Excursió pel Montnegre – Colla d’amics GR

Ahir diumenge va tenir lloc la darrera sortida de la temporada 2012-2013.
En un dia que semblava de ple estiu, fou un recorregut circular sortint del Coll de Can Benet (davant de Can Benet Vives), seguint el recorregur del GR-92 fins Sant Martí de Montnegre.
Allí vam enllaçar amb el GR-5 en una pujada de fort pendent fins el Coll de Basses.
Aquí vam deixar el GR i, trencant cap a l’esquerra, tot seguint per la fageda i la roureda d’en Preses vam arribar fins el punt culminant de la serralada, el Turó Gros, de 758 m.
Agosarats, desobeint un rètol indicador de perill, ens vam enfilar fins dalt de tot de la torre de guaita d’incendis, que té vistes sensacionals de tota la serralada, el Montseny, La Selva, el Maresme, el mar, el Pirineu nevat i, fins i tot, vam poder veure la fumera de les motos que sortien del circuït de Montmeló.
Després vam seguir fins l’ermita de Santa Maria de Montnegre, que fa poc estava en ruïnes i on s’ha fet una restauració amb més aviat pocatraça.
Aquí mateix hi ha el tros de soca que queda del famós roure gegant. Se n’ha extret informació genètica per a un plançó que comença a crèixer al seu costat.
La font que hi ha a tocar d’aquest lloc fa una aigua boníssima i fresquíssima.
A continuació vam seguir pel mateix camí fins enllaçar amb la pista que puja de Calella.
Uns quinze minuts seguint aquesta pista i ja completaven el cercle arribant al Coll de Can Benet, on teníem els cotxes.
Per dinar ens vam arribar fins el proper nucli d’Hortsavinyà, on hi ha un centre d’informació de la serralada i una magnífica zona de pic-nic.
Vam completar la jornada, d’una intensa calor, arribant-nos fins la propera població de Malgrat de Mar on, gràcies a la gentilesa dels bons amics i companys Antoni Cardona i Rosa Vilardell, vam gaudir d’una estona de platja i d’un berenar de comiat.


Lloc de sortida i arribada de l’excursió


Alzina monumental de Can Preses


Església de Sant Martí de Montnegre


El Montseny des de la torre del Turó Gros


Resta del roure de Santa Maria i, a dins de la gàbia, el plançó


Església de Sant Llop d’Hortsavinyà


El berenar després del bany a Malgrat

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en GRAN RECORREGUT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*