PETIT RECORREGUT PEL PAÍS DELS CÀTARS

Quan, fa anys, vàrem fer alguns trams del Camí dels Bons Homes, començant pel castell de Montsegur, a la Maite i a mi ens van quedar les ganes de conèixer altres indrets relacionats amb l’odissea dramàtica d’aquells bons homes, també coneguts com albigesos o càtars. Una odissea del segle XIII i principis del XIV forçada per la persecució a què foren sotmesos per part del Papa de Roma i del rei de França, pel fet de practicar un cristianisme massa cristià.
Doncs bé, aquest passat cap de setmana hem tingut ocasió de recórrer alguns d’aquells llocs.
Després de fet nit a Bellver de Cerdanya ens hem desplaçat fins a Carcassona, ciutat que va caure en poder dels francesos l’any 1209, al principi de la creuada, quan tota la població càtara en fou expulsada.
De Carcassona, passant per Limoux per fer provisió de blanquette, el xampany local, ens hem arribat fins alguns dels castells més emblemàtics de la zona, els dos de Perapertusa i el de Querbús, darrers indrets que també van acollir càtars fugitius abans d’entrar a Catalunya. Són uns castells allunyats de actual ruta turística dels Bons Homes, però us asseguro que val la pena visitar-los.
La nit de dissabte a diumenge hem dormit a Sant Pau de Fenollet, un poble ja de la Catalunya Nord però on el català sembla haver-se perdut del tot.
La tornada cap a Barcelona l’hem feta en dues etapes: la del matí, per carreteres secundàries i fins a Ceret, magnífica! Un primer tram d’Estagel fina a Illa de Tet passant per Bellestar i Cassanyes, amb el massís del Canigó, nevat, al davant nostre. I un segon tram d’Illa de Tet fins a Ceret, passant pel priorat de Serrabona, un itinerari que sorprèn per la bellesa dels paisatges i la meravella artística i arquitectònica del monestir, amb detalls increïbles a l’interior de l’església. 
El dinar a Ceret, una vila on es respira art, cultura, tradició i modernitat, acompanyat d’un dia esplèndid de primavera, ha culminat un cap de setmana per recordar.
Després de dinar, autopista i cap a casa. 


Abans d’entrar a la ciutat emmurallada de Carcassona


Un detall del castell i la muralla de Carcassona


L’església de Limoux des del pont del riu Aude


Els castells de Perapertusa i Sant Jordi abans de començar la pujada a peu


El castell de Perapertusa des del castell de Sant Jordi


Vista exterior del priorat de Serrabona


Detall de la tribuna interior de l’església de Serrabona, feta amb marbre rosa del Conflent. Divideix la nau en dues parts, una pels canonges i l’altra pels fidels.


Detall del claustre, vist des de l’exterior


Portalada d’una església de Ceret 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en RODAR MÓN. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a PETIT RECORREGUT PEL PAÍS DELS CÀTARS

  1. JRRiudoms diu:
    Felicitats pel viatge per terres tan carregades d’història.

    Sant Pau de Fenollet (i amb ell, la comarca de la Fenolleda [Fenolhedés]) pertany al domini lingüístic occità. Malgrat ser dins del departament dels Pirineus Orientals, la Fenodella lingüísticament “pertany” a Occitania. Certament, l’utilització de l’occità es molt minoritari, “pertanyi” a quí “pertanyi” Sant Pau de Fenolhet.

    Atentament

  2. Narcís Llauger i Dalmau diu:

    Perapetusa. Gràcies. Magnífiques fotos. A disfrutar.