DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (33) per Jordi Moners

Dilluns, 4 de setembre       Martorell – Sant Andreu de la Barca – Pallejà – El Papiol – Molins de Rei – Sant Vicenç dels Horts.

El dia comença trist. La gentada d’ahir s’ha convertit en quinze marxaires, que augmenten a vint en arribar al pont de l’autopista. Un company del secretariat de Martorell ens acompanya fins a Sant Andreu de la Barca. Allí ens demana quinze pessetes per poder agafar l’autobús de tornada. Pobre noi!.

Cap a tres quarts d’onze arribem a Sant Andreu i ens reben un grup de nois, animats però tristois per la poca resposta de la gent del poble. Fem el cercavila i en una plaça llegim el manifest. El Salvador munta la paradeta. Mitja hora després reprenem la marxa i ens segueixen uns trenta amics del poble, que ens acompanyen fins a la sortida.

Cap a Pallejà som dues dotzenes (quatre o cinc de Sant Andreu han seguit amb nosaltres). Un home ens ve a rebre a l’entrada del terme municipal i continuem. El temps s’enverina. A l’entrada al poble comença el xàfec (la plujeta ja havia començat abans). Ens aixopluguem com podem. En una semipausa continuem lleugers. Passem pel mercat, totalment desert. Els marxants, en les seves roulottes i coberts de plàstic, tanquen botiga. Arrecerats sota uns balcons que ens estalvien la pluja, fem tronar el megàfon davant l’estranyesa dels venedors. Ningú més, llevat d’alguna granota, ens escolta.

Continuem i entrem en un bar que el secretariat local ens havia preparat per un petit refresc. Allí comença a bots i barrals el gran diluvi. Dins la desgràcia hem tingut sort d’ésser a aixopluc. Telefonem a en Pere, que vindrà a fer la presentació de la Marxa i els seus objectius aquest vespre al Parc Municipal. Això si fa bon temps. Si no, a la Sala de Cultura. Dos o tres cotxes estan disposats a traslladar-nos al Papiol. Un d’aquest poble, avisat, ve a cercar-nos. Malgrat tot decidim continuar a peu, llevat dels de Sant Andreu que se’n tornen. Alguns haurien continuat si hagués fet bon temps. Fins al Quatre Camins tot va bé. Allí trobem el cotxe del Papiol però preferim continuar a peu. Passat el riu, ja entre Molins i el Papiol trobem el Salvador amb el seu siscents, el cotxe de Sabadell, el de Sant Vicenç i la roulotte de la Magda. Tots ens ofereixen passatge perquè el temps es torna a enverinar. Refusem i al cap de pocs minuts comença de nou la pluja torrencial: vint o trenta minuts sota un diluvi. La pujada al Papiol, ja empapats com a ànecs, és meravellosa. Torrents per tot arreu i xipolleig pels carrers.

Sota la caputxa-capelina amb el megàfon crido contra els depredadors de la natura -els capitalistes- i contra Sant Pere que ens aboca l’aigua a samalades.

Al Papiol hi entrem a l’hora de dinar. No veiem ningú, llevat d’alguns ulls que surten entre les cortines darrere els vidres dels portals. Arribem a la rectoria. Ens quasi despullem. Qui es pot canviar és un afortunat. Encenen una estufa i estenem la roba. La Núria ha vingut -i també s’ha remullat- amb menjar. Ens el partim. Havíem de dinar en una font, tot estava preparat. I ara ho fem enfredorits i remullats en un local on havia fet una conferència fa mig any.

Es fa difícil telefonar. L’únic telèfon l’acapara el Salvador parlant quasi una hora. Li fa una entrevista el periodista Xavier Garcia, que després manipularà la informació com millor o pitjor li semblarà.

Per anar a Molins de Rei agafem els autos. A mi em toca el del Yepes, del PSUC de Sant Vicenç dels Horts, que ja ens havia vingut a trobar dues o tres vegades abans i avui ja l’havíem trobat a Pallejà. Al centre de Molins baixem i ja ens esperen unes dues-centes persones -malgrat el xim-xim d’aquest moment i el xàfec de fa un quart-. Llegim manifestos i salutacions. Moltes cares conegudes, com ara els quatre de la UEC, que ens conviden a fruita i vi. Després entrem a la Casa de la Vila on som rebuts per l’alcalde i regidors. En lliurar-li el manifest general diu que se’l llegirà i l’arxivarà. Obrim uns ulls com unes taronges. Sort que encara li hem de lliurar el manifest local. Abans que digui res l’alcalde jo li faig avinent que un dels objectius de la Marxa és que les autoritats s’impliquin en el problema, i que això vol dir que el document sigui estudiat i discutit al ple i per part de les forces polítiques de l’Ajuntament.

Em diuen després que l’alcalde és un bon actor de teatre afeccionat.

En sortir mengem una mica. Obrim parada i en quinze minuts fem deu mil pessetes.

Encetem la marxa per l’interior del poble. Passem pel costat del Canal de la Infanta, on s’hi aboquen residus industrials, pura merda. Els de Molins ens acompanyen fins al pont nou. Ens fan passar per la vorera perquè, diuen, la carretera és una altra cosa que el poble i no volen enfrontaments amb la guàrdia civil. El seguim la veta. A l’altre costat del riu ens esperen els de Sant Vicenç dels Horts que tenen pressa. Ens volen fer anar amb cotxe, però els convencem d’anar a peu.

Un centenar de persones ens esperen a l’entrada del poble. Se m’han acabat les piles del megàfon. En compro i ja puc tornar a cridar fins a la Plaça de la Vila. Allí més gent ens espera. Llegim els comunicats amb micròfons i una bona instal·lació. Salutacions amb familiars.

Sopar amb fruita regalada per la Unió de Pagesos i a dormir, sis o set, al local de Comissions Obreres. Aprofitant que la meva família materna és de Sant Vicenç, jo dormo a ca l’avi.

Havíem arribat quinze o vint, però els de Sabadell se’n van, el parell de Castellbisbal no continuen i el de Navars ha plegat.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.