Enquestes
Ja dèiem en un apunt anterior, La ciència econòmica que necessitem., que la investigació científica comença per les hipòtesis i que les lleis científiques no es poden extreure inductivament de la observació, que no és possible observar res sense hipòtesis prèvies.
En general, i deixant de banda la mala fe, les enquestes que surten als mitjans de comunicació, també les del CEO, són opinió. L’opinió no és coneixement. Pot molt bé ser cert que “jo opino que la Terra és plana”.
I això és així perquè no utilitzen per a les seves observacions hipòtesis científiques; utilitzen, més aviat, certes nocions del sentit comú que com a tals són vagues i ambigües: el significat d’aquestes nocions té un ampli camp de variació i no sabríem dir amb precisió quina és la seva extensió, fins a on són aplicables. Els resultats han de ser també, doncs, afirmacions vagues i ambigües pròpies de la opinió i sense base científica.
No serveixen, doncs, per a res des del punt de vista del coneixement?. Són opinió i l’opinió no és ignorància absoluta. L’opinió se situa entre la ignorància i el coneixement segons Plató. El coneixement que poden contenir s’hi troba amagat i no es pot extreure sense teoria científica.
Agafem per exemple la pregunta de l’enquesta del CEO que comentàvem en l’apunt anterior: “Què creu que té més importància a l’hora de decidir el seu vot en les properes eleccions al Parlament de Catalunya?”. Les diverses respostes estableixen classes d’individus que, tanmateix, difereixen àmpliament en altres característiques especialment importants.
I la correlació inversa de la variabilitat d’aquesta resposta amb la variabilitat del suport a un estat independent, no serà producte d’alguna d’aquestes característiques subjacents?
Tenim les nocions teòriques adequades per aclarir tot això? Si més no, podem intentar hipòtesis explicatives de la correlació?. Hipòtesis que desprès puguem sotmetre a comprovació.