DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (29) per Jordi Moners

Dijous 31 d’agost   Sant Vicenç de Castellet – Montserrat

A les deu, concentració de marxaires a la plaça de les sardanes. Sortim del poble una vintena. Tres quilòmetres de carretera fins a Castellbell, tres més per aquesta carretera i després una drecera de dos més i anem a petar a la urbanització del Mas Enric. Continuem a la de la Calsina. Crítiques meves amb el megàfon a les urbanitzacions, especialment quan, a la de la Calsina, un rètol assenyala Montserrat. Ironitzo sobre això. Potser en faig un gra massa, perquè després se’ns criticarà.

Pugem per una canal, ens perdem però recuperem el camí. A dos quarts de tres arribem a Santa Cecília. Dinem. A les cinc arriben tres autos amb gent de Manresa. N’entrem uns trenta cinc al recinte del monestir. El megàfon funciona i crido eslògans crítics i frases adients. En català, alemany i italià. Redactem el manifest de Montserrat i del Baix Bages, que després lliurarem a la comunitat. El llegim alhora amb el manifest general. Un parell de sardanes i després un grup de marxaires anem al monestir. Ens rep el monjo Marc Teixonera. Xerrem amb ell sobre el manifest i les fonts d’energia. Ell diu que prefereix la nuclear al petroli. Li ho discutim amistosament. Sortim. Hom va a comprar menjar a Monistrol. Al monestir és impossible de trobar-ne. Anem cap a Santa Cecília. Pel camí s’incorporen el Salvador i el Pere, que acaben d’arribar del Prat.

Al monestir hem trobat dos anarquistes de la CNT de Sant Boi, que s’ofereixen a organitzar l’arribada al seu poble. Els diem que es posin en contacte amb el secretariat local. No sabien ni que existia. Quan els diem els noms, ja els coneixen.

Sopem comunitàriament al refectori. Una nau amb voltes que a alguns ens fan venir ganes de cantar gregorià, com a mi, que canto ‘Reis gloriós’. Ressona admirablement. Sopem. Després s’organitza una cantada col·lectiva. Amb fra Daniel xerrem sobre la Marxa i la problemàtica ecològica. És més del poble que en Teixonera. Va vestit normal i mig descamisat. Li demanem que ens deixin dormir gratuïtament. Seria l’únic lloc on hauríem de pagar.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*