SALVADOR BALCELLS

Els mitjans de comunicació, tan escrits com audiovisuals, són percebuts sovint com a òrgans de propaganda o difusió de determinades idees, siguin de dretes, de centre o d’esquerres. O, en el cas transversal que a nosaltres ens afecta, catalanistes o espanyolistes. Allò que diuen, especialment en els comentaris editorials i en el tractament de les informacions, cau bé als partidaris perquè s’adapta als seus prejudicis. Fins i tot, en el cas excepcional que algun mitjà vulgui demostrar una certa obertura ideològica i publiqui o difongui opinions que no coincideixen amb la línia que se li suposa, és percebut pels seus com un gest de generositat i amplitud de mires i pels contraris com una simple aparença amb l’únic objectiu de vendre més i ampliar audiència.

Aquesta excepcionalitat i obertura de què parlo, es pot trobar sobretot en mitjans barcelonins i catalans en general. No tant en els de Madrid, molt sovint sectaris fins a extrems que voregen la delinqüència.
Com deia Ramom Barnils: Deixar Espanya de banda no és per a nosaltres una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d’esquerres: és una simple qüestió de bon gust.