El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

2 d'octubre de 2006
0 comentaris

L?ensenyament del català a la Franja de Ponent, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La situació de la llengua en les perifèries del país

Catalunya Nord i la Franja; tan aprop i tan lluny de la situació del Principat de Catalunya

Una enquesta de la Inspecció Acadèmica del Pirineu Oriental (l?autoritat francesa que mana a l?ensenyament a la Catalunya Nord) del 1995 diu que un 40% de les famílies amb alumnes de maternal als centres de la Catalunya Nord desitgen un ensenyament bilingüe per als seus fills….; i a ull nu, fa temps que a la Franja es diu que gairebé tothom parla en català; després, adequant l?ull o acostant més l?orella, el gairebé queda matisat en un 80%, amb un percentatge no negligible i progressiu de no catalanoparlats als nuclis més grans (Fraga, la capital del Baix Cinca, sobretot). 

Podem dir que són els arguments més sòlids si volem mirar amb optimisme el futur de la llengua en els dos territoris que avui no tenen una legislació favorable al català, vaja que no en tenen, de legislació. Dit això, però, apressem-nos a dir que l?ensenyament del català o, com toca aquí de dir, el català a l’ensenyament del sistema educatiu corresponent no respon a hores d?ara a l?optimisme esmentat.

Franja de Ponent

A la Franja l?ensenyament del català comença el curs 1984-85, com a efecte de la demanda social representada pels disset alcaldes signataris de la Declaració de Mequinensa el febrer de l?any 84, al castell que presideix bona part dels paratges montcadians: és la primera vegada que es parla de manera seriosa d?ensenyament del català als xiquets i xiquetes de les comarques del Ponent de l?àmbit lingüístic català.

Ara, després de més de vint anys, quan parlem de la implantació de l?ensenyament del català a la Franja es poden arribar a sentir (i a escriure) coses com que l?ensenyament del català als centres escolars és la revolució més important en relació a la recuperació del català o coses tan antagòniques amb l?anterior com que  ?Tot i que el Govern d?Aragó va assumir les competències educatives el gener de 1999 i sembla que mostra una actitud favorable envers l?ensenyament del català, el model que proposa és francament insuficient i està ple d?irregularitats? (Judit Mulet. L?Escola d?Estiu a la Franja. Escola Catalana, núm. 427).

L?entrada del català als centres de bona part de les poblacions de les comarques de la Franja es va veure com una revolució: mai no s?havia ensenyat la llengua pròpia del país a l?escola i ara, aquell curs 84-85, no sense dures pressions contràries per una part de la població, s?incorporava als centres on hi hagués pares que ho demanessin. La revolució tenia aquesta dimensió: es feia català de manera optativa, dues hores o tres hores setmanals. Per cert, en el llenguatge de l?administració aragonesa, es refereix a alumnes ?matriculats en Llengua catalana? (Actes de la I Jornada de l?ensenyament del català d?Aragó que es va celebrar a Fraga el 4 de maig de 1991).

La implantació de l?ensenyament del català va ser possible, tècnicament, a partir d?un conveni entre l?administració educativa de l?Estat (l?Aragó no tindrà competències educatives fins al 1999) i l?administració aragonesa. El conveni va permetre la contractació de professorat de català, en bona procedent de la Franja, mestres que exercien en centres de la Generalitat.

A hores d?ara, i ja amb les competències educatives assumides per la Diputació General d?Aragó, són 33 professors els encarregats de cobrir les classes de català de primària i de secundària a 43 poblacions de la Franja. El professorat s?organitza  en el Seminari Permanent de Llengua Catalana, responsable entre altres accions de l?organització de l?Escola d?Estiu a la Franja, unes jornades dedicades a l?ensenyament del català des de ja fa deu anys que sempre han comptat amb la col·laboració tècnica de l?administració educativa catalana.

Dèiem que avui s?imparteix l?assignatura de català (optativa) en 43 municipis a més de 3.000 alumnes de primària i de secundària, la pràctica totalitat dels municipis de parla catalana de totes les comarques, llevat de la del Matarranya, on la implantació ha estat més lenta i deficitària.

Tot i molts entrebancs ?allò de la insuficiència i les irregularitats? els últims cursos s?han posat en marxa experiències d?ensenyament en català en el marc del que denominen programes d? ?ensenyament bilingüe?.  Dos centres, el duen a terme: un centre de primària, el CEIP Miquel Servet de Fraga (Baix Cinca),  i un centre de secundària, l?IES La Llitera de Tamarit (la Llitera). Un camí, el de l?ensenyament en català, que hauria de ser irrenunciable i que avui encara està lluny de complir els objectius mínims en no comptar amb una demanda social n i amb una iniciativa suficient de l?administració aragonesa.

Tothom convé a denunciar insuficiències en la implantació del català basades sobretot en la fragilitat en què està instal·lada: sense cap legislació, amb un tracte d?idioma estranger, amb les connotacions que té això als centres; com a matèria voluntària i, per tant, sense el prestigi necessari, un prestigi sovint basat en la utilitat de l?usuari per poder ?tractar? amb el ?país veí?, Catalunya.

En fi, si l?escola és element clau per al futur de la societat i, per derivació, l?escola ha de ser un dels puntals en què s?ha de recolzar la llengua pròpia, a la Franja ten(im)en un panorama poc il·lusionant, lluny de cap moment revolucionari, més aviat atzarós si un pensa en la situació del català en aquella part del país.

Catalunya Nord

L?any 2002, el Consell d?Estat ?el de dalt? va anul·lar la possibilitat que es fes formalment immersió lingüística en una llengua altra que la de la República; és l?últim cop que han rebut les aspiracions del català a l?ensenyament a la Catalunya Nord. Recordem una vegada més que avui França no ha ratificat la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d?Europa, una situació que suposa un obstacle molt feixuc per a convèncer i incorporar cada vegada capes més àmplies de la societat en la demanda de l?ensenyament del català.

Les aspiracions, tanmateix, hi són i el català a l?ensenyament continua creixent en una societat que últimament mira cada cop més al sud, alhora que veu aparèixer símptomes evidents de la catalanitat amagada i arrabassada des de fa més de tres centúries. Com en altres territoris del país, cal valorar els esforços de l?associacionisme i de la denominada societat civil que substitueix en bona part la manca d?iniciativa i de decisió dels poders públics. 

En fer la petita història de la incorporació del català a l?escola, sempre es refereix a la llei Deixonne (1951) que obria la possibilitat de l?ensenyament de llengües regionals a l?escola; no serà, però, fins mitjan  dècada dels setanta, amb diferents elements que en faciliten les condicions (maig del 68, la Universitat de Prada, el moviment de la Cançó…), que no apareix l?experiència de La Bressola, una iniciativa privada, que avui podem qualificar d?agosarada i valenta, que marca el punt de partida de la irrupció del català a l?escola. Després, l?any 1981, l?associació Arrels, a més a més d?una emissora avui històrica,  va crear l?escola del mateix nom que s?incorporaria a la xarxa pública. Més endavant vindrien les modalitats d?ensenyament del català a les escoles públiques maternals, de primària i de secundària que, a penes, no van més enllà d?unes dedicacions horàries mínimes setmanals.

?La situació no és bona, objectivament? diu Joan Becat, emprant un llenguatge mesurat, en referir-se al panorama dins els ensenyaments primaris i secundaris en aquest principi del segle XXI (Joan Becat. La situació del català a França. Llengua i ensenyament. Aportacions per a un debat. Institut d?Estudis Catalans. Fundació Jaume I. Barcelona, 2003). Perquè, objectivament, avui a Catalunya Nord trobem aquesta situació:

En l?ensenyament públic hi ha:

  • Fileres bilingües (llengua catalana i una altra assignatura), amb més de 1.000 alumnes.
  • Escola Arrels, de Perpinyà (escola pública, que havia començat com escola associativa) fa ensenyament en català.
  • Centres que fan una hora i mitja de català a la setmana (amb contribució econòmica de l?ajuntament de Perpinyà, d?altres ajuntaments de la Catalunya Nord i la Generalitat de Catalunya). É a dir, centres que fan l?assignatura de català facultativa. Entre el primari i el col·lege hi participen més de 9.000 alumnes.

En l?ensenyament associatiu (privat) trobem:

  •  La Bressola (primària i secundària) fan ensenyament en català(immersió) sis centres amb més de 500 alumnes.
  • Comte Guifré (secundària) fa ensenyament en català (uns 25 alumnes).

 Andorra: un mirall mascarat

Quan el 28 de juliol de 1993 es va sentir parlar en català a l?ONU, amb motiu de l?ingrés del Principat d?Andorra a l?organisme internacional, ben segur que tothom va voler veure un reconeixement a moltes coses, si més no, començant pel propi Estat andorrà, el primer que té el català com a única llengua oficial. Per la part que ens toca, aquell reconeixement pensàvem que potenciaria de manera definitiva el paper del català a la societat andorrana, una societat amb una constitució complexa, on el pes de la població autòctona era cada vegada més fràgil (l?any 1995, la GEC situa en un 69,2% el nombre d?estrangers que viuen al Principat); i on l?impacte del francès i del castellà havia estat demolidor els últims temps. Avui aquest panorama lingüístic és encara més problemàtic amb l?arribada d?immigrants  procedents sobretot de Portugal fins al punt que el portuguès és la tercera llengua, superant el francès. Amb aquest panorama no és difícil coincidir amb Emili Boix i Jaume Farràs quan escrivien: ?Aquesta mitificació (la d?Andorra com un estat garant internacional de la llengua) ha estat simplificadora, perquè, entre d?altres raons, l?estatus legal de monolingüisme oficial de la llengua catalana no comporta necessàriament la seva hegemonia i legitimació socials? . (Les llengües, les identitats i els joves d?Andorra. Treballs de sociolingüística catalana. Núm. 12. 1994)

En aquesta situació incideix una estructura educativa plural, que reprodueix la coneguda i curiosa composició del Principat en una senyoria (poder) compartida per dos coprínceps, el bisbe de la Seu d?Urgell i el President de la República Francesa a la qual s?ha d?afegir la presència espanyola que és corresponsable amb França de la defensa militar del Principat d?Andorra i que  ?actua? com un poder fàctic més en l?àmbit educatiu.

Aquesta és la situació:

  • Sistema educatiu andorrà. Adopta com a pròpia la llengua oficial del país, el català. Un objectiu bàsic és que els alumnes dominin el català, el francès i el castellà, i el coneixement d?una quarta llengua, l?anglès.
  • Altres sistemes educatius: un sistema espanyol (públic), un sistema francès (públic) i un sistema privat que es regeix pel sistema educatiu espanyol.  En aquests sistemes hi ha la matèria de català, però no hi apareix l?objectiu bàsic de l?escola andorrana.
  • També existeix un sistema confessional (públic) que no depèn econòmicament ni institucionalment del sistema espanyol (està finançat per l’Estat andorrà), tot i que segueix el mateix programa educatiu espanyol (és en català).

L?escola reflex de la societat? La societat reflex de l?escola? A Andorra encara és més difícil establir aquesta mena de corol·lari. I, tanmateix, es fan constatacions al respecte que no són gens favorables al català: amb dades de 1999, el percentatge de població que té el català com a llengua materna és el 29,90% enfront del castellà que suposava el 43,4%. Què fa l?escola?, Que hi pot fer, pel català?

Reproduïm una anècdota que es recorda a la pàgina web del Govern andorrà i que ens temem que sigui premonitòria: dos alumnes portuguesos, en una escola francesa, a la classe de català, es comunicaven en… castellà!

L?Alguer: una petita escletxa per al català a l?escola

La situació de la llengua a l?ensenyament en el més petit dels Països Catalans, el país català de Sardenya, a l?Estat italià, ha patit alguns canvis significatius ens els anys darrers. D?entrada, des de fa vuit anys hi ha en marxa el Projecte Palomba, impulsat per Òmnium Cultural amb el suport del Municipi de l?Alguer ,de la Generalitat de Catalunya i l?Associació Enllaç de Catalunya, que ha fet possible que el 80% de l?alumnat de 4 a 14 anys faci una hora setmanal de llengua catalana dins del marc horari escolar però fora del currículum (és a dir, sense nota).  Es tracta d?una activitat que arriba a uns 1500 alumnes.

D?altra banda, des de fa dos cursos, a l?Escola San Giovanni s?ha posat en marxa, aprofitant els marges legals que permeten la Llei regional d?11 de setembre de 1997, de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna i la Llei estatal de 15 de desembre de 1999 de Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche, una secció experimental d?ensenyament plurilingüe (català, italià i anglès) que té com a primera llengua de referència el català de l?Alguer. La Costura, nom amb què es coneix aquesta secció, té el suport d?Òmnium Cultural, del Municipi de l?Alguer i de la Generalitat de Catalunya. Actualment, acull un quinzena d?alumnes de 3 a 5 anys.

En aquests moments, l?escola en català a l?Alguer té dos reptes immediats: aconseguir la continuïtat de La Costura i que el català formi part del currículum reglat de totes les escoles de la ciutat de l?Alguer (un fet que la legislació actual italiana permet). Sens dubte, cal que les autoritats locals i de la regió Sardenya s?acabin de creure l?ensenyament de la llengua (catalana a l?Alguer i sarda en la major part de l?illa), un fet que, malauradament no és clar ni per una ni per l?altra llengua.

Pere Mayans i Francesc Ricart

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!