L’ independentisme, al Pa?s Valenci?, no ?s ximple.

La mentida que diu que l’ independentisme al País Valencià és nodrit per persones catalanes que, a mode de suplantadors de cosos i consciències, s’han instal·lat entre nosaltres no és nova, i el “foc amic” en tot conflicte, tampoc.

 Les darreres declaracions, que pràcticament han coincidit en el temps, de dos “popes” del catalanisme (Ferran Torrent en febrer i Carod Rovira en desembre) han convertit en munició de “foc amic” la mentida aquella i han començat a disparar  contra part de l’ independentisme del País Valencià.

 No és correcte identificar tot l’ independentisme que hi ha al País Valencià amb Esquerra Republicana però pel fet que, fins al present, sols existisca aquesta candidatura independentista a les Corts en les darreres convocatòries electorals fa comprensible aquesta identificació. Tanmateix no estan sols.

 A risc de simplificar, diria que a l’ independentisme hi ha: Esquerra Republicana, una part de l’Esquerra Independentista (EI) que no està còmoda en processos electorals i que el seu àmbit d’actuació és un altre (casals populars, organitzacions reivindicatives sectorials, etc); hi ha també una altra part de l’EI que confia en formes organitzatives compromeses ideològicament però no a nivell d’organització i es troben còmodes en assemblees, agrupacions, plataformes reivindicatives, etc. I una tercera part de l’EI i gent no vincul·lada actualment a les anteriors, però que hi simpatitzen o que hi han militat i que, a hores d’ara, estan treballant al voltant del projecte de Solidaritat per la Independència al País Valencià, una coalició electoral independentista. Centrar les crítiques en ERPV és ser miop, miop de no veure la realitat política.

 És evident que al País Valencià tenim una realitat social bastant distinta de la del Principat, per això les estratègies electorals han de ser distintes, o no. La CUP sembla que vol repetir l’esquema del Principat i consolidar el treball de base: crear col·lectius locals i llistes municipals, sense presentar una llista  autonòmica. La resta de l’ independentisme, a més d’ERPV, podem voler buscar fórmules electorals per presentar-nos a les eleccions, és una aspiració legítima -i natural- diria jo.

 No intuir els moviments d’organitzacions polítiques va fer que “l’altre independentisme” fera el salt al Parlament del Principat: Solidaritat en 2010 i la CUP en 2012, agafant per sorpresa molts dels analistes de la realitat política.

 Es pot discrepar de la tàctica republicana, per exemple amb les llistes municipals. Seria interessant un estudi de l’evolució del vot a la candidatura a Corts en localitats on les llistes independentistes s’han diluït entre d’altres més properes a la gent o amb un missatge més “a la moda”. Però coincidisc en l’estratègia de la presència continuada en conteses electorals d’una llista independentista, reconec el seu valor perquè pense que els vots independentistes no tenen per què quedar-se orfes. Em va alegrar llegir el twitter del president, Agustí Cerdà i de la Secretària General, Núria Arnau, d’ERPV (termòmetre emocional i visceral perfectament vàlid) en resposta a les declaracions que comentava més amunt, em van fer pensar que la voluntat de presentar-se continua, si bé la seua tàctica municipalista convida a pensar en el poc interès en potenciar una llista autonòmica.

  El cas és que, pot ser, depèn més de nosaltres mateixa, del nostre treball i dedicació, que de tàctiques i estratègies d’altres, assegurar la presència de l’ independentisme a les properes eleccions al País Valencià 

  1. És interessant l’ús incoherent que es fa en el text dels verbs incoatius:

    En el 3r paràgraf diu “sols existesca aquesta candidatura” (i no “existisca”); en canvi en el penúltim diu “coincidisc” (i no “coincidesc”, si fóra coherent).

  2. Monyofine, crec que tant o més important que assegurar la presència de l’independentisme a les properes eleccions és que amare el missatge a la societat i que els grups organitzats que promouen la separació d’Espanya siguen coneguts i identificats com a opció possible.
    Superar el llindar de les celebracions marginals sembla prou difícil, però qualsevol dia pot caure un meteorit que accelere les coses.
  3. Tot i dependre tots dos del mateix estat espanyol

    el País Valencià i  el Principat de Catalunya més esquarterats

    que han estat dins del propi estat espanyol impossible.

    Almenys sembla que amb la indpendència

    el tros dels territoris més gran no dependrà

    directament de l’estat espanyol.

     

  4. Ara al País Valencià sembla que no’hi ha

    la necessitat prioritària d’esquarterar i dividir encara més

    el vot de de les opcions nacionalistes

    més enllà de que ara la prioritat i nessecitat

    siga convertir-se en una opció clara de govern al País Valencià.

    De forma tàcita es sap que una opció nacionalista

    sempre és més a prop de l’autogovern, l’estat propi

    o una opció soberanista i de independència

    que sempre pot reclamar quan ho considere oportú.

    A no ser que es vulga fer com el conte de la lletera

    i entrebancar-se pervoler empassar-se els primers graons

    o voler escomençar la casa per la teurlada   el final. 

    I tanmatiex qualsevol partit nacionalista

    és un partit amb clares opcions d’autogovern i independentistes 

    de forma tàcita i implicita encara que no siga explícitat

    o siga necessari especificar-ho

    més enllà de la conveniència del moment.

    Inclús fins fa poc ERC prioritzava l’estratègia

    de es opcions ideologiques de l’eix esquerra-dreta.

    per damunt de les nacionals i indenpendentistes.

    I l’opció de govern a Catalunya més clara els darrers temps

    no ha tingut tingut la necessitat

    d’explicitar-se com a independèntista.

    Com diu el títol d’una cançó de Raimon ‘indesinenter’

    la independència sense entrar, ni la necessitat de dir-ho. 

      

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.