LA PUJADA AL FUJI

Ho hem aconseguit! Després de molt de temps desitjant-ho, finalment, el passat divendres, la Maite i jo vam poder fer la pujada al mont Fuji, la muntanya més alta i emblemàtica de Japó (3.776 m.).
Tot seguint la tradició, la primera part de l’ascensió fou de dia, fins als 3.100 m. del refugi Toyo-kan, on vam menjar i dormir tot reposant forces per a l’assalt al cim, que faríem de nit.
El tram final va ser molt pesat però d’allò més espectacular, amb una munió de punts de llum dels milers de persones que pujaven en fila índia pel senderó de roques volcàniques, per tal de poder contemplar des del cim el naixement del nou dia i la sortida del sol a l’horitzó.
Dissortadament, la boira va frustrar en bona part l’espectacle. En començar a clarejar el nou dia vam iniciar la baixada i no va ser fins ben bé mitja hora després que vam poder gaudir del sol ixent i de l’imponent paisatge de les valls, llacs i muntanyes properes. La més llunyana Tòquio, impossible de veure pels núvols que la cobrien.
Heus aquí un petit reportatge fotogràfic: 


La Maite i jo abans d’iniciar la pujada


Cartell indicador de la ruta


Més indicacions


La cua de gent muntanya amunt


La mateixa cua, de nit

 

Davant d’un monòlit que indica el cim. Feia un fred que pelava 


La sortida del sol enmig de la boira 


Japonesos fotografiant el sol naixent, ja en plena baixada


Un paisatge espectacular un cop la boira s’esvaeix 


Moments de descans a mitja baixada, amb una vista espectacular del llac Yamanaka 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en GRAN RECORREGUT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*