DIETARI DE LA MARXA DEL LLOBREGAT 1978 (3)

EL MANIFEST GENERAL

Els Secretariats general i locals van consensuar un Manifest que es llegiria públicament en els tots els actes d’arribada de la Marxa a cada població del recorregut. També se’n repartien còpies per a la premsa i les autoritats.
Deia així:

El riu Llobregat a complert a partir dels inicis de la industrialització de la seva conca dues funcions molt definides: la de font de subministrament d’aigua per a l’ús domèstic, industrial i agrícola, i la de conducte per l’eliminació de residus de tota mena.

Aquesta doble utilització, si bé fins fa pocs anys no presentava problemes greus,
actualment s’està demostrant incompatible, perquè s’ha trencat l’equilibri a favor dels residus i la contaminació.
Això és així perquè es busca a tot preu el màxim benefici immediat i perquè els
interessos privats passen per davant dels col·lectius.
Aquestes raons han provocat als Països Catalans i especialment a la conca del
Llobregat, atemptats al paisatge, aigües enverinades, caos urbanístics, degradació i reculada de l’agricultura, tallades massives d’arbres, contaminació atmosfèrica, industrialització caòtica, creixement monstruós d’algunes ciutats i desintegració d’algunes zones rurals.
Molt sovint, quan l’economia privada no hi arriba és el mateix estat el que provoca aquest desgavell. Qui pateix més directament les conseqüències d’aquest estat de coses són les classes populars (obrers, pagesos, etc.).
 
PER TOT AIXÒ: perquè la conca del Llobregat recuperi l’equilibri ecològic i perquè els que hi vivim puguem assolir unes condicions de vida dignes, en un ambient sa i no degradat,
 
EXIGIM:
·La depuració prèvia de tots els residus urbans i industrials que van a parar al riu.
·Una administració correcte dels recursos hidràulics de la conca del Llobregat.
·La democratització de la comissaria d’aigües del Pirineu Oriental, per tal que els
pobles riberencs tinguin veu i vot en les qüestions que els afecten.
·La creació de zones agrícoles permanents i protegides, que, tot respectant les terres de conreu permetin la recuperació social i econòmica de les comunitats rurals.
·Una ordenació racional del territori que posi fre als desequilibris entre la ciutat i el camp, i entre la franja litoral i les comarques interiors del Principat.
·Una industrialització basada únicament en les necessitats reals del poble.
·Una atenció preferent als serveis col·lectius, sobre tot a les zones rurals i a les
barriades obreres.
·Una delimitació d’espais protegits, tant els d’interès científic i cultural com els
d’interès econòmic i social.
·Incorporació efectiva del coneixement directe de la natura a tots els graus de
l’ensenyament.
·Repoblació forestal immediata amb espècies autòctones arreu on sigui necessari i principalment a prop de les zones industrialitzades.
·Respectar el curs natural del riu, sense desviar-lo, i fer una canalització racional del tram final que permeti la implantació de zones verdes i d’esbarjo.
·El control per part del poble, a través d’ajuntaments democràtics, de la utilització privada dels recursos col·lectius, sobretot l’aire i l’aigua.
·Una limitació estricta de les explotacions d’àrids (sorres i graves), les quals han
provocat la contaminació de les aigües subterrànies, l’empobriment de les millors
terres agrícoles i l’ensorrament i destrucció del pont de Molins de Rei.
·La retirada del projecte de fer canals paral·lels al llarg del riu, tant per a l’aigua
potable com per a les aigües residuals, pels costos socials que comportaria, perquè dificultaria el control del abocaments i els legalitzaria i perquè permetria l’increment de la contaminació.
·La protecció del mar Mediterrani, actualment en perill de mort, per tal que les seves aigües, sobretot a les zones litorals, recuperin l’equilibri perdut a causa dels abocaments incontrolats, que posen en perill l’economia i la vida de milions
d’habitants de les seves conques.

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en LA MARXA DEL LLOBREGAT. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*