta en els japonesos, especialment a la primavera, quan milions de persones es desplacen amunt i avall del país per veure florir els arbres. O el costum, trobo que molt racional, d’obrir les botigues els diumenges i festius, que és quan la gent que treballa té temps per anar a comprar.

De forma periòdica aniré publicant fotografies i comentaris sobre tot això. Comencem avui amb un parell d’exemples de civisme:

En la primera fotografia es pot veure com operaris de la construcció, quan han de descarregar material d’obra o carregar runa en un camió, posen lones al terra per evitar embrutar el sòl de tots.

DSC07095

En la segona, algú, diria que una persona gran, va deixar fa molts anys una cadireta plegable al costat d’una parada d’autobús sense bancs per seure. Està subjecta a una tanca amb un simple filferro, ja rovellat. Les inclemències del temps han fet la seva tasca i el seient ha desaparegut. Probablement qui la va posar ja fa anys que deu ser mort. Però la cadireta segueix allí, perquè la gent és molt respectuosa amb les coses dels altres.

DSC07090

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en JAPÓ. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*