L’ALTRA CONXORXA DELS ENZES

Un dels sectors més contraris al procés sobiranista endegat a Catalunya és el de l’alta burgesia catalana, les anomenades elits econòmiques. En alguns casos per convenciment i en d’altres per la por de perdre-hi diners.
Ja sigui a través de les seves institucions representatives o dels lobbys privats, fa temps que es mouen discretament per tal de reconduir la situació cap a un acord econòmic equivalent al pacte fiscal, que satisfaci alhora les seves necessitats d’inversió pública en infraestructures i redueixi considerablement el percentatge de partidaris de la independència fins a deixar-lo de nou com a opció minoritària i, per tant, negligible.
Per això portaven setmanes de contactes i pressions per sota mà davant del govern espanyol.
I per això mateix han quedat perplexos en conèixer el contingut dels pressupostos generals de l’Estat. Perplexos, decebuts i amb la sensació d’haver estat menystinguts o de ser víctimes d’una broma de mal gust.
Ja els està bé, per ximples i babaus! 
A veure si s’adonen d’una vegada que amb Espanya no hi ha res a fer, i que allò de “Antes alemana que catalana!”, és a dir, la catalanofobia de sempre, segueix plenament vigent.
Que no s’enganyin. Per molt que se sentin espanyols, vistos des de Madrid ells també són catalans. Per tant, menystenibles.
Si no s’adonen d’això voldria dir que l’autoodi, aquest fenomen neuròtic típicament català, no només en les elits, està tan arrelat que ja no tenen remei.
Aleshores potser caldria preveure, en els pressupostos de la Catalunya independent, una partida important per a centres i estudis psiquiàtrics.
Com que sóc optimista per naturalesa, espero que no haguem d’arribar a aquests extrems i que tot plegat hagi servit perquè obrin els ulls d’una vegada. Al menys uns quants d’ells…
 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en DE TOT I SENSE MANIES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*