DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (30) per Jordi Moners

Divendres 1 de setembre       Montserrat – Monistrol

Fins cap a dos quarts d’onze no ens decidim a aixecar-nos. Esmorzem. Boira que ho tapa tot. Anem al Monestir. És ple de turistes estrangers i locals. Fa angúnia. Així i tot els eslògans són cridats altre cop en alemany, francès, italià i català, al parquing i davant les parades de fruita, mel i mató. Això fa que una alemanya s’acosti a interessar-se: compra una samarreta i diu ser d’un grup de protecció de la natura de Munic. Petita polèmica amb un pagès (sobre ecologia, naturisme i netedat dels barbuts, tot plegat malentesos). Una altra pagesa compra dues samarretes.

Cap a mitja tarda sortim per la drecera del cremallera (túnel i… peus destrossats amb el pedruscall). Arribant a la carretera fem repòs. És aviat. En reiniciar la marxa arriben dos cotxes de Manresa. Tots plegats són ara vint-i-quatre. El noi de Sant Vicenç ha perdut el carnet. Recula, però no el troba. L’esperem. Tenim temps. Finalment, entre revolts, Monistrol. Hi ha en Roman i el Ribes. Rebuda fluixa. L’ha organitzada el Salvador Redó, però amb poca col·laboració.

Venem, repartim pamflets, cridem i llegim el manifest davant de l’Ajuntament. Després anem al local dels joves, on musiquem una estona. Quan arriben els del poble sopem plegats i ens disposem a passar l’audiovisual. Poca gent. En això arriben en Sants i la seva companya. Duen l’adhesió del FAP a la Marxa. Al col·loqui posterior a l’audiovisual, un senyor de CDC es mostra molt pessimista, malgrat dir que ha estat un lluitador tota la vida. El capellà del poble ens felicita, encoratja i es desfà materialment. Pregunta que pot fer. Li diem que parlar arreu de la Marxa i dels seus objectius.

Sortim a prendre la fresca. Passem per un carreró antic amb cases gòtiques, portalades de mig punt, porxos… un racó meravellós.

A la tarda, l’ombra de Montserrat plana molt aviat sobre Monistrol.

En Salvador Redó, el nostre company del secretariat local, treballa a la impremta de Montserrat.

També a Montserrat, un escombrador que després tornem a trobar a Monistrol, ens ha preguntat espantat si el Llobregat el volen desviar des del Berguedà. L’hem tranquilitzat.

Dormim a terra: uns quinze.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*