DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (31) per Jordi Moners

Dissabte 2 de setembre    Monistrol – Olesa de Montserrat

Fa bon dia. A la carretera se’ns afegeix gent. Hem sortit vint-i-quatre i a mig camí ja som trenta. Comencem a adonar-nos que els cotxes estrangers ens saluden quan veuen la bandera verda. El paisatge és agradable. Riu encaixonat fins que no comença a entrar al Baix Llobregat. L’entrada a Olesa, al migdia, no és massa espectacular, però tampoc no queda malament. Ens passegem pels barris nous -ghettos- i per la ‘Rambla’ nova, que ha esdevingut una claveguera. Els nois de la UEC ho han muntat bé. Exposició a l’aire lliure, amb fotos i comentaris (trets en part del llibre “Us i abús de la natura als Països Catalans”. Pintures molt dramàtiques que volien deixar a les parets del poble però que posaran en un altre lloc. S’incorporen unes amigues dels nois de Martorell. Trobo uns amics, el Leandre i la seva companya. Vaig a dinar a casa seva. S’estan arreglant una casa vella, una antiga fleca.

A primera hora de la tarda, amb un sol que esclafa les pedres, anem cap a Esparreguera. Ens rebrà el periodista Xavier Sitjà i un grupet de gent. La passejada és bonica i finalment, davant l’Ajuntament llegim els manifestos. Refrigeri a la Casa de la Vila.

La policia municipal d’Olesa ens ha acompanyat per tot el terme municipal des de l’arribada fins la partió amb Esparreguera, on ens hem hagut d’enfilar per una drecera molt ombrívola però dreta. Hem passat per un antic hospital abandonat.

Anem a la piscina. L’entrada val cent pessetes. Això és normal? Ens fan pagar les piscines i ens embruten els llocs de bany que ens ofereix la natura a rius, gorges, etc!.

Tornats a Olesa, un cercavila molt més nombrós i caminat que el del matí. Ha arribat més gent. Arribem altre cop a la plaça. Al Teatret passen la pel·lícula “L’home i la natura”. Després en Salvador fa una conferència sobre la contaminació i destrucció de la conca del Llobregat (com a la Pobla de Lillet) i explicació dels objectius de la Marxa.

Davant l’Ajuntament llegim el manifest, es ballen sardanes i l’alcalde autoritza a dutxar-se gratuïtament els marxaires. Després anem a la UEC (local magnífic, amb teatre, per dues mil pessetes mensuals) on dormiran els marxaires. Amb la Núria i el Salvador anem a can Leandre. En havent sopat es xerra, però jo m’adormo. Finalment, a dos quarts d’una, cap al llit.

Al jardí de l’antic balneari els olesans ens han explicat anècdotes divertides de la Passió (abans tot el poble la vivia i sovint la dessacralitzava). Avui, amb el turisme i la immigració, s’ha encarcarat força la cosa. L’Ajuntament ha adquirit els edificis del balneari i l’ha “modernitzat” a l’estil “americà”.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.