Desè aniversari de la mort de Manel Tarín
Demà, dotze d’octubre, farà una dècada que ens deixà, als 64 anys, el company Manel Tarín i Romans. Havia nascut a la ciutat de València, provenia del món de les falles i fou un treballador infatigable i un activista ferm i constant en favor de la llengua i la cultura catalanes, pròpies dels valencians. Amb la seva companya, Carme Ruiz, organitzà durant molts anys activitats i concursos literaris que posaven els infants en contacte amb la lletra escrita. Va ser l’impulsor i president de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià. El seu compromís polític el portà a militar al PSAN.
Abans de morir, deixà per escrit com volia que fos el seu comiat.
Així és com m’agradaria que us acomiadeu de mi:
Durant el temps d’exposició del cos present, com que sabeu que no crec en l’altra vida celestial, no vull misses, ni resos, ni creus, ni quadres de sants, ni hòsties. El que sí que seria convenient és posar una estelada damunt del taüt.
Quan s’acabe el temps d’exposició, i si en teniu ganes i voleu i podeu, féu uns parlaments. Després dels parlaments, i també si podeu i voleu, toqueu eixa composició que varen fer els Dimonis de Benimaclet juntant la Balanguera, la Moixeranga i els Segadors, seguida del Cant dels Ocells, la Internacional, el Tio Canya i totes les que pugueu i vos vinga de grat.
Si és possible, eviteu les llàgrimes i pronunciar paraules que hi condueixen. Cal que conteu acudits o vivències agradables de les vostres vides. Seria important que semblara més una festa que un dol. Si és al migdia, un foteu un bon àpat, en el meu record, i si és a la vesprada, també.
No faré un llistat dels amics perquè en sou molts i seria penós deixar-me’n algun sense anomenar.
Salut companya!
Salut filles!
Salut, gendre, néta i nét!
Salut germans, ties, cosins i nebots!
Salut companys i companyes, amics i amigues!