Els fets de Berga

Redacció de VilaWeb (Maig 05)

31 de maig de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Berga es prepara per la cassolada en memòria d’en Josep Maria Isanta

A dos quarts de set, Berga ja es prepara per a la cassolada convocada per a les vuit del vespre. La ciutat vol recordar la injustícia d’aquesta mort i demanar que no es repeteixi res semblant. Els lemes de la manifestació són tres: ‘De les víctimes en fan culpables’, ‘exigim justícia’ i ‘Aturem la manipulació informativa’. Avui, encara hi ha una cinquantena de persones davant la comissaria on es pren declaració dels detinguts i tothom té un nom en ment: el d’en Josep Maria Isanta. El jove de vint-i-dos anys que va morir apunyalat la nit de divendres a dissabte era conegut per molta gent de Berga, molts diuen que perquè era sociable i sempre tenia un somriure a punt.

Va néixer a la mateixa ciutat de Berga el 9 de desembre del 1982 i hi va cursar els estudis. En acabar la secundària però, en Josep maria va decidir que no volia continuar estudiant i es va posar a ajudar el seu pare, que fa de ferrer i treballa amb soldadures. Encara que va treballar des de molt jove i en moltes feines diferents, els seus amics destaquen l’afició d’en Josep Maria als esports. De ben petit ja jugava a futbol amb la Penya Blaugrana de Berga i més tard va ser un dels fundadors dels Joves Atlètics de Berga, amb qui va participar en diverses competicions d’atletisme. També va jugar amb l’equip Bàsquet Berga. Últimament es dedicava sobretot a l’escalada i l’excursionisme, encara que també era aficionat al trial. Els qui el coneixien més diuen que sempre tenia moltes ganes de provar-ho tot i fins i tot va intentar fer un grup de música, tocava la guitarra.

Després de treballar amb el seu pare, en Josep Maria també va fer de carter a Eivissa i fins i tot havia treballat netejant autobusos a Irlanda. També va fer de cambrer i darrerament treballava com a muntador de màquines tèxtils a Berga mateix. Tot i que només tenia vint-i-dos anys, ja feia temps que no vivia amb els seus pares i compartia un pis amb un amic. Segons els seus companys de colla, en Josep Maria no formava part de cap col·lectiu o grup polític però era un patumaire convençut. Formava part de la comparsa dels Nans Nous des de feia vuit anys i participava de la festa des de ben petit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!