SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (18) per Jordi Moners

Diumenge, 20 d’agost       Castellar de N’Hug – La Pobla de Lillet

La Marxa del Llobregat, malgrat la prohibició del Govern Civil, comença amb una activitat molt més que simbòlica: un centenar llarg de persones, moltes d’elles vingudes del Prat de Llobregat i d’altres poblacions de la conca del riu, ens concentrem al matí a les Fonts del Llobregat, a Castellar de N’Hug, per procedir a la seva neteja.

El “botí” és de trenta grans sacs plens de deixalles de tota mena, recollits en aquest indret bonic i atractiu. La major part dels residus han estat deixats per visitants incívics.

En l’assemblea que es fa a continuació, tothom està decidit a seguir.

 

Amb la feina feta, i després d’atendre un periodista de l’agència EFE, dinars lleugers de carmanyola o entrepans, abans d’emprendre la marxa cap a la Pobla de Lillet, on ens esperen a les quatre. La majoria baixem a peu.

D’altres, baixen els cotxes fins la Pobla i després fan caminant un tram de carretera amunt fins unir-se a la Marxa. Presència ostensible de la guàrdia civil, però sense intervenir.

Cent marxaires entrant al poble amb banderes i pancartes fan molta patxoca. En arribar, molts veïns ens reben amb aplaudiments.

Aquí fem també una neteja de les vores del riu, amb el resultat d’altres vint grans sacs de deixalles, que dipositem a la petita plaça que hi ha al davant de l’Ajuntament. Al voltant d’aquest sacs ballem una sardana.

Després, acomiadaments dels que només ens poden acompanyar els caps de setmana, la majoria. Els pocs que quedem, deu o dotze, anem a veure els llocs on dormirem, diferents cases particulars de simpatitzants de la Marxa. Un cop instal·lats, toca la primera xerrada col·loqui, que té lloc en un local municipal. Molta gent. Recels inicials de caçadors i pescadors, que consideren els ecologistes contraris a les seves activitats. Els diem que el respecte a la natura ha de ser obra de tots, també d’ells. S’arriba a un acord de mínims, ja que el deteriorament del medi ambient no interessa a ningú.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.