Desè aniversari de la mort de Manel Tarín

Demà, dotze d’octubre, farà una dècada que ens deixà, als 64 anys, el company Manel Tarín i Romans. Havia nascut a la ciutat de València, provenia del món de les falles i fou un treballador infatigable i un activista ferm i constant en favor de la llengua i la cultura catalanes, pròpies dels valencians. Amb la seva companya, Carme Ruiz, organitzà durant molts anys activitats i concursos literaris que posaven els infants en contacte amb la lletra escrita. Va ser l’impulsor i president de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià. El seu compromís polític el portà a militar al PSAN.

Abans de morir, deixà per escrit com volia que fos el seu comiat.

Així és com m’agradaria que us acomiadeu de mi:

Durant el temps d’exposició del cos present, com que sabeu que no crec en l’altra vida celestial, no vull misses, ni resos, ni creus, ni quadres de sants, ni hòsties. El que sí que seria convenient és posar una estelada damunt del taüt.

Quan s’acabe el temps d’exposició, i si en teniu ganes i voleu i podeu, féu uns parlaments. Després dels parlaments, i també si podeu i voleu, toqueu eixa composició que varen fer els Dimonis de Benimaclet juntant la Balanguera, la Moixeranga i els Segadors, seguida del Cant dels Ocells, la Internacional, el Tio Canya i totes les que pugueu i vos vinga de grat.

Si és possible, eviteu les llàgrimes i pronunciar paraules que hi condueixen. Cal que conteu acudits o vivències agradables de les vostres vides. Seria important que semblara més una festa que un dol. Si és al migdia, un foteu un bon àpat, en el meu record, i si és a la vesprada, també.

No faré un llistat dels amics perquè en sou molts i seria penós deixar-me’n algun sense anomenar.

            Salut companya!

            Salut filles!

            Salut, gendre, néta i nét!

            Salut germans, ties, cosins i nebots!

            Salut companys i companyes, amics i amigues!

VISCA LA TERRA!

Quant a sbalcells

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946) ha estat llibreter durant vint anys i vinculat al món de la premsa en català i de la gestió cultural durant vint anys més. També és militant independentista del de l'any 1976 i amb vinculacions amb el moviment ecologista català. És autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). A l'editorial Meteora ha publicat les novel·les La taca negra (2007), El vi fa sang (2010),Dur de pair (2012), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés enverinat (2016). Amb l'editorial Gregal ha publicat la novel·la Els crims del convent (2017). També en el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009), Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013) i Assassins del Camp (Llibres del Delicte, 2018). 
Aquesta entrada ha esta publicada en CADA TERRA FA SA GUERRA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*