DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (38) per Jordi Moners

Dissabte 9 de setembre      Gavà – El Prat de Llobregat

Cap a les nou ens comencem a concentrar a la cruïlla de la Rambla amb Santa Maria de Calafell. Se’ns atura un home, ja retirat, d’uns setanta anys, nat a Bagà. Sense embuts ens aboca: “Nois, m’agrada això que feu, però no aconseguireu res!”… El veig un bon jan i enceto conversa polèmica. En l’espai de tres-quatre minuts el faig canviar totalment de parer, o almenys de paraules: de “ningú no en fa cas”, passa a “sí, és clar que sempre hi ha algú que es preocupa, però vaja…!” fins a “evidentment, la majoria de la gent n’està farta i tothom se’n queixa…”.

Evidentment era un bon jan, influït això sí, pels quaranta anys de manipulació informativa i deformació política, que, com molta gent que hem trobat durant la Marxa, ens han volgut mostrar la seva simpatia i solidaritat, fins i tot col·laboració, amb unes expressions tan mal girbades i negatives com aquesta. On hem arribat! On t’han fet arribar poble meu! Corrosió, negació, girada d’esquena, destrucció… és la primera reacció de molta gent quan li ofereixes una alternativa a la realitat que ens obliguen a viure els oligarques.

De totes maneres, si hi dialogues sovint pots arribar a guanyar-te’ls. Aquesta, doncs, ha de ser la via: dialogar i polemitzar. Ens digué que havia treballat en l’extracció de sorra a la part baixa de Gavà i hi havia tret nombroses restes arqueològiques: àncores, àmfores, etc.

Cap a les deu reprenem la Marxa uns trenta. Passem per Viladecans i arribem al Gato Negro, on girem cap al Prat. Passem per la dreta perquè l’arbreda hi fa una ombra molt bona d’aprofitar, tot i que sabem que per carretera cal passar per l’esquerra. En arribar a la gasolinera Sant Ramon dos guàrdies civils que hi feien guàrdia -els treballadors fa dies que estan de vaga- ens donen l’alto. Els diem que travessem de seguida la carretera i continuarem per l’esquerra, però quan som al seu costat no ens parlen de normes de circulació. Què som, qui som, on anem, quin significar té aquesta “manifestació”? Què volem? Què és això de “Marxa del Llobregat?” És autoritzada i legal? Ens fan desplegar la pancarta -que normalment només duem oberta en els llocs o trajectes poblats- i no entenen res. Es veu que el Govern Civil no havia avisat aquest pobre servidor de l’ordre que aquest matí la Marxa havia de passar per aquí.

Els parlem en català i tot i que no fan gaire la cara d’entendre’ns massa, finalment accepten les nostres explicacions i ens deixen tirar endavant. Es devien pensar inicialment que érem un moviment de solidaritat i agitació amb la vaga de gasolineres.

Tirem endavant. Se’ns va afegint gent. Els de la UEC Centre i els de la Barceloneta, els matrimonis de Sabadell… En arribar a l’entrada del Carrefour en Salvador ens aconsella que hi passem. Podrem fer-hi propaganda. Quan volem desassedegar-nos i anem a una font, al cap de tres-quatre glopades s’acaba l’aigua. Toquem el crit d’alerta amb el megàfon, antimonopolista, anticocacola i anticonsumista. Resultat: torna a venir l’aigua. Conclusió lògica: gran victòria de la resistència popular en la lluita contra el capitalisme…

El Salvador ens diu que fem temps, que el cercavila encara és lluny del final de la Rambla. A pas de passeig, anem tirant per la Granvia i desviació cap al Prat per sota la carretera.


Arribada de la Marxa al Prat

En sortir del soterrani ja veiem les primeres persones, algunes amb màquines de fotografia, que ens vénen a saludar. Sota el pont del tren i a la cantonada de la Rambla una gernació ens espera i aplaudeix. Hi ha gegants, capgrossos i xanclers. Avancem. Molta gent surt als balcons, al carrer, de les botigues, fàbriques i tallers. Vaig megafonejant. A la plaça dels autobusos girem cap al mercat. Sensacional: és un mosquer de gent astorada, admirada, que aplaudeix i s’interessa. Es veu que en Xirinacs s’ha incorporat a la Marxa. Jo encara no l’he vist ni ho sé.


La Marxa després de passar pel Mercat Municipal 

L’Ajuntament, malgrat que els hem avisat i demanat que engalanin balcons, és totalment despullat. Ho faig notar a crits de megàfon. Empleats treuen el nas per les finestres. Continuem per carrer Casanovas, avinguda Montserrat, Frederic Soler i Ferran Puig, fins a tornar a la Plaça i davant l’església llegim el manifest. Al carrer Casanovas en Xirinacs es posa a la primera fila de la Marxa.


Encapçalament de la manifestació

Aquí no he vist ningú del PSAN en pla representatiu. Escadusserament alguna cara coneguda en pla d’observador i participant passiu. L’ERC s’emprenya perquè no hem passat per davant del seu local. Havien preparat un cartell de salutació i el cant del Segadors. Llàstima que a part aquestes delicattessen no havien fet res més per la Marxa. Ni tan sols ens havien vingut a rebre a l’entrada del poble. Ben enrabiats siguin, doncs!

En Salvador llegeix el manifest local i jo el general. Molta gent i el Jaume Codina filmant-ho tot per a la televisió. En veure la TVE, alguns partits van a buscar banderes.


Expectació durant la lectura del manifest

En acabar anem a dinar al jardinet al costat de la piscina, on es farà l’assemblea. L’alcalde ens ho ha autoritzat, però amb la condició o recomanació que no embrutem el jardí amb deixalles. Ignorant fins al final, no sap (es veu que no llegeix diaris) que hem tret en alguns llocs la merda que els Ajuntaments havien deixat o permès que altres deixessin!.

Així s’acaba el dietari de la Marxa del Llobregat el·laborat per en Jordi Moners i Sinyol. A continuació, alguna fotografia més de la Marxa pels carrers del Prat i de la festa final posterior, en la què en Jordi també hi tingué un paper destacat. 


La Marxa per l’avinguda Verge de Montserrat


Salvador Balcells acompanyat de membres del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes


Foguera de la festa final


Llançant al mar l’ampolla amb aigua neta de les Fonts del Llobregat


Dances i xerinola a la festa final 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.