EXCURSIÓ ALS GORGS DE LA FEBRÓ – COLLA D’AMICS GR

Després de deixar els cotxes a Arbolí hem pujat per un bonic i empinat senderó fins l’ermita de Sant Pau. Magnífica vista aèria del poble.

Després de creuar l’ermita hem seguit pujant fins les planúries de més amunt, abans de començar la baixada cap a l’altre vessant, pel grau de Vincabrers, en direcció al riu de Siurana. Formidables imatges del poble de Siurana i del seu embassament, amb la serralada del Montsant al fons.


Hem seguit el riu contra corrent per un camí força bo. A banda i banda, començaven a albirar-se forts espadats i els primers tolls importants ja convidaven a una remullada. Prop de la confluència del riu Siurana amb el barranc dels Gorgs hem tingut uns moments de confusió sobre la ruta a seguir. Res greu. Finalment hem arribat a la Gorguina, on encara no teníem pensat de banyar-nos. Però com que ja era l’hora prevista, ho hem fet. I després del bany reparador, hem dinat.

Una estona més de marxa per zones d’allò més ombrívoles i hem arribat al Gorg, on inicialment ens havíem de banyar. Si no haguéssim dinat feia poc, ens hauríem tornat a remullar amb molt de gust. Ens hem limitat a veure com un barranquista feia ràpel pel salt d’aigua.

Aquí hem retrobar els senyals del GR-7 que havíem deixat en sortir del poble i iniciar l’ascensió a l’ermita. Després d’un petit error sobre el sentit de la marxa (hem seguit una estona el GR en direcció inversa) hem continuat pujant barranc amunt, passant pel Gorguet, molt enclotat. Fins i tot aquí hi havia gent banyant-se.

Hem creuat el barranc per darrer cop i l’hem deixat enrere definitivament, tot seguint el GR en direcció a Gallicant i Arbolí.

Al poblet de Gallicant, avui abandonat i enrunat, hem fet la darrera aturada per contemplar la bonica vista de Siurana i el Montsant que es contempla des de l’era.

Per la baixada del collet dels Colls hem completat la ruta circular i hem arribat a Arbolí. Allí, un refresc reparador a l’exterior del bar dels escaladors ha estat el colofó de la darrera excursió de la temporada. Com a Colla, hi tornaren el mes d’octubre. 


 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en GRAN RECORREGUT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*