Ara que ja s’ha acabat la temporada del Barça –penosa segons tots els entesos–, potser val la pena de trobar arguments que en minimitzin el mal gust de boca. D’entrada, podríem relativitzar els mals resultats. De sortida, podríem justificar-los.
Relativitzem-los! El Barça no ha guanyat
la Lliga, tot i que n’ha quedat al capdamunt amb els mateixos 76 punts que el campió oficial, el Real Madrid. Fou eliminat a vuitens de final de
la Champions League, igual que l’equip madrileny. Tampoc no ha guanyat
la Copa del Rei, però va caure a semifinals, mentre els blancs n’eren foragitats a vuitens. En conseqüència, el Barça té globalment millors resultats, es digui el que es digui. A més a més, quants dels 20 equips de primera divisió signarien a ulls clucs, a inici de temporada, arribar a aquests registres al final? Segurament, 17 o 18.
La insatisfacció de l’aficionat –amplificada per la premsa esportiva– no s’origina en una anàlisi objectiva del balanç final sinó en la distància entre l’obtingut i l’esperat. Si les expectatives no haguessin estat tan triomfalistes, potser la valoració seria ara més animada. De fet, aquest és un principi que s’estén molt més enllà de l’àmbit esportiu: l’eufòria i la decepció sovint s’allunyen de la informació nua. Malgrat això, l’eufòria i la decepció solen influir més en les decisions que la informació nua.
Tal com proposava, després de relativitzar els resultats, toca justificar-los. En aquest aspecte, em remeto als arguments de John Wesson, un expert en Física Teòrica que va publicar fa uns anys The science of soccer. A través d’anàlisis rigoroses, hi demostrava que, als esports de baixa puntuació (com el futbol), la probabilitat d’un bon resultat per part de l’equip més feble és notòriament més elevada que en esports de puntuació alta (com el rugbi o el bàsquet). Per què? Vegem-ho.
En tots els partits –de qualsevol esport– hi ha un component innegable d’atzar, de bona o mala sort (segons com t’ho miris). Aquesta influència pot corregir-se si hi ha moltes ocasions d’anotar un punt, de manera que l’equip més bo, si fa un partit correcte, acaba decantant el marcador al seu favor. Aquest, però, no és el cas del futbol. Es pot demostrar fefaentment amb càlculs de probabilitat.
Una prova senzilla és que, en les victòries dels equips febles sobre els forts, el resultat més freqüent és l’escuàlid 1-0. És la conseqüència d’haver aprofitat una ocasió afortunada i haver-la defensat amb fermesa i no pas l’efecte lògic d’un joc superior o d’un millor plantejament tàctic. A la lliga passada, certament no va haver-hi cap partit en què un rival més feble guanyés per 1-0 al Barça, però va haver-hi cinc partits d’aquestes característiques que van tancar-se amb 1-1. Deu punts i una lliga perduts per culpa de les lleis matemàtiques.
Com pot deduir-se de tot plegat, ni es va fer tan mal paper (relativització) ni fou culpa de l’equip o l’entrenador, sinó de tenir la teoria de probabilitats en contra (justificació).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!