Els dies i les dones

David Figueres

Publicat el 7 d'abril de 2007

SOBRE ELS NÚVOLS

L’home que aquest vespre passarà a la glòria científica, no és pas un somniador malgrat que la seva conferència dugui per títol: "Sobre la modificació dels núvols". A començaments de desembre, hi fa fred en aquest soterrani de Plough Court, a Londres. Amb tot, l’home que aquest vespre passarà a la glòria científica, hi està acostumat. Hi treballa.

En aquest soterrani hi ha passat els millors moments i el pitjors moments de la seva vida. Fa cosa de sis anys, va tenir un accident que li deixà la cama malparada, d’aquí que baixi les escales ranquejant una mica. Molta gent li plany aquest mal, però l’home que aquest vespre passarà a la glòria científica, no hi està d’acord.

La seva severitat en el vestir -barret simple i rodó, corbata fosca, vestit auster-disfressen un cor sensible, falaguer a les emocions, com la majoria dels mortals. I encara que ningú no dubti que el fet que des dels vuit anys estigui mirant al cel li ha permès arribar a ser-ne un expert en això dels núvols, pocs s’imaginen que en el tractat que està a punt de fer-lo famós, hi intervingué més saber-se en un oasi compartit, que no pas un exercici netament científic.

Hem de tornar a l’afer de la cama. Per prudència se li recomana repòs. L’home que aquest vespre passarà a la glòria científica, discrepa, però hi accedeix. Tornarà al seu Yorkshire natal. El pare el rebrà amb fredor: ara ja sap que el seu fill no es dedicarà a la granja. 

Un dia, treu el cap per la porta una noieta. L’home que aquest vespre passarà a la glòria científica es ruboritza, s’estranya, es torba. Els seus vint-i-dos anys no li donen per més. La noia, sabent de la seva dissort, s’ha ofert a llegir-li les sagrades escriptures. Ella es dóna a conèixer. Ell la recorda: quan va marxar a Londres no era més que un nap-buf i ara…

Una convalescència que es preveia desagradosa es gira com una truita. Mentre sent la paraula divina, l’home que aquest vespre passarà a la glòria científica, no pot apartar els ulls de la seva lectora. S’oblida dels núvols, del cel. Tot això, ell, ho té més a la vora que mai. 

Per justificar aquestes lectures tan llargues, que per part d’ella són iguals de complaents, l’home que aquesta nit passarà a la glòria científica instrueix a la Mariabella, que es diu així aquesta volta celeste, en botànica, francès, geologia… La cama es recuperarà més ràpid del que tots dos voldrien, però, i cal dir-se adéu.

Aquest adéu, dura dotze anys. Mentrestant, munions de cartes. És en aquests papers que l’home que aquesta nit passarà a la glòria científica, explicarà al seu amor què són els nimbus, els estratus, els cirrus… i tots dos compartiran el blau veient-se passar els dies com núvols sense ancoratge. Compartint una mateixa visió, s’espolsen melangies del damunt.

Damunt el faristol, l’home que aquest vespre passarà a la glòria científica, hi deixa un plec de fulls. Beu una mica d’aigua. S’escura la gargamella. Es fa un silenci a la sala. Luke Howard aquest vespre del 6 de desembre de 1802 està apunt de donar nom als núvols i de passar a la història.

Però ell ni una vegada ha pensat en els núvols, ni en la glòria científica que està a punt d’assolir, tots els pensaments han estat per Mariabella i per aquell dia de primavera que armant-se de valor, va deixar el seu Londres i va dirigir-se a Yorkshire per demanar-li si d’ara en endavant, li faria res de veure passar els núvols per sempre més al seu costat.

Això, i altres coses sobre els núvols, ens ho explica Stéphane Audeguy a la seva novel·la La teoria dels núvols



  1. Els núvols només són núvols, però si proven d’esbrinar a què s’assemblen o quin nom els hi escau, llavors esdevenen epopeies, teosofies, i àdhuc històries d’amor, que tu ens saps contar tan bé…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Negre sobre blanc per dfigueres | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent