DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (25) per Jordi Moners

Diumenge, 27 d’agost Puig-reig – Navars – Balsareny – Sallent – Manresa

A part dels marxaires forasters, se’ns n’hi afegeixen tres o quatre de Puig-reig. A Navars ja ens esperen a les onze. Anem a la plaça i llegim els manifestos. (La UCD i la CDC locals no s’han volgut adherir a la Marxa). En una taula hi ha mostres de les aigües més o menys negres de les diferents rieres i el riu (aquesta més neta que les de les rieres). Vénen els gegants i es fa una ballada. A l’hora de marxar, també ens acompanyen un tros. És Festa Major. Bona rebuda i força gent.

A Balsareny hi arribem a la una, amb una acollida semblant a l’anterior, però sense gegants. Anem a dinar a una font. De pressa. A les cinc hem de ser a Sallent.

A Sallent més gent encara, bastant de caliu. Un municipal se’ns acosta i, xarrupejant el català, se’ns ofereix per tot i per a tot. Estan a la nostra total disposició. Sense exagerar tant, això ho experimentem arreu. Es veu que la carta del govern civil ha tingut els seus efectes. Els guàrdies civils se’ns van aparèixer ahir a Puig-reig i ja no els hem vist més. Però sabem que ens anaven seguint la petja a distància fins aquí.

A Sallent, sardanes amb cassette a la plaça. A mitja audició hem parat perquè ens notifiquen la mort d’un sardanista local que vivia a la mateixa plaça. Llegim els manifestos i coordinem una Marxa “ràpida”. Demanem cotxes per anar fins a Manresa i se’ns n’ofereixen més del compte. Una família d’aquí que viu a Frankfurt, coneguda meva, compra molt de material i també ofereix el seu cotxe.

La gent cansada, la majoria, continua cap a Manresa en auto. Els voluntaris a peu, inicialment uns trenta, encetem poc després de les sis la marxa de catorze quilòmetres. De mica en mica hi ha renúncies i dels trenta n’arribem uns quinze a peu. Els altres han anat pujant als cotxes. Ens trobem tots a l’entrada de Manresa. Sóm força més d’un centenar. Entrem a la ciutat amb més gent que ens ha vingut a rebre expressament. L’entrada és grandiosa. Encara a la carretera ens precedeixen els motoristes municipals. Ocupem mitja carretera. Ens demanen que caminem per la vorera però no és acceptable. Amb això arriba un jeep amb guàrdies civils amb mala cara. Hi ha un aldarull. Ens volen forçar a passar per la vorera. Incidents. Amenaces. Em pregunten si tenim l’autorització. Volen detenir un fotògraf que ha fet fotos indiscretes. Finalment els engeguem a fer punyetes i continuem per la calçada tot deixant un tros de pista lliure. En dos minuts se soluciona el problema de trànsit. Tot ho havien emmerdat els teòrics guardadors de l’ordre.

Arribem al Passeig, on hi ha tot Manresa i tota la comarca. És Festa Major. Ens hem d’obrir pas. Amb el megàfon, quasi m’esgargamello i faig feina a base d’eslògans cada vegada més crítics i contundents. Davant d’una paradeta de minusvàlids en hi solidaritzem i jo, amb el megàfon, faig referència a les marginacions que pateixen determinats col·lectius en la nostra societat.

Passem per la plaça Sant Domènec i cap a la plaça de l’Ajuntament. Allí llegim els manifestos, cantem la cançó i, amb en Jordi Lleida, lliurem els patracols als representants municipals.

Els marxaires ens repartim per cases particulars (com a la Pobla de Lillet i a diferència dels altres llocs). Després, els que encara no estem cansats anem a donar un vol per la ciutat en festes. Jo, el Salvador i alguns altres visitem el local de PSAN i després anem a veure una demostració de ballets populars (dansa de Campdevànol, ball pla d’Alinyà…). Després, morts de cansament, a sopar i a dormir. El Juanjo, la Núria i jo a can Joan Forn. Esgotadíssims de peus i de veu. Dormim com uns socs en uns matalassos a terra.

A l’entrada de Navars el tècnic de TVE ens havia filmat. L’endemà sortim a les dues del migdia, al programa Miramar.


Conveni entre la Marxa i l’ajuntament 

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (25) per Jordi Moners

  1. Joan Josep Consuegra diu:
    Quasi per casualitat he trobat el teu blog i aquest dietari que m’ha portat molt bons records. Ens hem posat molts anys a sobre, però, encara continuem lluitant per tot allò en el que creiem.
    Records pel Jordi i la Núria als que segurament veuràs.

Respon a Joan Josep Consuegra Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*