SALVADOR BALCELLS

Dimarts, 22 d’agost. Guardiola – Bagà – Guardiola

Repòs accidentat a Guardiola. A part de viatges al poble per telefonar, a mig matí venen els guàrdies civils i ens demanen quatre o cinc dni. Jo, el Salvador i l’Albert som els sacrificats. De moment s’acontenten (el dia abans el capità s’havia ventat de no saber la nostra filiació). Aquesta nit érem tretze a dormir. Ara n’hem quedat onze. Estem preocupats, però decidits a continuar. Mitja hora més tard arriba el capità demanant per senyor Salvador Balcells. Diu que el governador civil l’espera. Vol parlar, no és urgent, pot ser ara o demà. Insisteix que no podem entrar als pobles ni fer mítings ni actes públics, etc. I que podem disposar d’ells en cas de necessitat (la seva botiga no tanca mai i té més sucursals que la mateixa funerària). Decidim que el Salva hi vagi demà. Dinem. Alguns van a la piscina i d’altres es queden al campament. Jo vull anar a Bagà a la tarda. Després de fer la becaina, quan soc a punt de sortir, arriba en Jordi Lleida. Diu que la Núria ha telefonat. El governador vol parlar amb en Salvador, però també amb mi i amb en Josep Huguet, com a signants de la petició per fer la Marxa (però aquest darrer és de vacances). Ens temem que volen desarticular la Marxa. Ara som onze. Si marxem els dos caps quedarà tot desmuntat. Decidim que se’n vagi el Salvador i, en cas que es queixin, que digui que jo ja havia marxat a Bagà (ho havia informat ja als guàrdies civils, que sempre volen saber el nostre programa detallat i ens segueixen arreu: al matí, abans de venir a Sant Llorenç ja havien estat a Riutort).

Deixem un xicot -l’Albert gras- de guarda al campament i els altres ens n’anem a Guardiola. Només sortir ens trobem amb els guàrdies civils, que ens demanen on anem. Els ho expliquem de manera que es desorienten: uns a Bagà, altres a Guardiola i altres al campament. Massa llocs per a controlar! Ens avisen que les sardanes sí, però res de conferència ecològica (tenim el permís escrit de l’alcalde).

A Guardiola trobem la gent de l’Alt Berguedà que han començat a organitzar els actes. A les set les sardanes. Venem adhesius i ballem alguna sardana. Molt poca animació. Els “civils” ronden i cerquen conversa; es volen fer simpàtics, però són intransigents. “Complim ordres superiors” diuen. Fins s’interessen per aprendre el català, quan s’assabenten que en sóc professor.

Acabades les sardanes, amb els altaveus de dalt del campanar anuncien la conferència per a dos quarts de deu. Com uns espiritats venen els “civils” i ens increpen que això no era el que havíem quedat. Els ensenyem el permís de l’alcalde i que ho discuteixin amb ell. No donen fe del que veuen. Se’n van a la caserna a demanar consell. Tornen poc abans de dos quarts de deu i ens deixen fer.

Ve molta gent del poble, som uns setanta. Improvisem un col·loqui perquè el Salvador ja no hi és. És en Toni Cabra que fa la introducció i després parlem tots. Sembla que es podrà crear algun grup ecologista, molt moderat, això sí (amb pescadors, etc.), però pensar en quelcom més és impossible. En quedem molt satisfets. El poble ha respost. Sortint anem al bar. Un got de llet, una aigua, etc… i cap a dormir. Tornem a Sant Llorenç. Uns ens fiquem als sacs i uns altres canten al recer de l’església. Cap a dos quarts de dues de la matinada arriba un cotxe, s’atura. Expectativa… Crits d’alegria. Què passa? És en Jordi Lleida que torna de Barcelona: la Marxa és legal. En Salvador ho ha aconseguit! David ha vençut Goliat. La premsa i la ràdio s’han portat molt bé. Malgrat la frescor de la nit ens hem llevat mig despullats. Ara tornem al llit tranquils i encara sense acabar-nos-ho de creure. Em costa d’adormir-me. Els “civils” punyeteros, quan han vingut a quarts de deu a deixar-nos fer la conferència ja devien saber-ho. I no ens ho han dit! Cabrons! I encara ens volien agafar la filiació a tots els assistents!

A mitja tarda s’han incorporat un xicot gran de Manresa i un noi de Martorell.

Una de les poques vegades que La Vanguardia informa de la Marxa