DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (37) per Jordi Moners

Divendres 8 de setembre       Sant Boi – Sant Climent – Viladecans – Gavà

A dos quarts de deu som a la plaça després d’haver anat a parlar amb el senyor Gilabert. Arriba en Pere. El grup de marxaires ha dormit a ca la Mercè. Ens esperen esmorzant en un bar del barri de Can Bori. Hi anem. Cap a dos quarts d’onze sortim. Les urbanitzacions il·legals i les escombraries a peu de carretera empudeguen i desvirtuen un paisatge que sense això hauria estat meravellós. Sant Ramon a l’esquerra. Al fons finalment Sant Climent de Llobregat. Trobem la Rosa. També ens hi esperen en Jaume Vendrell i algú més. Tots plegats som quinze. A l’entrada fem servir el megàfon i ens venen a rebre joves amb pancartes. Ens esperen a la plaça de la Vila. Quatre regidors amb el substitut de l’alcalde, que està de baixa. Això ho hem vist a molts ajuntaments. No cal comentar-ho. Tanmateix a Sant Climent l’ajuntament és diferent. Convoca el poble quan hi ha problemes greus -i n’hi ha haguts- i és el poble qui ho decideix (abocador d’escombreries, cementiri, etc.).

Ens saludem i ens ofereixen síndria i meló. A cor què vols! No ens ho podrem acabar pas! Fan música “Els Segadors”. Llegim els manifestos i venem material. Xerrem.

Cap a migdia baixem i a mig camí ens espera la gent de Viladecans. Entrem al poble en Festa Major. Utilitzem el megàfon. A l’entrada, quan passem per davant del seu local, se’ns afegeix el PSUC amb una pancarta. Després d’altres partits. És la llei del mínim esforç i del màxim rendiment. A la Rambla fan sardanes i esta engalanada amb pancartes de la Marxa, banderes catalanes i fifti-fifti d’espanyoles. En parar la cobla fem una passejada amb cançons, eslògans i crits de la Marxa. Un delegat de l’Ajuntament ens apressa a anar a dur el manifest a l’alcalde, que ja ens espera. Decidim saludar primer el poble ballant una sardana. Fem una gran rotllana, marxaires i poble, i un cop acabada ens dirigim a la casa de la vila. Obra noble, modernista. Tot i que del balcó estant l’alcalde ens ofereix de pujar-hi a llegir el manifest, decidim fer-ho a baix. Un cop llegits tots dos, pugem i som rebuts. L’alcalde fa seva la proposta, diu que ja fa vuit anys havia reivindicat la salvació de “la gallina dels ous d’or”, com li agrada de dir. Ens avancem -que no passi com a Molins de Rei- i li demanem que els dos manifestos, el local i el general, siguin discutits al ple municipal, amb les forces polítiques i socials locals per tal de dur-hi a terme tot allò que faci referència a Viladecans. Ho accepta molt cordialment i efusiva.

Amb la camioneta d’en Jaume pugem a dinar a Sant Climent com havíem decidit -al Racó- i cap a les cinc em tornen a baixar. Ens trobem amb la colla de Viladecans que ens volen acompanyar fins a Gavà. Quan érem a punt de partença arriben la Núria i el Juanjo amb la notícia que l’alcalde del Prat havia posat obstacles a la Marxa. “La Marxa no podrà fer-se al Prat” digué “perquè manquen els permisos i passos burocràtics…”. Sort que la Núria tenia les còpies amb el timbre de l’Ajuntament. “No en sabia res!” respongué meravellat l’alcalde. “Això és cosa de vostès” li fou contestat, en veure la Núria que l’alcalde o bé descobria una desorganització total de l’Ajuntament o bé li volia prendre el número per tal d’incrementar nerviosismes o de fer el boicot fins l’últim moment, ara que –sobretot després de la legalització de la Marxa- els ajuntaments ens havíem obert els braços. Evidentment, l’alcalde del Prat no volia deixar de ser fidel a la seva trajectòria feixista i obstruccionista a qualsevol activitat que sorgeix espontània de qualsevol dels seixanta mil ciutadans pratencs.

Decidim que, passi el que passi, la marxa arribarà al Prat amb permís i sense i que és l’Ajuntament i l’alcalde com a president nat, que, ara, ha de solucionar les deficiències en que ell ha incorregut.

Tranquil·lament i lentament la Marxa va per la carretera de Santa Maria de Calafell i d’aquí a Gavà. A l’arribada, un grupet encapçalat pel Jordi Solé i, a la Rambla, una pila de gavanencs ens espera. Cercavila, lectura de manifestos al passeig Maragall i tall contundent a un manifest “privat” del PSUC que ja començava: “como que no hemos sido invitados al secretariado de la Marxa queremos hacer constar…”.

No massa animació popular. Arribem a la Torre Lluch on es passen diapositives (“Pedagogia de la Natura”) i després dos membres d’una plataforma de defensa de la natura, un d’ells de la Unió de Pagesos de Viladecans, fan una xerrada col·loqui sobre “els abocadors d’escombraries” i la problemàtica de la recuperació de les aigües residuals a la zona de Gavà-Viladecans. Acabada la xerrada foc de camp al descampat dels jardins de la Torre Lluch. En Salvador i jo ens n’anem mentre la resta continua fent gresca. Aniran a dormir a cases particulars. Nosaltres dos al Prat.


Curiosa carta de l’alcalde de Viladecans al Governador

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*