SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (36) per Jordi Moners

Dijous 7 de setembre          Esplugues – Cornellà – Sant Boi

Al matí duc a adobar el megàfon. Cap a les quatre arribem a Esplugues. La colla encara dina. L’apressem. A dos quarts de cinc sortim 20 marxaires cap a Sant Ildefons de Cornellà, on arribem poc abans de les cinc. Molt de trànsit i soroll a la carretera que no ens permeten de fer funcionar el megàfon. A la plaça de Sant Ildefons ens esperen quatre organitzadors de Cornellà: en Ramon Rull i uns altres que diuen ser de la UEC. Continuem pels carrers de Cornellà fins a la vila vella, on en una plaça ens esperen unes quaranta persones més. Aquí fem una parada i uns quants crits. Es queden en Salvador i l’Albert per acompanyar els actes que s’hauran de fer més tard. Muntada a darrera hora, la comissió organitzadora havia organitzat actes sense coordinar-los amb els altres ni amb l’itinerari i horari de la Marxa.


Paradeta de material de la Marxa 

Així, el gros del grup de marxaires continuem cap a Sant Boi, on ens esperen a les sis a la plaça de Catalunya.

(A Cornellà més tard aniran al terraplè del riu on dipositaran unes pintures murals, llegiran els manifestos i després tornaran a la plaça cap a les set del vespre, on s’hi reuniran unes tres-centes persones).

Tirem endavant, amb pol·lució arreu i un sol que ens emprenya doblement, perquè a més de fer-nos suar, se’ns fica a la vista. Travessem el riu -visió dantesca de les obres de “canalització” que més ben dit seria de “desertització o llunificació del Pla”- on veiem la irracionalitat d’unes obres públiques contràries a tota norma de servei o utilitat pública, antisocials, antieconòmiques, antiecològiques i anticatalanes en la seva mentalitat d’explotació i destrucció sense miraments, típica de les obres del capitalisme imperialista als territoris colonials… Devastació massiva d’unes terres que fa pocs anys encara eren de les més fèrtils d’Europa…

Continuem fins al “Gato Negro” i entrem a San Boi de Llobregat. Rebuda i lectura del manifest a la plaça de Catalunya. D’allí, cercavila cap a la plaça Calvo Sotelo. Els seguidors en van incrementant pel camí, de cent cinquanta passen a dos-cents o tres-cents. Un cop a la plaça, els grups de veïns ens ofereixen una paròdia de l’enterrament del Llobregat. Improvisada -vull dir poc preparada- però molt engrescadora. Gran animació i col·laboració de xics i grans. Jo amb el megàfon també hi col·laboro amb rodolins adients. L’acte se celebra en castellà. Els crits del megàfon s’alternen en castellà i català.

Després passem al barri de la Cooperativa. Allí es llegeix, en castellà també, el manifest del barri. Crits de megafonia i passejada cap a la Colònia Güell. Allí mal sopem. Ens hi quedem fins que cal tornar a Sant Boi per la lectura a la plaça de l’Ajuntament i festa reivindicativa a la Rambla (“Volem una Rambla per a passejar, no un aparcament, no al trànsit de productes perillosos per la Rambla”). Jo m’he quedat a la Colònia on farem una xerrada-col·loqui. És curiosa una crítica que em fa un home d’edat al poble que ho embruta tot i als grups ecologistes “que ho critiquen tot”, que vé acompanyada d’una justificació d’ICONA i altres institucions oficials, precisament perquè han plantat innombrables boscos d’eucaliptus (!). Li contesto tallant i dur, explicant la manipulació de la informació i les relacions entre diputacions i ajuntaments i empreses papereres, evident en el cas de Girona amb la Torras Hostench.

Un representant de Santa Coloma de Cervelló explica la situació allí -urbanitzacions, indústries no legals, extraccions, contaminació, destrucció de fonts…-

A Santa Coloma el Salvador fa al mateix temps una xerrada.

A Sant Boi, també a la mateixa hora s’ha acabat el cercavila i es llegeixen els manifestos. A la nit, xirinola a la Rambla fins a la una. La Rambla ha tornat a ser, per un dia, el que havia estat. Malauradament demà tornarà a ser aparcament de cotxes i els vianants hauran de fer slalom si hi volen passar. I els camions amb productes perillosos trobaran el camí lliure per passar-hi a una mitjana de catorze cada hora.

Conversa amb un espontani:

–No et pesa el megàfon?

–I a tu, no et pesa la cigarreta?

A Sant Boi de Llobregat, gran èxit dels organitzadors!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.